Aquesta és una obra d'estudi que ha esdevingut fonamental sobre l'arquitectura dels templers, un recull exhaustiu sobre les construccions i establiments del Temple, dels quals, de vegades, només en queda alguna pedra i fins i tot de vegades res, una cita en algun text. No és un simple recompte de tota pedra templera. No es limita pas a la indispensable sèrie de monografies on el lector curiós trobarà tots els elements necessaris per a una visita aclaridora dels llocs. Cada indret és presentat en la seva evolució històrica i recollocat dins l'organització territorial i administrativa del Temple, abans d'ésser analitzat i descrit.
Aquest treball publicat el 1995, que en la seva primera redacció va obtenir el premi Ciutat de Barcelona d'història 1989, ens ofereix un mapa complet dels establiments templers de Catalunya dels segles XII i XIII i una història, tan precisa com ha estat possible, de la seva implantació.
L'aportació més interessant del llibre és la tipologia dels establiments templers que Joan Fuguet presenta al llarg del seu estudi. El Temple, implicat en la Reconquesta, va tenir evidentment activitats militars a Catalunya. Ja que el front de la Reconquesta es va desplaçar cap al sud, les comandes de l'Orde, en deixar de ser frontereres, van esdevenir cada vegada més allò que ja eren a la major part d'Occident: explotacions rurals del «rerepaís», sense cap necessitat de grans fortaleses.
A Catalunya hi trobem el «castell convent», una poderosa fortalesa com Barberà, Miravet i Gardeny, al centre d'una comanda constituïda d'una xarxa de sots-comandes (dotades de vegades d'un castell) i de simples «cases» o «granges» ; el «convent urbà», també fortificat, establert en un indret estratègic de les muralles, a l'interior de la ciutat (Barcelona, Tortosa, Perpinyà) ; el «convent rural», centre d'un gran domini essencialment agrícola, amb casa, quasi sempre capella, molins i edificis d'explotació (com a Palau-Solità, Aiguaviva, Masdéu), amb una muralla que el converteix en un gran mas fortificat. En cada un d'aquests tres tipus de convent templer, la capella és un element important, totalment integrada a l'edifici castral en les poderoses fortaleses del sud, adossat a la «mesó» en els establiments rurals i urbans. Però el Temple, sobretot allà on li van ser confiades tasques de colonització, repoblament i cristianització (pensem en Miravet, al cor d'una regió molt islamitzada), va fer construir esglésies parroquials o va refer antigues construccions.
En totes aquestes construccions, esteses arreu de Catalunya, però amb una presència importantíssima a les Terres de l'Ebre, el Temple va deixar la seva empremta.
Amb la inclusió d'aquest volum indispensable al nostre blog, Can Solfa vol afegir-se a la celebració dels 50 anys de l'Editorial Rafael Dalmau, una editorial que es manté familiar i que s'ha especialitzat en els àmbits de la història, la geografia i la cultura popular catalanes. L'any 1985, com a reconeixement a aquesta tasca, li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
Títol: L'arquitectura dels templers a Catalunya
Autor: Joan Fuguet Sans
Col·lecció: Obra vària, núm. 13
ISBN: 978-84-232-0494-6
PVP: 48 euros
