La meva filla dorm cada dia amb el seu àngel de peluix. Cada nit hi aboca i confessa els seus somnis d’infant, les aspiracions, desitjos i anhels boirosos, suaus i endolcits com la seva vida encara per fer...
Rosa Pagès un dia va tenir un somni, va sentir-lo desig i el va convertir en realitat amb tenacitat immensa. Ha creat una magnífica novel·la de Reus. Una esplèndida recreació d’aquell Reus modernista que, tantes vegades idealitzat, realment és un niu de conflictes laborals, una petita ciutat classista, un laboratori social en desenvolupament, un destí industrial per als joves pagesos de muntanya i fita de les noies de poble al servei de les classes burgeses...
Tot un ambient que l’autora ens actualitza, detalla, acoloreix, aromatitza, ambienta i personifica en un treball preciós, ple d’imatges, llums, olors, sensacions, sentits i sentiments que ens acompanyen dels carrers reusencs fins a la terra tivissana originària, de la memòria de Cuba al desenvolupament urbanístic de la Barcelona tràgica...
Acabada la lectura del Premi Literari Vila d’Ascó de l’any passat, els somnis, les aspiracions, els desitjos i anhels del protagonistes de la novel·la s’han convertit en àngels de pedra: endurits, treballats, dissortats, fracassats, embogits i fins i tot una mica guanyadors de vegades... Com el Reus modernista de proletaris i artistes, de fàbrica, cafè, ball i Pere Mata.
Ressenya de Jordi Grau i Pi, participant en la promoció d'Àngels de pedra, de Rosa Pagès, editat per Cossetània i obra guanyadora del Premi Literari Vila d'Ascó 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada