AQUEST DIVENDRES, ACTE DE PRESENTACIÓ DELS PREMIS LITERARIS VILA D'ASCÓ

Aquest divendres dia 1 d'abril es farà l'acte públic de presentació de les obres guanyadores de la darrera edició dels premis literaris Vila d'Ascó. La presentació es realitzarà a les 7 de la tarda a la sala d'actes de l'Ajuntament, amb la presència dels autors.

Les obres guanyadores de la darrera edició dels Premis Literaris Vila d'Ascó s'apleguen en els volums següents:  L'Artefacte, de Pep Campei, premi de narrativa; Els crisantems, de Rafel Haro, premi de poesia, i el volum Narrativa breu per a joves recull les obres guanyadores dels escriptors més joves, Víctor de la Torre, Glòria Montaña, Francesc Miró i Joan Montaña.

L'ARTEFACTE, DE PEP CAMPEI

L’Artefacte és un muntatge literari en forma de novel·la bastit amb tècnica de conte. Es tracta d’una sèrie diversa de textos breus articulats al voltant d’un concurs literari, des de diferents punts de vista. El desenvolupament de la festa de la concessió del premi, les emocions dels aspirants al guardó i la incertesa del resultat es barregen amb un inesperat conflicte que dóna el toc final a una obra ben travada i resolta amb una gran eficàcia narrativa.
L'Artefacte és l'obra guanyadora de la XXII edició del Premi Literari Vila d'Ascó, i és una obra col·lectiva signada com a Pep Campei.
Aquest és el nom que ha adoptat un grup d’alumnes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès per a presentar un dels seus treballs col·lectius elaborat, al llarg de més de dos cursos acadèmics. El grup, amb la coordinació de Pep Albanell, està format per Carme Ballús, Amadeu Ballester, Muntsa Colell, Pere Juncadella, Elvira Compte i Imma Guiteras. Jordi Comasòlives s’ha fet càrrec de la correcció ortogràfica. En el treball hi han col·laborat també Rosa Tort i Montserrat Bayà en tasques d’edició i gestió.

Títol: L'artefacte
Autor: Pep Campei
Col·lecció: Nots de color, 38
Editorial: Cossetània
ISBN: 9788497918572
PVP: 13,50 euros

EL GOVERN DECLARA LA JOTA COM A ELEMENT FESTIU PATRIMONIAL D'INTERÈS NACIONAL

El Consell de Govern de la Generalitat  va aprovar en la seva reunió d'ahir dimarts dia 22 de març  la declaració de la jota com a element festiu patrimonial d'interès nacional. L'acord també inclou la jota dins el catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, tot equiparant-la així en consideració i protecció amb la de la sardana.

El text de l'acord ressalta que la jota és una música, un cant i una dansa de parella -tot i que també es pot ballar individualment- estesa per gran part de la península Ibèrica i les illes Balears i Canàries, així com per diferents punts de l'Amèrica Llatina. A Catalunya, la jota, amb diverses denominacions i característiques, és present a diferents punts de les comarques pirinenques i de ponent, a les zones veïnes amb les comarques catalanoparlants de l'Aragó, punts de la Catalunya Nova i principalment a les comarques de les Terres de l'Ebre i el Priorat.
Documentada per diverses fonts des de mitjans del segle XVIII, s'ha mantingut viva fins l'actualitat, tant en el cas de la jota ballada com en el de la jota cantada improvisada.

La jota cantada és l'element més singular de la música tradicional a les Terres de l'Ebre, i s'ha mantingut amb força a nombroses localitats. La part musical, va normalment a càrrec d'una rondalla. Pel que fa als continguts, les jotes improvisades tracten -i han tractat- sobre qualsevol tema depenent de l'acte o celebració en què es troben. En actes públics i concerts versen habitualment sobre la festa i la localitat on canten.

En el mateix acord, el Consell de Govern de la Generalitat també va aprovar la declaració com a festes tradicionals d'interès nacional les celebracions següents:

L'Encamisada de Falset (Priorat), els Tonis de Taradell (Osona), els Tonis Santa Eugènia de Berga (Osona), els Tres Tombs d'Igualada (Anoia) i els Tres Tombs de Sant Antoni de Valls (Alt Camp).

La jota és ballada en 7 municipis de la comarca i a la Ribera d'Ebre hi ha una ferma voluntat de recuperació, motiu pel qual l'11 de setembre passat se'n va fer la primera trobada comarcal. En el vídeo següent podreu escoltar la jota d'Ascó, que es toca tres dies a la plaça de l'Església durant la Festa Major de Sant Antoni, celebració que també va ser declarada l'any passat festa tradicional d'interès nacional .

DEMÀ DISSABTE SE CELEBRA LA JORNADA ARTUR BLADÉ A BENISSANET

Demà dissabte, Benissanet acull l'edició d'enguany de la Jornada Artur Bladé i Desumvila. L'acte se celebrarà a la tarda al Centre Cultural Artur Bladé i Desumvila del municipi.

El programa és el següent:
18.00 h Ponència: "Mots i maons: la reconstrucció d'una vida"
       (II Beca d'estudi de l'obra i figura d'Artur Bladé i Desumvila 2010)
       Sam Abrams, escriptor i crític literari
18.30 h Pausa cafè
19.00 h Ponència: "L'exiliada. Segona part: orígens, descoberta i edició"
       Artur Bladé Font, fill de l'escriptor
19.30 h Acte de cloenda i lectura de textos
22.30 h Concert amb Xeic!, que musiquen Artur Bladé i altres escriptors en l'espectacle Sirga.
       Lloc: Casal Municipal. Preu: 5 euros
       Col·labora: Associació Juvenil Disculpin les Molèsties

Organitzen la Jornada:
l'Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila i elCentre d'Estudis de la Ribera d'Ebre i hi col·laboren l'Ajuntament de Benissanet, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, l'Institut Ramon Muntaner, l'Antena del Coneixement de la URV de Móra d'Ebre, l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre i l'Associació Juvenil Disculpin les Molèsties.

III BECA D'ESTUDI DE LA FIGURA I OBRA D'ARTUR BLADÉ I DESUMVILA

Amb l'objectiu de promoure el desenvolupament, la divulgació i el foment dels valors literaris i culturals de la comarca, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre (CCRE) i l'Ajuntament de Benissanet, amb el suport del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), de l'Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) publiquen les bases per a la concessió d'una beca per a l'estudi de la figura i obra d'Artur Bladé i Desumvila.

En la present edició (2011-2012), per bé que s’acceptaran propostes sobre qualsevol temàtica relacionada amb els objectius de la beca, els organitzadors de la convocatòria proposen dues línies d'investigació:

a) Els articles publicats per Artur Bladé a la premsa de la província de Tarragona (La Riuada de Móra d’Ebre, El diari Tivissa, El Llamp de Gandesa, El Pueblo, L’Avançada i L’Ideal de l’Ebre.) previs al seu exili. Se’n poden consultar molts exemplars en línia al portal xac_premsa

http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top

b) L’activitat periodística d’Artur Bladé i Desumvila en tornar de l’exili.

Per a més informació consulteu el següent enllaç: http://cultura.gencat.cat/arxius/acre

I UN COP DE VENT ELS DESPENTINA, DE JESÚS MARIA TIBAU

Amb el cinquè recull de relats, Tibau continua una estreta relació amb el gènere, i aprofundeix en la capacitat de síntesi pròpia del seu estil. I un cop de vent els despentina ens presenta històries senzilles, capaces de despertar-nos emoció i tendresa en poques línies, o un somriure de complicitat. De vegades, la vida sacseja els personatges de dalt a baix; altres, més sovint, pren forma de cop de vent que no els fa caure, només els despentina, i ens fa reflexionar sobre el sentit de tot plegat. El títol del llibre fou escollit per votació dels seguidors del seu blog.

Títol: I un cop de vent els despentina

Autor: Jesús Maria Tibau

Editorial: Cossetània

Col·lecció: Notes de color, núm. 39

ISBN: 978-84-9791-861-9
PVP: 11,90 euros

ELS INICIS REPUBLICANS A LES TERRES DE L'EBRE, DE LLUÍS BERTOMEU I CAMÓS

L’obra Els inicis republicans a les Terres de l’Ebre 1900-1930 és una nova aportació històrica de l'estudiós Lluís Bertomeu i Camós a aquest corrent ideològic en el nostre petit país. El present treball analitza l’organització política de l’incipient republicanisme fins a la seva consolidació a partir de 1915 en els tres districtes judicials que enquadraven les Terres de l’Ebre (Tortosa, Roquetes i Gandesa), en una època, els tres primers decennis del segle XX, que es van caracteritzar en aquestes comarques per l'emergència de dues forces polítiques com van ser el el republicanisme i el carlisme.

Una obra que recull el passat d’un sector polític que fou clau en el nostre territori. La petjada cívica que deixaren i els ideals pels quals lluitaren continuen vius en la nostra societat.

Títol: Els inicis republicans a les Terres de l'Ebre, 1900-1930
Autor: Lluís Bertomeu i Camós
Editorial: Arola Editors
Col·lecció: Microhistòria, núm. 9

978-84-92839-49-0

ISBN: 978-84-92839-49-0
PVP: 18 euros

BASES DEL XXIX PREMI DE NARRATIVA RIBERA D'EBRE

L'Ajuntament de Vinebre ha convocat la XXIX edició del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre en l'edició de 2011. Les bases del premi són les següents:

TEMA
Treballs inèdits de narrativa i no presentats a altres premis pendents d’adjudicació.

PRESENTACIÓ
En fulls DIN A-4, mecanografiats a 2.100 espais per fulls (30 línies de 70 caràcters), per quintuplicat i escrits en català a una cara i degudament enquadernats.
Els treballs no hauran d’ésser signats, a la portada s’hi haurà de fer constar el títol. S’hauran d’acompanyar d’un sobre tancat on anirà escrit exclusivament el títol i a l’interior del qual hi haurà de constar el nom, els cognoms, l’adreça, el telèfon i la signatura de l’autor/a o qualsevol altra dada personal que es vulgui fer constar.

TERMINI D’ADMISSIÓ
El 27 de maig de 2011. No podran optar al premi els treballs que no hagin tingut entrada a l’Ajuntament en aquesta data. Sí que seran admesos els que portin el segell de correus de data 27 de maig de 2011 o anterior.

TRAMESA
Ajuntament de Vinebre
Regidoria de Cultura
Carrer Torre, 22
43792-Vinebre
Personalment o per correu certificat
 
EXTENSIÓ
De 75 a 150 fulls.

VEREDICTE I ATORGAMENT
El dimecres dia 24 d’agost de 2011, al Local del Cinema
Adreça: Plaça Ajuntament, 7. Vinebre

ALTRES CONDICIONS
No podran premiar-se obres ja guardonades en altres concursos o bé subvencionades anteriorment per qualsevol entitat o institució.
L’obra guanyadora, original o inèdita, restarà propietat de l’autor. Si en el termini d’un any, l’entitat convocant –que tindrà els drets de publicació de la primera edició– no l’ha publicada o no és en curs d’impressió, l’autor serà lliure d’editar-la tot fent-hi constar les circumstàncies del premi. Un cop publicada, haurà de lliurar-ne 25 exemplars a l’organisme convocant. L’obra serà editada Per Cossetània Edicions.
L’Ajuntament no està obligat a retornar els treballs no premiats si no han estat recollits dins del termini de 30 dies següents a la data del premi.

L’acceptació del premi compromet l’autor/a a ser present en l’acte de lliurament del guardó i en el de presentació de l’obra editada. Qualsevol altra circumstància no prevista en aquestes bases serà resolta a criteri del jurat, les decisions del qual seran inapel·lables.

DOTACIÓ
3.000 Euros