ESPIGA, DE BERNA BLANCH

«Acompanyar Berna Blanch en el seu camí és omplir-nos nosaltres també de la bellesa i la saviesa d’unes paraules que saben desentranyar i dir, des de la nuesa, la realitat que ens fa i que som i que anem perdent sota els vels virolats del soroll i la intranscendència. És saber, com ell sap, que som brevetat i desig i que la memòria és pols de llum». (Del pròleg del llibre).
Espiga consta d'un pròleg de Marc Granell i de trenta-set poemes de Berna Blanch estructurats en tres parts: Com es respira un pas lent, Els cercles de la lletra i Geografia d'un cant i ha estat guardonat amb el IV Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó, 2009

Títol: Espiga
Autor: Berna Blanch
Editorial: Meteora 
ISBN: 978-84-95623-98-0
PVP: 13 euros

ROSA PAGÈS I BERNA BLANCH PRESENTEN ELS SEUS DARRERS LLIBRES, GUANYADORS DELS PREMIS LITERARIS VILA D'ASCÓ 2009

Ahir divendres al vespre es va realitzar la presentació pública dels llibres guanyadors dels premis literaris Vila d’Ascó 2009, en un acte realitzat a l’Ajuntament de la vila.

L’escriptor Miquel Esteve va presentar el poemari Espiga, de l'autor Berna Blanch, editat per Meteora. i que l'any passat va ser guardonat amb el premi de poesia Joan Perucho Vila d'Ascó. Miquel Esteve va ressaltar el paper de la poesia com a art superior dins la literatura i la seva capacitat de transmetre en poques paraules moltes sensacions. Berna Blanch, molt emocionat, i palpant i olorant el nou llibre que tenia a les mans, va inserir-lo en un recorregut pels carrers del seu poble, Catarroja, un poble encara de marjals i pescadors, on hi escriu les sensacions robades a la vida i al paisatge. “Veure els poemes impresos és la recompensa més gran que pot tenir un escriptor”, va exclamar, alhora que definia com a impagable aquest resultat de tot el seu esforç fet en soledat.

L’escriptora Carme Agustench va presentar la novel·la guanyadora de la darrera edició del Premi Literari Vila d'Ascó, Àngels de Pedra, de la reusenca Rosa Pagès i editat per Cossetània. Agustench va destacar que Rosa Pagès coneix l’ofici i que li ha sortit un llibre rodó, fet amb cura del detall i amb descripcions minucioses, en l’ambient del Reus dels primers anys del segle XX, de la Barcelona de la Setmana tràgica i amb els paisatges de la Ribera d’Ebre simbolitzats en la plaça de la Baranova de Tivissa.

L’escriptora Rosa Pagès va situar el llibre en una Catalunya al final del Modernisme i inici del Noucentisme, en un país amb la utopia de convertir-se en un gran urbs, i va destacar la seva voluntat de dedicatòria a totes aquelles persones, aquells treballadors com els seus pares, que van marxar del poble, Tivissa a treballar a les ciutats com Reus i, d’aquesta manera, van afegir-se al progrés d’un altre lloc. Un relat, de definitiva, de la història en minúscula, que és la que aixeca i fa avançar els països.

Montse Nicolau va presentar el volum que aplega els premis de narrativa breu per a joves, Vila d'Ascó 2009, escrits per Àngels Montaña, Glòria Montaña, Lídia Domènech i Joan Montaña,  i va ressaltar que tots quatre coincidien en la denúncia d’uns fets i en l’esperança de la recuperació i va fer pública una aposta ferma per la lectura, insistint que la família és el millor mestre en aquest aprenentatge cultural.

Va cloure l’acte l’alcalde d’Ascó, Rafel Vidal, qui, acompanyat de la regidora de Cultura, Angelines Gironés, va posar sobre la taula el paper destacat que tenen aquests premis en l’estímul de la creació literària i va anunciar que el maig vinent es realitzaria la nit literària per a donar a conèixer els guanyadors dels premis literaris Vila d'Ascó de l’edició d’enguany.

ROSA PAGÈS I BERNA BLANCH GUANYEN ELS PREMIS LITERARIS VILA D'ASCÓ 2009

Aquest dissabte dia 16 de maig, s'ha celebrat el sopar literari durant el qual s'ha fet públic el veredicte i s'ha fet lliurament dels premis literaris d'Ascó d'enguany.

L'escriptora, professora universitària i redactora de publicitat reusenca Rosa Pagès ha guanyat la XXI edició del Premi Literari Vila d'Ascó 2009 amb l'obra Àngels de pedra, mentre que l'escriptor Berna Blanch, de Torrent, ha guanyat la IV edició del premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó de 2009 amb l'obra Espiga.

Rosa Pagès, nascuda el 1967, situa la seva obra en els espais modernistes de la ciutat de Reus tal com devien ser al final del segle XIX i a principi del segle XX. L'editorial Cossetània, que publicarà l'obra guanyadora, destaca que Àngels de pedra es pot definir com la gran novel·la de Reus, en la qual s'hi reflecteixen les lluites socials de l'època, entre patrons i treballadors, els conflictes entre classes socials i les diferències de vida del camp a la ciutat, amb molts personatges molt ben definits, tot descobrint-nos els tresors modernistes de Reus, com l'Institut Pere Mata, en plena construcció.

Rosa Pagès va guanyar l'any passat el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que es lliura a Vinebre, amb el relat La vëïna i altres animals domèstics. Ha publicat fins ara, els llibres de narrativa Kohai (1985), Els camins de l’aigua (1990), Llibre de plagis (1999) i Històries trobades (amb Mariona Quadrada, 2001); les novel·les Binomis (1995), Un enigma a la cuina (amb Mariona Quadrada, 1998) i M’he descuidat de dir-te gràcies (2004), i de poesia Neoprojeccions (amb Aleix Cort, 1988).

Berna Blanch va néixer a Catarroja i de fa anys que escriu i fa activitats literàries. Ha guanyat el certamen literari d’Almussafes, el Josep Maria Ribelles de Puçol, el Josep Fàbregues i Capell de la vila de Sallent de Bages, el de creació poètica de Paiporta, i el Ciutat de Torrent. Ha publicat els llibres Els buits que camine, amb edicions Germinal; La claror del llamp, amb editorial Bròsquil; El baf de l’espill, també en l’editorial Bròsquil; Arran de terra, editat per l’ajuntament de la vila de Sallent; La llum antiga, a Tàndem Edicions, i Incorpòria, amb l’editorial Tabarca. Junt amb Anna Pastor va editar la revista de creació Diàfora. Segons explica l'editorial Montflorit en la seva ressenya biogràfica, "actualment du en el cap idees difuses i segueix buscant el sol des de Torrent. El seu darrer poemari, El tacte del reflex, no té un títol metafòric: els poetes poden tocar coses que materialment no poden tocar-se. No és màgia, sols cal sentir-les i allargar les paraules".