BASES DE LA XXX EDICIÓ DEL PREMI DE NARRATIVA RIBERA D'EBRE

La regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Vinebre ha convocat la XXX edició del Premi deNarrativa Ribera d'Ebre, dotat amb un premi de 3 mil euros i que s'atorgarà en acte públic el proper dia 29 d'agost. Aquí us en reproduïm les bases

TEMATreballs inèdits de narrativa i no presentats a altres  premis pendents d’adjudicació.

PRESENTACIÓEn fulls DIN A-4, mecanografiats a 2.100 espais per fulls  (30 línies de 70 caràcters), per quintuplicat i escrits en català a una cara i degudament enquadernats.
Els treballs no hauran d’ésser signats, a la portada s’hi haurà  de fer constar el títol. S’hauran d’acompanyar d’un sobre  tancat on anirà escrit exclusivament el títol i a l’interior del

qual hi haurà de constar el nom, els cognoms, l’adreça, el telèfon i la signatura de l’autor/a o qualsevol altra dada personal que es vulgui fer constar.
 
TERMINI D’ADMISSIÓEl 28 de maig de 2012. No podran optar al premi els treballs que no hagin tingut entrada a l’Ajuntament en aquesta data. Sí que seran admesos els que portin el segell de correus de data 28 de maig de 2012 o anterior.
 
TRAMESAAjuntament de Vinebre
Regidoria de Cultura
Carrer Torre, 22
43792-Vinebre
Personalment o per correu certificat

EXTENSIÓDe 75 a 150 fulls.

VEREDICTE I ATORGAMENT
El dimecres dia 29 d’agost de 2012, al Local del Cinema
Adreça:
Plaça Ajuntament, 7
Vinebre

ALTRES CONDICIONSNo podran premiar-se obres ja guardonades en altres concursos o bé subvencionades anteriorment per qualsevol entitat o institució.
L’obra guanyadora, original o inèdita, restarà propietat de l’autor. Si en el termini d’un any, l’entitat convocant –que tindrà els drets de publicació de la primera edició– no l’ha publicada o no és en curs d’impressió, l’autor serà lliure d’editar-la tot fent-hi constar les circumstàncies del premi. Un cop publicada, haurà de lliurar-ne 25 exemplars a l’organisme convocant. L’obra serà editada Per Cossetània Edicions.
L’Ajuntament no està obligat a retornar els treballs no premiats si no han estat recollits dins del termini de 30 dies següents a la data del premi.
L’acceptació del premi compromet l’autor/a a ser present en l’acte de lliurament del guardó i en el de presentació de l’obra editada. Qualsevol altra circumstància no prevista en aquestes bases serà resolta a criteri del jurat, les decisions del qual seran inapel·lables.

DOTACIÓ
3.000 Euros

EL CASTELL DE MIRAVET, D'ARTUR BLADÉ I DESUMVILA

La fortalesa de Miravet és l'element patrimonial i turístic més visitat de la Ribera d'Ebre i de les Terres de l'Ebre, un element clau en la història de Catalunya  que presideix bona part del curs català del riu Ebre i constitueix una referència tant per a l’entorn com per als coneixedors dels castells i la història. De fet, aquesta obra imponent va tenir un protagonisme reiterat en els diversos atzars bèl•lics des dels temps musulmans fins a la Batalla de l’Ebre.
L’any 1966, l'insigne Artur Bladé va escriure aquest resum de la història del castell, que novament va ser reimprès més de quaranta anys després en la col·lecció Episodis de la història de Rafael Dalmau Editor.
En l'any que fa 700 de la proclamació de la butlla Vox clamantis per la qual el Papa dissolia l’Orde del Temple volem recuperar aquesta publicació que posa de relleu el passat templer del castell de Miravet dins la commemoració de l’efemèride que comportà la desaparició de l’orde i la persecució dels seus membres.

Títol: El castell de Miravet
Autor: Artur Bladé
Editorial: Rafael Dalmau
Col·lecció: Episodis de la història, núm. 80
ISBN: 9788423202812
PVP: 6 euros

LICORS TRADICIONALS, AIGUARDENTS I VINS GENEROSOS, PRIORAT, TERRA ALTA, RIBERA D'EBRE

L’elaboració casolana de licors era un costum ben arrelat, encara que a poc a poc s’ha anat perdent. Les receptes es transmetien d’una generació a l’altra gairebé com si de secrets de família es tractés. En aquest llibre s’han recuperat fórmules de licors d’herbes aromàtiques, com la ratafia; licors de fruites amb cireres de pastor o magranes; licors de flors, com la d’ametller o la flor de magnòlia, freqüent al Priorat, o licors amb llet com el de cabra de Tivissa.

També s’han recollit les formes d’elaboració de vins generosos, licorosos i aromatitzats, a més de remeis populars per alleugerir o curar afeccions. Per acabar hi són presents receptes de pastes i cócs, molt populars a la Ribera d’Ebre, en les quals s’empra l’aiguardent com a aromatitzant.

Títol: Licors tradicionals, aiguardents i vins generosos, Priorat, Terra Alta i Ribera d'Ebre

Autores: Anna Figueras i M. Teresa Castelló

Editorial: Farell

Col·lecció: Rebost i cuina, 6

ISBN: 978-84-92811-36-6

PVP: 17 euros

LLUÏDA PRESENTACIÓ DELS PREMIS LITERARIS VILA D'ASCÓ

Divendres dia 23 de març, a la tarda, l'Ajuntament d'Ascó va acollir l'acte de presentació de les obres guanyadores dels Premis Literaris Vila d'Ascó 2011.
Aquí teniu un recull gràfic de l'acte, organitzat per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó i presidit per l'alcalde, Rafael Vidal i la regidora de Cultura, Angelines Gironés, i que va comptar amb una important assistència de convilatans i representants culturals i polítics de la comarca.

Presentació del llibre Embarcats, de Joan Rebagliato, guanyador de la XXIII edició del Premi de Narrativa Vila d'Ascó, a càrrec del periodista Jordi Grau.

Presentació del llibre Tràveling, de Francesc Solé, guanyador de la VI edició del Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó, a càrrec del professor i escriptor Albert Guiu.

Presentació del llibre Premis de narrativa breu per a joves Vila d'Ascó, que inclou les obres guanyadores L'anhel desesperat, de Víctor de la Torre, Quelcom essencial, d'Àngels i Glòria Montaña, i L'autèntic viatge, de Cristian Moyano, a càrrec de la professora i escriptora Laura Mur

Diverses imatges dels moments de la signatura de llibres, un cop ja s'havien acabat les presentacions.

BENISSANET CELEBRA LA RUTA LITERÀRIA ARTUR BLADÉ

Benissanet celebra avui dissabte 24 de març una nova edició de la Ruta Literària dedicada a l'insigne escriptor, periodista i polític Artur Bladé i Desumvila, fill del poble.
A dos quarts de 5 de la tarda comença l'acte amb la ruta literària "Benissanet, paisatge literari", amb audició de textos de l'obra d'Artur Bladé.
A les 6 de la tarda es llegirà la ponència "Artur Bladé, o la literatura contra l'oblit", a càrrec d'Abraham Mohino, filòleg. Presentarà Gerard Mercadé, arxiver.
A dos quarts de 7 es farà la pausa cafè i a les 7 començarà la taula rodona "Artur Bladé i Francesc Pujols, figures relacionades", amb la participació de Sam Abrams, escriptor, i Anton M. Espadaler, filòleg. Moderarà el periodista Joan Launes.
A dos quarts de 8 es farà l'acte de cloenda amb lectura de textos.
L'acte és organitzat per l'Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Benissanet, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre i l'Institut Ramon Muntaner.

AQUEST DIVENDRES, PRESENTACIÓ DELS PREMIS LITERARIS VILA D'ASCÓ

Aquest divendres dia 23 de març, la sala d'actes de l'Ajuntament d'Ascó acollirà a partir de les 7 de la tarda l'acte de presentació dels Premis Literaris “Vila d’Ascó” que tindrà lloc aquest divendres 23 de març.
La professora i escriptora Laura Mur presentarà el Recull de narrativa breu per a joves, que aplega les obres guanyadores d'aquest certamen, obra de Víctor de la Torre, Cristian Moyano i Àngels i Glòria Montaña.
El professor i escriptor  Albert Guiu presentarà l'obra Traveling, de Francesc Solé, guanyadora del premi de poesia Joan Perucho.
El periodista Jordi Grau presentarà l'obra Embarcats, de Joan Rebagliato, guanyadora del premi de narrativa Vila d'Ascó.
L'acte és organitzat per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó.

ASCÓ APLAUDEIX LA PUBLICACIÓ DEL LLIBRE DE RUTES A PEU PELS ESPAIS DE LA BATALLA DE L'EBRE

Ascó va acollir la setmana passada l'acte de presentació a Ascó del llibre Espais de la batalla de l'Ebre. Terra Alta i Ribera d'Ebre. 13 rutes a peu, amb la presència de l'autor, Juan Carlos Borrego. Aquesta va ser la primera d'un seguit de presentacions al territori de la batalla de l'Ebre d'aquest volum recentment editat per Piolet.
L'acte d'Ascó el va iniciar el regidor Pau Daniel Serrano, també vicepresident del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE)  qui va ressaltar la riquesa històrica, el passat i el paisatge d'aquestes terres,  i també que de vegades han de venir persones de fora a valorar el nostre patrimoni, tot referint-se a què l'autor del llibre és de les Roquetes del Garraf, i que d'allí s'ha desplaçat i ha volgut conèixer i fer una immersió en la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
Pau Daniel Serrano va ressaltar que Ascó té uns espais de gran valor en la batalla de l'Ebre, tant el búnquer dels Reguers com les fortificacions de la serra de la Fatarella i el campament del XVè cos de l'Exèrcit republicà, un capital d'interès mundial, de la conservació i difusió del qual cap saber-ne treure profit.
L'escriptor de la Fatarella, Josep Gironés, va presentar Juan Carlos Borrego com un expert autor de guies de muntanya i de recorreguts culturals, també com un autor de literatura premiada. El seu llibre Cafè amb sal va guanyar el XXI premi de narrativa breu Ciutat de Mollerussa 2009. Després d'una reflexió sobre la patrimoni que caracteritzen  les persones i els territoris, i específicament el de la Terra Alta i la Ribera, va destacar que aquesta guia conté una valuosa recerca històrica i cultural i va assegurar que aquest llibre és un convit per a que moltes persones visitin les nostres terres.
Juan Carlos Borrego va explicar el procés de creació de lllibre, per encàrrec editorial. La voluntat de donar a conèixer la Terra Alta i la Ribera d'Ebre a través de la Batalla de l'Ebre. El plantejament d'uns itineraris que incloguessin més espais que els protagonistes d'aquesta batalla de 115 dies que va marcar el resultat de la Guerra Civil. El guiatge del COMEBE en la realització dels 13 itineraris, amb un contingut didàctic, la presentació de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, els espais senyalitzats i els centres d'interpretació. Una aventura que es transforma en llibre de rutes amb 3 criteris: passar pels espais senyalitzats més emblemàtics de la batalla. Incloure-hi elements patrimonials, com ara ermites, que no hi tenen a veure però que sí que són interessants des del punt de vista patrimonial, i la inclusió de les percepcions personals de l'autor.
Una sala d'actes de l'Ajuntament d'Ascó plena va aplaudir la realització i presentació d'aquest llibre de 13 rutes de riu, de serralada i d'altiplà dels espais de la batalla de l'Ebre.

Volem agrair a Josep Gironés la cessió de les fotografies que publiquem junt amb aquesta crònica de l'acte.

JOSEP GIRONÈS I L'AUTOR, JUAN CARLOS BORREGO, PRESENTEN A ASCÓ EL LLIBRE ESPAIS DE LA BATALLA DE L'EBRE, TERRA ALTA I RIBERA D'EBRE, 15 RUTES A PEU

ESPAIS DE LA BATALLA DE L'EBRE. TERRA ALTA I RIBERA D'EBRE. 13 ITINERARIS A PEU, DE JUAN CARLOS BORREGO

Aquesta nova guía és una bona eina per a conèixer la Terra Alta i la Ribera d'Ebre amb una motivació temàtica: els espais on es va desenvolupar la Batalla de l'Ebre, un episodi cruent de la nostra memòria històrica i que ha deixat una marca profunda i imborrable en les poblacions i la societat d'aquestes comarques.
Aquest volum ens proposa un conjunt de 13 rutes que serviran per a conèixer el desenvolupament de la contesa, les penúries dels soldats i les nefastes conseqüències que el conflicte va tenir sobre la població civil. Al mateix temps, les propostes recorregudes amb la tranquil.litat d'una caminada serà molt útil per a captar amb uns altres ulls aquest territori amable i auster, terra de templers, del vent de mestral, del riu Ebre, de serralades crues com Pándols i Cavalls i valls d'ametllers i oliveres que rodegen aquests pobles muntanyosos.

Títol: Espais de la atalla de l'Ebre. Terra Alta i Ribera d'Ebre. 13 itineraris a peu.
Autor: Juan Carlos Borrego
Editorial: Piolet
ISBN:  978-84-15075-58-5
PVP: 12 euros

ASCÓ CELEBRA AQUEST CAP DE SETMANA LA FESTA MAJOR DE SANT ANTONI, DECLARADA D'INTERÈS NACIONAL

Aquest cap de setmana, Ascó celebra la Festa Major de Sant Antoni, la festa major per excel.lència de molts municipis d'interior i de tradició pagesa i que, en el cas d'Ascó, ha estat declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya després que anteriorment ja hagués estat declarada Festa d'Interès Comarcal pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.

La jota, la foguera, les corrides de rucs, cavalls i matxos, els jocs tradicionals, la clotxa, els balls... són uns elements fonamentals de la Festa, organitzada pels majorals, i que és tota explicada en el següent Programa de la Festa Major.

POSTALS DE LA RIBERA D'EBRE, 1900-1979, D'ALBERT ARNAVAT

 

El Diari de la Ribera ha editat un llibre que aplega més de 450 postals de bona part del segle passat als 14 municipis de la Ribera d'Ebre. El llibre Postals de la Ribera d'Ebre 1900-1979 és una recopilació elaborada perl publicista i historiador reusenc Albert Arnavat, fruit de la recerca tant dins com de fora de la comarca. Bona part de les postals són vistes que ens permeten constatar l'evolució de les poblacions, però també n'hi ha que reprodueixen la vida i la societat de cada moment, en una realitat humana que, tot i ser propera en el temps, els canvis ràpids de la nostra societat ens la fan llunyan

a.

El llibre inclou dos articles elaborats pel mateix Arnavat: sobre el paper de les postals en l'inici de la civilització de la imatge i sobre la importància de les postals com a instrument que ens ajuda a conèixer la hstòria. També en conté un altre, elaborat per l'historiador de la fotografia Carlos Teixidor Cadenas, sobre les targetes postals.

Títol: Postals de la Ribera d'Ebre, 1900-1979

Autor. Albert Arnavat (dir)

Editorial: Diari de la Ribera 

PVP: 35 euros

AQUEST CAP DE SETMANA, LA FIRA DEL LLIBRE EBRENC I LA FIRA D'ESPECTACLES LITTERARUM OMPLEN MÓRA D'EBRE

Aquest cap de setmana, Móra d'Ebre acull la 8a edició de la Fira del Llibre Ebrenc 2011, així com també la 4a edició de la Fira d'Espectacles Literaris Litterarum.Enguany la fira torna a programar quatre taules de presentacions de llibres d'autors ebrencs o de temàtica ebrenca, estands de venda de llibres, espectacles literaris sobre autors ebrencs, espais literaris d'esbarjo per als més petits i la jornada professional del llibre ebrenc, que tractarà sobre el món del llibre digital. 

Podeu consultar l'ampli programa d'actes clicant aquí.

EL GOVERN DECLARA LA JOTA COM A ELEMENT FESTIU PATRIMONIAL D'INTERÈS NACIONAL

El Consell de Govern de la Generalitat  va aprovar en la seva reunió d'ahir dimarts dia 22 de març  la declaració de la jota com a element festiu patrimonial d'interès nacional. L'acord també inclou la jota dins el catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, tot equiparant-la així en consideració i protecció amb la de la sardana.

El text de l'acord ressalta que la jota és una música, un cant i una dansa de parella -tot i que també es pot ballar individualment- estesa per gran part de la península Ibèrica i les illes Balears i Canàries, així com per diferents punts de l'Amèrica Llatina. A Catalunya, la jota, amb diverses denominacions i característiques, és present a diferents punts de les comarques pirinenques i de ponent, a les zones veïnes amb les comarques catalanoparlants de l'Aragó, punts de la Catalunya Nova i principalment a les comarques de les Terres de l'Ebre i el Priorat.
Documentada per diverses fonts des de mitjans del segle XVIII, s'ha mantingut viva fins l'actualitat, tant en el cas de la jota ballada com en el de la jota cantada improvisada.

La jota cantada és l'element més singular de la música tradicional a les Terres de l'Ebre, i s'ha mantingut amb força a nombroses localitats. La part musical, va normalment a càrrec d'una rondalla. Pel que fa als continguts, les jotes improvisades tracten -i han tractat- sobre qualsevol tema depenent de l'acte o celebració en què es troben. En actes públics i concerts versen habitualment sobre la festa i la localitat on canten.

En el mateix acord, el Consell de Govern de la Generalitat també va aprovar la declaració com a festes tradicionals d'interès nacional les celebracions següents:

L'Encamisada de Falset (Priorat), els Tonis de Taradell (Osona), els Tonis Santa Eugènia de Berga (Osona), els Tres Tombs d'Igualada (Anoia) i els Tres Tombs de Sant Antoni de Valls (Alt Camp).

La jota és ballada en 7 municipis de la comarca i a la Ribera d'Ebre hi ha una ferma voluntat de recuperació, motiu pel qual l'11 de setembre passat se'n va fer la primera trobada comarcal. En el vídeo següent podreu escoltar la jota d'Ascó, que es toca tres dies a la plaça de l'Església durant la Festa Major de Sant Antoni, celebració que també va ser declarada l'any passat festa tradicional d'interès nacional .

BASES DEL XXIX PREMI DE NARRATIVA RIBERA D'EBRE

L'Ajuntament de Vinebre ha convocat la XXIX edició del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre en l'edició de 2011. Les bases del premi són les següents:

TEMA
Treballs inèdits de narrativa i no presentats a altres premis pendents d’adjudicació.

PRESENTACIÓ
En fulls DIN A-4, mecanografiats a 2.100 espais per fulls (30 línies de 70 caràcters), per quintuplicat i escrits en català a una cara i degudament enquadernats.
Els treballs no hauran d’ésser signats, a la portada s’hi haurà de fer constar el títol. S’hauran d’acompanyar d’un sobre tancat on anirà escrit exclusivament el títol i a l’interior del qual hi haurà de constar el nom, els cognoms, l’adreça, el telèfon i la signatura de l’autor/a o qualsevol altra dada personal que es vulgui fer constar.

TERMINI D’ADMISSIÓ
El 27 de maig de 2011. No podran optar al premi els treballs que no hagin tingut entrada a l’Ajuntament en aquesta data. Sí que seran admesos els que portin el segell de correus de data 27 de maig de 2011 o anterior.

TRAMESA
Ajuntament de Vinebre
Regidoria de Cultura
Carrer Torre, 22
43792-Vinebre
Personalment o per correu certificat
 
EXTENSIÓ
De 75 a 150 fulls.

VEREDICTE I ATORGAMENT
El dimecres dia 24 d’agost de 2011, al Local del Cinema
Adreça: Plaça Ajuntament, 7. Vinebre

ALTRES CONDICIONS
No podran premiar-se obres ja guardonades en altres concursos o bé subvencionades anteriorment per qualsevol entitat o institució.
L’obra guanyadora, original o inèdita, restarà propietat de l’autor. Si en el termini d’un any, l’entitat convocant –que tindrà els drets de publicació de la primera edició– no l’ha publicada o no és en curs d’impressió, l’autor serà lliure d’editar-la tot fent-hi constar les circumstàncies del premi. Un cop publicada, haurà de lliurar-ne 25 exemplars a l’organisme convocant. L’obra serà editada Per Cossetània Edicions.
L’Ajuntament no està obligat a retornar els treballs no premiats si no han estat recollits dins del termini de 30 dies següents a la data del premi.

L’acceptació del premi compromet l’autor/a a ser present en l’acte de lliurament del guardó i en el de presentació de l’obra editada. Qualsevol altra circumstància no prevista en aquestes bases serà resolta a criteri del jurat, les decisions del qual seran inapel·lables.

DOTACIÓ
3.000 Euros

ACTE COMARCAL "15 ANYS SENSE BLADÉ" EN RECORD DE L'ESCRIPTOR ARTUR BLADÉ I DESUMVILA

El proper dissabte 18 de desembre, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i l’Associació  Cultural Artur Bladé de Benissanet, amb el suport del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i l'Ajuntament de Móra d'Ebre, volen realitzar un acte en record a l’il·lustre escriptor riberenc, ja que el proper 22 de desembre farà 15 anys que ens va deixar.

L’acte vol ser un reconeixement comarcal, amb la participació de gent de totes les poblacions de la Ribera d’Ebre, de la millor manera que pensem que pot fer-se: llegint els textos sobre els pobles i la comarca que tant estimava.

És per això que la primera part de l’acte està pensada perquè cada ajuntament de la comarca triï una persona representativa de la seua població per a què surti a llegir un text extret del llibre Visió de l’Ebre català d’Artur Bladé que parla del seu poble.

 L'homenatge “15 anys sense Bladé”, en record de l’escriptor Artur Bladé i Desumvila, es realitzarà a La Llanterna Teatre, de Móra d’Ebre aquest dissabte a les 10 de la nit i és d'entrada gratuïta. L'estructura de l'acte serà la següent:

• Presentació i parlaments inicials
• Lectura del text de cada municipi de la comarca amb el mateix ordre que l’escriptor va escollir a l’hora de fer el llibre.
• Parlaments finals
• Cloenda, amb l'estrena de l'espectacle literari a partir de textos d'Artur Bladé realitzat expressament per a l'acte a càrrec de la poetessa i rapsoda Cinta Massip i de lmúsic i guitarrista Toti Soler..

SIS CAPÇALERES DE PREMSA DE LA RIBERA D'EBRE I LA TERRA ALTA ES PODRAN CONSULTAR DIGITALITZADES PER INTERNET

El proper divendres 17 de desembre, a les 19.30 hores, l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, situat al carrer d’Antoni Gaudí, 23, de Móra d’Ebre, acollirà l’acte de presentació del portal XAC_premsa, a través del qual es podran consultar diverses capçaleres de premsa de la Ribera d’Ebre digitalitzades.

El projecte s’ha desenvolupat gràcies a la concessió de dos plans d’ocupació al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, la coordinació tècnica dels quals ha desenvolupat l’Arxiu Comarcal i permetrà la consulta de "La Riuada" de Móra d’Ebre (1927-1930), el periòdic "Tivissa" (1929-1931), el “Boletín de Acción Católica" de Tivissa (1913-1917), el periòdic "La Ribera" de Móra d’Ebre (1932-1934), la “Antorcha” de Flix (1959-1973) i "El Llamp de Gandesa" (1921-1936) a la xarxa.

L’acte finalitzarà amb una xerrada de Josep Sànchez Cervelló, catedràtic d’història contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, que pronunciarà la conferència “La premsa de preguerra a la Ribera d’Ebre”

DIARI DE LA RIBERA

La comarca de la Ribera d'Ebre ja disposa d'un nou mitjà de comunicació de premsa escrita. Es tracta d'un setmanari que porta per títol Diari de la Ribera, que costa 1,50 euros i que té com a empresa editora la mateixa que la del Diari del Priorat, que edita el setmanari d'aquest nom en la comarca veïna. 

En el número 1, la portada del qual reproduïm en la imatge superior, se'ns ofereix una publicació de 40 pàgines l'editorial del qual el posa al servei de la gent i de la seva comarca.

El setmanari aposta per la proximitat i hi tenen cabuda les notícies, les imatges, les opinions i les persones, així com l'agenda i els serveis dels pobles que formen la Ribera d'Ebre.

Li desitgem molts encerts en l'exercici periodístic i informatiu, i els lectors el podran trobar cada setmana a Can Solfa.

115 DIES A L'EBRE, EL DOSSIER ESPECIAL DE LA REVISTA SÀPIENS DE NOVEMBRE

La revista Sàpiens dedica en aquest número 97, del mes de novembre, un dossier especial a la batalla de l'Ebre. Amb el títol de "115 dies a l'Ebre, revivim la batalla més èpica de la Guerra Civil" i una fotografia de portada  procedent del fons del Comissariat de Propaganda de la Generalitat que mostra uns soldats republicans rera una trinxera a l'Ebre, Sàpiens dedica trenta pàgines a la batalla més cruenta i que va marcar el desenllaç final de la guerra. 

Els rigorosos articles ens posen a l'abast l'explicació d'un front que guerra que mirava a l'Ebre, ens fa reviure l'última batalla, ens explica la vida quotidiana a primera línia de foc a través de les cartes d'un soldat republicà adreçades a la seva esposa, ens repassa les característiques de la retirada que va aplanar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya, així com la continuació de la vida de les persones que van mantenir-se a la Ribera d'Ebre i a la Terra Alta un cop acabada la batalla, amb camps arrasats i cases destruïdes.

Un magnífic dossier que ens acosta una història ben cruel, ben nostra i ben viva encara, i que ens servirà per acostar-nos i decidir-nos a visitar els espais de la batalla de l'Ebre.  

Títol: Sàpiens. Dossier especial 115 dies a l'Ebre
Número: 97, de novembre de 2010
Editorial: Grup Cultura 03
PVP: 3,95 euros

ELS PARLARS DE LA RIBERA D'EBRE, D'OLGA CUBELLS I BARTOLOMÉ

Aquest magnífic i acurat treball publicat per la Diputació de Tarragona és la revisió de la tesi doctoral de la doctora en Filologia Catalana Olga Cubells i Bartolomé, professora de la Universitat Rovira i Virgili nascuda a la Palma d'Ebre. El seu objectiu és fer una descripció lingüística detallada i exhaustiva dels parlars de la comarca de la Ribera d'Ebre. 

Ho fa d'una banda amb un estudi de dialectologia que pren com a base el registre col·loquial de la varietat geogràfica del català de la comarca, i de l'altra ho fa amb l'elaboració d'un microatles lingüístic d'aquests parlars que inclou al voltant de 1.100 mapes en color que testimonien les paraules recollides en cada municipi en els àmbits més diversos de la vida humana: el camp i els conreus, la casa, la família i el cicle de la vida, els animals i els vegetals, la vida pastoral, les festes religioses, la mar, els oficis, el cos humà,  els noms topogràfics, els jocs tradicionals... 

La comarca de la Ribera d'Ebre se situa en una zona de transició entre el català nord-occidental i el català sud-occidental o valencià i l'autora també ha volgut delimitar les fronteres entre els subdialectes lleidatà i tortosí. En el treball constata com alguns trets lingüístics inclouen tota la comarca, però sovint el Pas de l'Ase també és un punt que la diferencia lingüísticament en dues parts, a més de fer-ho geogràficament.

Per a realitzar el seu treball, l'autora va passar llargues hores de conversa amb més de cent informants de tots els nuclis de població de la comarca: Ascó, Benissanet, Darmós, Flix, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d'Ebre, Móra la Nova, la Palma d'Ebre, Rasquera, Riba-roja d'Ebre, la Serra d'Almos, Tivissa, la Torre de l'Espanyol i Vinebre, a més de Faió, població que, tot i correspondre administrativament a l'Aragó, és total ment vinculada a Catalunya per llengua i geografia. Fruit d'aquestes converses també se n'han obtingut consideracions interessants de sociolingüística amb la valoració pròpia que fan els parlants de la seva llengua.

El tribunal va qualificar aquesta tesi presentada l'any 2005 amb un Excel·lent Cum Laude, i segur que els lectors d'aquest esplèndid treball d'investigació sobre la llengua d'aquestes terres a la vora de l'Ebre, tradicionalment agrícoles, en regressió i poc ateses per l'administració, avui també ho faran tot descobrint la riquesa i variació de la nostra llengua.

Títol: Els parlars de la Ribera d'Ebre. Volum 1. Estudi geolingüístic i Volum 2. Atles lingüístic de la Ribera d'Ebre
Autora: Olga Cubells i Bartolomé
Editorial: Diputació de Tarragona
Col·lecció: Ramon Berenguer IV
ISBN: del conjunt de l'obra 978-84-95835-83-3
PVP: 35 euros els dos volums

HOMENATGE ALS MORISCOS EN EL QUART CENTENARI DE LA SEVA EXPULSIÓ: L'EXPEDICIÓ EBRENCA VISITA EL POBLE MORISC D'ASCÓ

L'expedició de navegants de la Cava i la Ràpita que rememora el quart centenari de l'expulsió dels moriscos per part de la monarquia hispànica i ho fa tot recorrent els pobles afectats de la vora del Segre, Cinca i l'Ebre navegant per aquests rius, ha travessat aquesta setmana la comarca de la Ribera d'Ebre. 

Dilluns els set navegants ebrencs, capitanejats per Polet de la Cava, van fer arribada i estada a Ascó procedents de Flix, població on just 400 anys abans els moriscos procedents de riu amunt s'havien aplegat per a continuar fiu avall i fins al port dels Alfacs el camí del seu exili forçat.

Els navegants van ser rebuts per una representació del poble d'Ascó que, abillats amb vestits d'època i guiats pel professor Jordi Ferrús, els van acompanyar pels carrers del poble en una visita comentada  i detallada que va servir per a posar de manifest les importants restes de l'època que encara es troben i estan documentades a Ascó, a diferència de molts altres pobles que van patir igualment aquesta expulsió de bona part de la seva població autòctona i, en canvi, avui dia, tenen un gran desconeixement d'aquests fets històrics i del que va significar per a la seva població, tant socialment com econòmicament.

Durant l'explicació, l'antropòleg Jordi Ferrús no va  dubtar a definir aquesta expulsió de neteja ètnica d'una part molt important de població autòctona, que tenia el seu origen i arrels en aquestes terres, i  que l'únic que havia fet durant els anys era anar-se adaptant a les diverses dominacions polítiques i militars.
La monarquia de Felip III buscava l'homogeneïtzació de la població interior del seu regne en una època en què  simultàniament també actuava  amb voluntat homogeneïtzadora en el seu territori exterior, és a  dir, a les Amèriques. Jordi Ferrús va dedicar molt d'interès a posar en valor tots els vestigis de l'època que encara es conserven a Ascó.

Polet de la Cava, tot explicant les vivències compartides amb la resta d'expedicionaris durant aquests dies de navegació, va ressaltar un dels motius de la travessa: la necessitat de revisar la història que encara s'explica, perquè molta gent creu que els expulsats eren forasters, quan en realitat eren veïns d'aquests pobles de l'Ebre de feia generacions.

En l'estada a Ascó també es van tenir presents dos llibres rellevants per a conèixer  els moriscos en aquestes comarques. D'una banda, treball històric Moros i moriscos a la Ribera de l'Ebre (710-1615), de l'escriptor i historiador asconer Carmel Biarnés, una aportació pionera i fonamental sobre els moriscos a les Terres de l'Ebre  I de l'altra, la novel.la La torre de l'Àngel Custodi, de Josep Bertomeu Mercé, que narra la vida penosa i les difícils condicions que van haver de superar els moriscos a l'inhòspit delta de l'Ebre, un cop desterrats i a punt de ser embarcats als Alfacs. En aquest mateix bloc podeu trobar les ressenyes dels llibres tot clicant aquí i aquí.

Una cinquantena de veïns i veïnes d'Ascó van acompanyar  en un moment o altre els expedicionaris durant la seva estada del dia al poble, tant en la visita pels carrers d'un poble vell molt desconegut i sorprenent com durant el sopar popular a la vora del riu que es va realitzar amb motiu de la visita.

Els membres de l'expedició morisca van continuar riu avall amb les seves barques l'endemà dimarts amb la previsió d'arribar el dia 15 de juny a final de trajecte, ja que aquell dia farà 400 anys que es va produir el primer embarcament de moriscos als Alfacs. A partir d'aleshores, i durant tres mesos, la Ràpita acollirà cada cap de setmana actes culturals i festius per a commemorar aquest esdeveniment fins al 16 de setembre, última data d'embarcament de població morisca.

El recorregut, les vivències, el paisatge, els monuments, els records,  les persones i la petjada morisca d'aquesta expedició és motiu de l'elaboració d'un documental que es podrà veure pròximament pel Canal 33.
Podeu consultar l'evolució de la seva baixada del riu i les visites als pobles riberencs tot consultant el seu bloc Expulsió moriscos catalans.