MISÈRIA CONTRA POBRESA

Els Fets de la Fatarella són una història de la col·lectivització agrària i de les resistències a què donà lloc. Aquesta és la més violenta de les que van produir-se a Catalunya i la més coneguda d´oposició al col·lectivisme agrari en el decurs de la Guerra Civil. Els Fets mostren la realitat d´una utopia col·lectivitzadora portada per gent molt pobra, a vegades miserable, que es produeix en un medi agrari de gent humil, gens potentada, que en paga les conseqüències, i que marcarà la vida del poble durant anys a venir.
Els esdeveniments de la Fatarella són un element clau en la tensió que desembocà en els successos de maig de 1937. El que en sabem, a part de la història oral, és gràcies als papers judicials com ara interrogatoris, declaracions, ordres de processament, diligències, resolucions, etc., a més dels informes dels enviats a la Fatarella per la Junta de Seguretat Interior, les seves actes, la premsa de diverses tendències i, en molt menos grau, els testimonis escrits dels qui els van viure tangencialment. Així mateix, els Fets mostren la realitat d’una utopia col·lectivitzadora portada per gent molt pobra, a vegades miserable, que es produeix en un medi agrari de gent humil, gens potentada, que en paga les conseqüències. És en definitiva una col·lectivització de miserables contra pobres.
Aquest llibre del professor Josep Termes és només en part un estudi d’història local; més aviat és un treball de microhistòria, perquè, a partir d’un fet concret, en una petita localitat, analitza un gran problema vist de prop i en les seves circumstàncies concretes. Enfront dels llibres amarats de prejudicis doctrinaris, aquí els fets són vistos en profunditat i minuciosament
Autor: Josep Termes
Editorial: Afers
ISBN: 978-84-95916-33-4
PVP: 19 euros

LES IV JORNADES DE LES LLETRES EBRENQUES, AQUEST CAP DE SETMANA A AMPOSTA

 

Amposta celebra aquest cap de setmana la IV edició de les Jornades de les Lletres Ebrenques. La capital del Montsià es convertirà demà divendres i passat demà dissabte en el punt de trobada de les lletres i autors ebrencs. El contingut de les jornades serà el següent:

Divendres 23, A la Sala d´Adults

19:30 Inauguració oficial de les Jornades a càrrec de Xavier Vega, director del Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Pere Panisello, vicepresident de la Diputació de Tarragona; Manel Ferré, alcalde d´Amposta; Mar Panisello, regidora de Cultura de l´Ajuntament d´Amposta i Joana Serret, bibliotecària de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó.

A continuació, inauguració de l´exposició "Terres d´Arbó", a càrrec d´Albert Pujol, director de la Fira del Llibre Ebrenc.

20:00 Conferència a càrrec de l´escriptora Isabel-Clara Simó sobre l´obra de Sebastià Juan Arbó.

Es clourà l´acte amb una copa de cava.

Al pub Van Gogh. 23:00 h "Copes i versos". Recital de poesia per veus ebrenques," acompanyades per l´Orquestra de Guitarres de la Lira Ampostina, amb la participació de: Xavier Aragó, Tomàs Camacho, Mari Chordà, , Rafel Duran, Glòria Fandos, Ramon-Àngel García, Albert Guiu, Rafel Haro, Josep Igual, Cristòfol Pons, Emigdi Subirats, entre d´altres.

Dissabte 24

Al vestíbul de la biblioteca.10:15 h "Cafè amb autors". Venda i signatura de llibres ebrencs, per la Llibreria Gavina, d´Amposta.

A la Sala d´Adults.11:00 h Taula rodona "Llengua, literatura i educació"

Quin és l´estat de la llengua literària a les nostres terres? Arriba la producció literària més recent als centres educatius de la nostra demarcació?

Amb la participació d´Àngela Buj, Vicenç Sanz. Modera: Tomàs Camacho.

12:30 h Taula rodona: "La novel·la, tradició i futur".

El moment del gènere novel·lístic, les tradicions vigents i els reptes dels nous llenguatges, analitzat pels seus conreadors.

Amb la participació de Francesca Aliern, Cinta Arasa, Teresa Bertran, Àlex Ferrer, Miquel Reverté, Xulio R. Trigo, Coia Valls i Emigdi Subirats.

Modera: Maria-Josep Margalef.

17:30 Taula rodona "Escriptors als mitjans. Periodisme i literatura".

Reflexions en veu alta sobre les relacions entre la creació literària i els gèneres periodístics en l´hora present.

Amb la participació de: Víctor Amela, Jordi Cervera, Teresa Ferré, Gemma Lleixà, Manel Ramon, Santi Valldepérez i Joaquim Vilarnau.

Modera: Josep Igual.

Al vestíbul de la biblioteca.19:00 Cloenda. Recital poèticomusical "Manuel de Pedrolo. Mai no és de nit", per Jaume Calatayud i Vicente Monera.

EL PRIORAT HA VISCUT AQUEST CAP DE SETMANA LA PRIMERA TROBADA D'ESCRIPTORS, ORGANITZADA PEL CENTRE QUIM SOLER DEDICAT A LA LITERATURA I EL VI

Diumenge passat va finalitzar la primera trobada d’escriptors al Priorat, batejada amb el nom de Priorat en persona, una proposta original que s’ha desenvolupant des de dijous passat a la comarca veïna sota la idea i l'organització del Centre Quim Soler, dedicat a la literatura i el vi, i que té seu al Molar.

Aquest Centre va convidar sis escriptors d'arreu dels Països Catalans per tal que coneguessin i convivissin durant aquests dies amb les persones, el medi i les vivències de la gent i la terra prioratina, un territori poc present en l'imaginari literari català. Els escriptors convidats i participants van ser Núria Añó, Ignasi Móra, Òscar Palazón, Gemma Sales, Ester Suñé i Albert Villaró.
L'edifici la Pedrera de Capçanes va acollir la taula rodona de cloenda presidida per Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, i Adam Manyé, director dels Serveis Territorial de Cultura de la Generalitat al Camp de Tarragona. 

En aquest acte, els sis escriptors convidats van explicar les seves primeres impressions, després de conviure durant aquests dies amb les quatre persones del territori que els van fer de cicerones per cellers, vinyes, bancals d’olivers, masos i camins de Montsant.  Els escriptors, junt amb el jubilat Pere Rofes, la viticultora Sílvia Puig, l'oleicultor Ferran Miró i el pagès i margener Josep Maria Masip, van baixar a les mines de Bellmunt, pujar al coll dels Solans i  també a la Miloquera de Marçà per conèixer de primera mà una realitat i una manera d’entendre la vida i el món des d’aquest territori viscut amb passió.

Els participants, un cop acabades unes jornades plenes d'activitat i d'experiències, s'enduen aquestes vivències als seus propis paisatges per elaborar-les i retornar-les al territori que els ha acollit en forma d'obra literària. Una obra que es pretén que compti amb ingredients individuals i col·lectius i que, com han dit els acompanyants de la comarca, "serà la cara visible d'un marge de pedra seca, que amaga al darrere un munt de pedres que el fan possible. O la llavor d'un arbre que entre tots farem que creixi ufanós."

EBRO 1938. LA BATALLA DE LA TIERRA ALTA

25 de juliol de 1938. Les tropes republicanes es preparen per a creuar l'Ebre a conquerir el terreny de l'exèrcit sublevat franquista i intentar refer el camí de la història. A un quart d'1 de la matinada s'enceta la batalla decisiva de la Guerra Civil. L'autor fa reviure el dramatisme, les penúries i les misèries d'aquesta contesa que, per terres de la Ribera d'Ebre, s'acarnissa a la Terra Alta. Aquesta novel·la, una història d'amor, amistat i esperança sota el foc de la guerra, esdevé intensa, humana i alhora brutal, un reflex viu de la tragèdia i l'odissea dels seus protagonistes, d'ambdós bàndols, sota un cel i sobre una terra infernals. 

Aquesta obra de l'escriptor Rubén García Cebollero, tot just acabada d'editar, va aconseguir ser finalista del Premi Planeta de l'any 2004.
Autor: Rubén García Cebollero
Editorial: Nowtilus
ISBN: 978-849763717-6
PVP: 19,95 euros

100 BOLETS DEL CAMP DE TARRAGONA I LES TERRES DE L'EBRE

Aquest llibre va dirigit tant als boletaires experts com als més esporàdics. Hi trobareu només els bolets que podem trobar a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, des dels que són comestibles (indicats amb un bolet de color verd) fins als verinosos o tòxics (marcats amb un bolet vermell), passant per alguns dels que es poden consumir amb precaucions (bolet ambre).

Els grans protagonistes, tot i així, són els bolets comestibles, molts dels quals són realment exquisits però sovint, per desconeixement, són rebutjats pels boletaires. A part de les explicacions adients per distingir-los i saber-ne els noms, tant populars com científi cs, hi trobareu consells culinaris per poder-ne gaudir.

Les 200 fotografies d'aquest llibre estan fetes al Camp, ensenyant el bolet tal com el trobem, moltes vegades quasi enterrat entre la matèria orgànica, una gran ajuda per als boletaires novells.

Autor: Ramon Casalé i Aran

Editorial: Cossetània

Col·leció: Altres

ISBN: 978-84-9791-560-1

PVP: 14,50 euros

L'ARQUITECTURA DELS TEMPLERS A CATALUNYA

Aquesta és una obra d'estudi que ha esdevingut fonamental sobre l'arquitectura dels templers, un recull exhaustiu sobre les construccions i establiments del Temple, dels quals, de vegades, només en queda alguna pedra i fins i tot de vegades res, una cita en algun text. No és un simple recompte de tota pedra templera. No es limita pas a la indispensable sèrie de monografies on el lector curiós trobarà tots els elements necessaris per a una visita aclaridora dels llocs. Cada indret és presentat en la seva evolució històrica i recollocat dins l'organització territorial i administrativa del Temple, abans d'ésser analitzat i descrit.

Aquest treball publicat el 1995, que en la seva primera redacció va obtenir el premi Ciutat de Barcelona d'història 1989, ens ofereix un mapa complet dels establiments templers de Catalunya dels segles XII i XIII i una història, tan precisa com ha estat possible, de la seva implantació.

L'aportació més interessant del llibre és la tipologia dels establiments templers que Joan Fuguet presenta al llarg del seu estudi. El Temple, implicat en la Reconquesta, va tenir evidentment activitats militars a Catalunya. Ja que el front de la Reconquesta es va desplaçar cap al sud, les comandes de l'Orde, en deixar de ser frontereres, van esdevenir cada vegada més allò que ja eren a la major part d'Occident: explotacions rurals del «rerepaís», sense cap necessitat de grans fortaleses.

A Catalunya hi trobem el «castell convent», una poderosa fortalesa com Barberà, Miravet i Gardeny, al centre d'una comanda constituïda d'una xarxa de sots-comandes (dotades de vegades d'un castell) i de simples «cases» o «granges» ; el «convent urbà», també fortificat, establert en un indret estratègic de les muralles, a l'interior de la ciutat (Barcelona, Tortosa, Perpinyà) ; el «convent rural», centre d'un gran domini essencialment agrícola, amb casa, quasi sempre capella, molins i edificis d'explotació (com a Palau-Solità, Aiguaviva, Masdéu), amb una muralla que el converteix en un gran mas fortificat. En cada un d'aquests tres tipus de convent templer, la capella és un element important, totalment integrada a l'edifici castral en les poderoses fortaleses del sud, adossat a la «mesó» en els establiments rurals i urbans. Però el Temple, sobretot allà on li van ser confiades tasques de colonització, repoblament i cristianització (pensem en Miravet, al cor d'una regió molt islamitzada), va fer construir esglésies parroquials o va refer antigues construccions.

En totes aquestes construccions, esteses arreu de Catalunya, però amb una presència importantíssima a les Terres de l'Ebre, el Temple va deixar la seva empremta.

Amb la inclusió d'aquest volum indispensable al nostre blog, Can Solfa vol afegir-se a la celebració dels 50 anys de l'Editorial Rafael Dalmau, una editorial que es manté familiar i que s'ha especialitzat en els àmbits de la història, la geografia i la cultura popular catalanes. L'any 1985, com a reconeixement a aquesta tasca, li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Títol: L'arquitectura dels templers a Catalunya

Autor: Joan Fuguet Sans

Col·lecció: Obra vària, núm. 13

ISBN: 978-84-232-0494-6

PVP: 48 euros