LAURA MUR SIGNA EXEMPLARS DEL SEU DARRER LLIBRE, LOLA, LA FADA DE L'ESCOLA, A LA FIRA D'ASCÓ

L'escriptora Laura Mur va signar exemplars del seu darrer llibre, Lola, la fada de l'escola, a l'estand que la Llibreria Can Solfa va instal.lar en el recinte de la Fira de Nadal i la Mostra del Cava d'Ascó. L'escriptora flixanca va signar lllibres i va parlar de forma entusiasmada amb els seus lectors durant la tarda de diumenge dia 2 de desembre.

LA VIA VERDA DE LA VAL DE ZAFAN I 14 RUTES COMPLEMENTÀRIES, DE CARLOS GRACIÀ

LA VIA VERDA DE LA VAL DE ZAFAN I 14 RUTES COMPLEMENTÀRIES

Tot ampliant les seves magnífiques col·leccions de llibres dedicades a conèixer i difondre el territori, l’editorial Cossetània ha publicat recentment aquest volum dedicat a difondre un dels encants turístics que tenim a la vora, la Via Verda.

L’autor, Carlos Gracià, ens proposa descobrir els pobles del Baix Ebre, la Terra Alta i el Matarranya. Ens convida a gaudir dels seus i nostres paisatges. Ens convida a gaudir més intensament i amb més coneixement de la nostra terra.

Les 90 pàgines d’aquest llibre, il·lustrades amb fotos i mapes descriptius, ens conviden a conèixer i gaudir amb la descripció de la Via Verda de la Val de Zafan, un recorregut que uneix els pobles de l’antiga via ferroviària abandonada entre Roquetes i Alcanyís, un recorregut de 95,4 quilòmetres molt ben senyalitzat i amb tota mena de serveis. A més de la Via Verda, aquest llibre també ens ofereix un recull de 14 rutes destacades per les Terres de l’Ebre, que poden ser un magnífic complement a la ruta principal proposada.

Porteu aquest llibre a sobre en les vostres sortides. Us animarà a gaudir d’un o diversos dies en contacte amb la natura, a peu, en bicicleta, a cavall...

Títol: La Via Verda de la Val de Zafan i 14 rutes complementàries

Autor: Carlos Gracià

Editorial: Cossetània

Col·lecció: Azimut, 128

ISBN: 978-84-15456-99-5

PVP: 11,30 euros

ELS TEMPLERS, GUERRERS DE DÉU, ENTRE ORIENT I OCCIDENT, DE JOAN FUGUET I CARME PLAZA

Els templers, guerrers de Déu entre Orient i Occident

Ara que tot just es commemoren 700 anys de la supressió de l’Orde del Temple, dos dels millors coneixedors d’aquest orde, Joan Fuguet i Carme Plaza, acaben de publicar un treball molt valuós per a entendre la importancia històrica d’aquesta organització militar i religiosa que es va implantar i que va marcar durant força anys la història d’Ascó.

El propòsit d’aquest llibre és mostrar l’Orde del Temple en el moment històric en què es va desenvolupar i ens ajuda a comprendre les circumstàncies polítiques, militars, econòmiques, religioses i culturals, i especialment en relació amb la Corona Catalanoaragonesa.

Com prou bé ens parlen les pedres i les parets d’Ascó, de Miravet, de Berrús, i de tants nuclis de població de la Ribera d’Ebre o de la Terra Alta, els templers van deixar importants testimonis documentals i materials. L’estudi dels seus monuments –sobretot les fortaleses, tant a Orient com a Occident, entre les quals Miravet n’és un exponent magnífic- permet aprofundir en el coneixement de la vocació militar dels frares guerrers, i en els vincles entre l’arquitectura, les tècniques de guerra i el poder feudal. I gràcies als inventaris dels seus béns, també en coneixem bé la seva vida quotidiana.

Un treball fonamental per a entendre qui van ser aquests forjadors de la nostra història.

Títol: Els templers, guerrers de Déu

Autors: Joan Fuguet i Carme Plaza

Editorial: Rafael Dalmau Editor

Col·lecció: Bofarull, 19

ISBN: 978-84-232-0769-5

PVP: 20 euros

COMENÇA LA JORNADA CARMEL BIARNÉS DEDICADA A LA PETJADA DELS TEMPLERS A LA RIBERA D'EBRE

 

Avui ha començat a Ascó el programa de les Jornades Europees del Patrimoni i de la IV Jornada d'Estudis Locals Carmel Biarnés, dedicada en aquesta edició a la petjada de l'Orde del Temple a la Ribera d'Ebre. Us reproduïm el programa, molt interessant i que compta amb importants novetats editorials com la reedició del llibre de Carmel Biarnés El meu riu, l'Ebre, que ha anat a càrrec de l'entitat cultural Lo Llaüt.

 

 

DIVENDRES 28 DE SETEMBRE

16.00 Recorregut fluvial amb el llaüt “Lo Roget”. Organitza: Regidoria de Turisme. Jornades Europees del Patrimoni.

20.00 Obertura de l’exposició Esteles funeràries al Pou de la Neu. Organitza: Regidoria de Turisme. Jornades Europees del Patrimoni.
22.00 Projecció de la pel·ícula El codi Da Vinci a la plaça de l’Església. A continuació, cinefòrum.

DISSABTE 29 DE SETEMBRE

SANT MIQUEL, PATRÓ DE L’ORDE DEL TEMPLE
17.00 A la plaça del riu i davant el pou en homenatge a Carmel Biarnés, es llegiran textos de la seva obra escollits per l’amic Jordi Ferrús i Batiste. A continuació, el Quartet de Corda de l’Escola Municipal de Música de Flix, dirigit per Alfons Guiu, interpretarà unes peces musicals.
17.45 A l’antic Hospital, inauguració de l’exposició Testimonis dels ordes del Temple i de l’Hospital a la Ribera d’Ebre. Jornades Europees del Patrimoni.

IV Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés: LA PETJADA DEL TEMPLE A LA RIBERA D’EBRE (Sala d’Actes de l’Ajuntament)
18.15 Inauguració de la jornada a càrrec de l’alcalde d’Ascó, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, la presidenta del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i la presidenta de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó.
18.30 Ponència a càrrec del director de l’Arxiu Nacional de Catalunya Josep Maria Sans Travé:
La fi del Temple set-cents anys després
19.15 Pausa-cafè
19.45 Presentació de la reedició del llibre de Carmel Biarnés El meu riu, l’Ebre a càrrec de l’escriptor i crític literari Sam Abrams.
20:30 Lliurament del IV Premi de Periodisme Carmel Biarnés. Amb la col•laboració de la Cadena SER.
20.45 Emissió del documental La petjada del Temple a la comanda templera d’Ascó, elaborat per Vídeo Ascó Televisió
21.00 Cloenda de la IV Jornada Carmel Biarnés

DIUMENGE 30 DE SETEMBRE

11.00 Visita guiada pels carrers del casc antic d’Ascó. Organitza: Regidoria de Turisme. Jornades Europees del Patrimoni.

EL CERE PRESENTA LA DARRERA MISCEL.LÀNIA DEDICADA A ASCÓ

El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) va presentar ahir al vespre a la sala d'actes de l'Ajuntament d'Ascó la darrera edició de la seva publicació anual Miscel.lània, la número 22, aquest cop dedicada al municipi d'Ascó.
L'acte el van protagonitzar Àngels Pérez i Vicent Casadó, en representació de l'entitat, i Josep Martínez, tinent d'alcalde, en nom de l'Ajuntament.
Aquesta Miscel.lània conté fins a 17 articles dedicats al poble, al municipi, a la història, cultura, entitats i personatges d'Ascó, junt amb una nombrosa sèrie de fotografies que ofereixen imatges actuals i passades d'aquest municipi de la Ribera d'Ebre.

Aquest treball ofereix una mirada molt valuosa al poble i la gent d'Ascó des de diversos punts de vista. S'hi dediquen treballs i articles al poble i terme municipal, als habitants que tenia l'any 1817, a la repressió eclesiàstica als jocs d'atzar i un cas viscut el sele XVII a Ascó, al sant asconer Pere Sans Màrtir i altres dominics que van evangelitzar a l'extrem Orient entre els egles XVI i XIX, a Carmel Biarnés com a primer historiador dels moriscos a Catalunya. L'associacionisme d'Ascó també té dedicat un altre article, iagual que els antics abocadors de residus de la comarca com el d'Ascó, l'entitat Lo Llaüt, Video Ascó Televisió, el joc del trinquet al poble, la producció aiguardentera, la Setmana Santa asconenca, el ball de Diables d'Ascó, la Festa de Sant Antoni, un recull de contes de tradició oral, els premis Vila d'Ascó i els artistes asconencs del segle XX.  
Han pres part en  l'elaboració dels treballs d'aquest volum de més de 400 pàgines, i  que com és habitual conté també altres treballs d'interès per a la comarca, coneixedors i estudisos de la realitat, la història o la geografia o la cultura asconera com Biel Pubill, Josep Maria Raduà, Josep Serrano, Jordi Ferrús, Lourdes Ambròs, Aina Pubill, Maria Teresa Castelló, Anna Figueras, Núria Grau, Àngels Pérez, Òscar Saladié, Joan Farnós, Ventura Castellvell, Joan-Hilari Muñoz, Montserrat Anguera i Vicent Casadó.

INÈS VIDAL GUANYA PER SEGON COP EL PREMI DE NARRATIVA RIBERA D'EBRE

Inès Vidal Farré ha guanyat el 30è Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre amb el treball El metge i un gos d'atura, que editarà Cossetània. L'autora, que ja va guanyar el premi en una edició anterior amb Història del llop, ara ha sorprès amb una novel·la situada al Pirineu lleidatà que tracta l'abús sexual infantil i els efectes de l'abús de poder sobre els més indefensos, que portaran a un final inesperat. Durant l’acte de lliurament del Premi, presidit per l'alcalde de Barcelona Xavier Trias, el 29 d’agost a Vinebre, també es va presentar l’obra guanyadora en l’anterior edició, La vall de la matança, de Josep Masanés.

Segons les dades facilitades per l'editorial, Inès Vidal va néixer a Barcelona el 1972 i va residir entre Tarragona i el Pirineu lleidatà fins als 17 anys. Duu a terme la seva tasca professional com a arquitecta entre el principat i Eivissa. A més del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que s'ha endut en dues edicions, també va guanyar el Premi de Narrativa Ciutat d'Eivissa per l'obra Dels llaços.

El metge i un gos d'atura sorprèn per la senzillesa de les formes, que, juntament amb el ritme narratiu, atorga intensitat a la trama. D'aquesta manera, el to de la narració s'adiu amb l'ambient rural que el lector anirà descobrint, més que per les descripcions de context, per uns personatges fortament marcats pel seu entorn. 

En la presentació de l'obra premiada en l'anterior edició, La vall de la matança, Josep Masanés va parlar sobre els objectius del seu treball, "dignificar la memòria dels nostres avantpassats i fer com ells, sortir endavant a la recerca d'una societat més digna". Sobre la novel·la, l'autor també va destacar que "tracta del darrer any de la guerra civil a Catalunya, surten les pors, les esperances i els anel·ls els personatges en el seu context." Per a ell, aquesta és una obra sobre actituds morals i el seu mateix títol ve motivat per la "vall de matança" que va ser la guerra.

LLIURAMENT DELS PREMIS LITERARIS VILA D'ASCÓ

La XXIV edició del Premi de Narrativa Vila d’Ascó l’ha rebut enguany una novel.la històrica.  El flagell del call de Barcelona, obra del doctor en filologia Anglesa Josep Lluís Gonzàlez Medina, de Sabadell, ha estat mereixedora del principal guardó de la nit literària d’Ascó que es va celebrar el dissabte 12 de maig passat. El guanyador d’aquest premi, que l’any vinent celebrarà el 25è aniversari, va rebre un premi de 3600 euros i l’editorial Cossetània en publicarà l’obra.

La novel.la, presentada inicialment amb un altre títol, és ambientada l’any 1348 al call jueu de Barcelona, en plena època del rei Pere III el Cerimoniós, quan el procurador primer i metge del rei ordena tancar els portals del call per impedir que hi entri la pesta negra. Però un cop presa aquesta mesura higiènica, es descobreix que s’hi produeixen diversos assassinats i que l’origen de la mortaldat es troba dins el mateix call, en una novel.la que també té un marcat caràcter psicològic.
L’autor, en el seu parlament, a més d’oferir una pinzellada sobre la novel.la, es va manifestar amb vehemència com un enamorat de la llengua catalana i de la paraula escrita.
L’edició d’enguany del VII Premi de Poesia Joan Perucho el va guanyar Anna Cortils, filòloga barcelonina i professora de català a la universitat de Lisboa. Atès que no va poder assistir a l’acte, el guardó el va recollir el seu company, l’escriptor Sebastià Benassar. El recull de poemes guanyador es titula Entre el desert i el cactus i és un homenatge de l’autora a un amic traspassat, un amic jove amb qui va compartir tantes coses i experiències, i que és reflectida com la seva particular tragèdia a la ciutat de Lisboa, que també esdevé una protagonista literària. El premi Joan Perucho està dotat amb 2400 euros, i l’editorial Meteora en publicarà el llibre.

En el decurs del sopar literari també es van lliurar els Premis de narrativa breu per a joves Sant Jordi en les edats de 14 a 17 anys i de 18 a 21. La nòmina de guanyadors d’aquesta edició és la següent: en la categoria general, Àngela Aubanell va rebre el premi per l’obra Estic sota teu, però tu sota les meves ordres, i Gemma Romeu el va rebre per Un àngel caigut del cel. En la categoria d’autors locals, Ivet Pubill va guanyar amb l’obra ORH+ i Marc Serra amb la narració La misteriosa història de Jan Moller.
Durant el sopar literari, organitzat per l’Ajuntament d’Ascó, també es va procedir al lliurament de les obres guanyadores del XXIV premi de Fotografia vila d’Ascó.
L’acte va ser conduït per la presidenta del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Àngels Pérez i va comptar amb prop de 20 assistents, tant d’Ascó com de la comarca. En el moment dels discursos, l’alcalde Rafael Vidal va garantir la plena continuïtat d’aquests premis malgrat la difícil situació econòmica general que afecta negativament força premis literaris en forma de retallades. La regidora de Cultura, Angelines Gironés, va ressaltar la força, el paper i el ressò que tenen aquests premis per a les manifestacions culturals d’Ascó, de la Ribera d’Ebre i de les Terres de l’Ebre en conjunt, i també es va fer recordar a Antoni Tàpies, recentment traspassat, ja que va ser l’artista autor de l’escultura que es lliura als guanyadors dels premis literaris

 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE LICORS TRADICIONALS, AIGUARDENTS I VINS GENEROSOS, PRIORAT, TERRA ALTA I RIBERA D'EBRE, DE MARIA TERESA CASTELLÓ I ANNA FIGUERAS

El passat divendres 4 de maig, l’Antic Hospital va acollir la presentació del llibre Licors tradicionals, aiguardents i vins generosos. Priorat, Terra Alta i Ribera d’Ebre, obra deMaria Teresa Castelló, professora resident a la Torre de l’Espanyol, i d’Anna Figueras, museòloga i resident a Torroja del Priorat.
La presentació va anar a càrrec del periodista Jordi Grau, va comptar amb la presència de Maria Teresa Castelló i l’acte, amb una sala plena, es va cloure amb un tast de licors i aiguardents tradicionals.
L’acte el va organitzar  l’Associació Cultural Lo Llaüt, amb la col·laboració de la regidoría de Cultura de l’Ajuntament d’Ascó i era inclòs dins el programa d’actes Primavera Cultural 2012.
La presentació va ser diferent i molt participativa, ja que diverses persones, tant d’Ascó com de pobles veïns, que havien sigut consultades per les autores del llibre, van voler col·laborar desinteressadament a l’acte  aportant ampolles dels licors casolans que fan per tal que els assistents les poguessin tastar. La coautora Maria Teresa Castelló també va voler guarnir l’espai amb una mostra de les herbes d’aquesta comarca que serveixen de base  per a la confecció d’aquests licors per a donar-les a conèixer i mostrar l’aprofitament tradicional que s’ha fet d’aquests productes de la terra.
Aquest volum ha servit per posar en valor una activitat, la confecció industrial  d’aiguardents i destil.lats,  així com l’elaboració casolana de licors i vins generosos, que té una llarga historia a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, però que aquests darrers decennis ha anat perdent-se i caient en l’oblit. Tot i això, la voluntat de recuperació d’aquesta saviesa i indústria popular es ve posant de manifest els darrers anys amb actes com l’exitosa creació de la Festa de l’Aiguardent
Precisament aquest ha estat el motiu que el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre afavorís  la realització d’aquest estudi, que les autores han realitzat visitant les tres comarques i parlant poble a poble amb moltes persones que hi han col.laborat aportant receptes d’aquests productes i també de la seva aplicació en els dolços. El treball aporta una valuosa informació històrica sobre el desenvolupament, l’evolució i la mort de la indústria que s’hi va dedicar.
En les pàgines del llibre, d’una lectura molt amena, hi trobareu un bon nombre de receptes de vins generosos, licors i aromatitzants, a més de remeis populars per a alleugerir i curar afeccions, i receptes de pastes i cócs en les quals l’aiguardent és utilitzat com a aromatitzant.


Títol: Licors tradicionals, aiguardents i vins generosos. Priorat – Terra Alta-Ribera d’Ebre
Autores: Anna Figueras i Maria Teresa Castelló
Editorial Farell
Col.lecció: Rebost i Cuina, 6
ISBN: 9788492811366
PVP: 17 euros

DIVENDRES ES PRESENTA A ASCÓ EL LLIBRE LICORS TRADICIONALS, AIGUARDENTS I VINS GENEROSOS DEL PRIORAT, TERRA ALTA I RIBERA D'EBRE

Aquest divendres dia 4 de maig, a les 7 de la tarda, l'Antic Hospital d'Ascó acollirà la presentació del llibre d'Anna Figueras i M. Teresa Castelló intitulat Licors tradicionals, aiguardents i vins generosos. Priorat -Terra Alta-Ribera d'Ebre.

La presentació anirà a càrrec del periodista Jordi Grau i comptarà amb la presència de la coautora Teresa Castelló. L'acte es completarà amb un tastet de licors i aiguardents tradicionals.

L'acte és organitzat per l'Associació Cultural Lo Llaüt, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó i és inclòs dins el programa d'actes Primavera Cultural 2012.

LO LLAÜT PRESENTA DIUMENGE EL JOC DE TAULER ASSETJATS, ASSALT AL CASTELL TEMPLER D'ASCÓ

Aquest diumenge dia 22, a dos quarts de 6 de la tarda, l'entitat cultural Lo Llaüt presentarà a l'Ajuntament d'Ascó el nou joc de tauler que ha editat i que es titula Assetjats, assalt al castell templer d'Ascó.
Aquest joc, ideat per Biel Pubill i Josep Maria Raduà i il·lustrat per Jaume Ferrús, vol unir el lleure en companyia amb la promoció i projecció del passat de la vila riberenca d'Ascó, lligada a la comanda templera, i la seva creació se situa en el marc del conjunt d'actes commemoratius dels 700 anys de la fi de l'orde del Temple.
En el magnífic bloc de Biel Pubill Ben jugat! hi trobareu les indicacions i característiques més destacades d'aquest joc inspirat en els jocs de tauler que es van popularitzar durant el segle XIX i primeria del segle escenificant enfrontaments d'exèrcits i batalles històriques.

FLIX DEDICA UNA AVUI JORNADA A L'ESCRIPTOR ANDREU CARRANZA

Un acte organitzat per la Biblioteca de Flix i la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Flix serveix avui a partir de les 7 de la la tarda per a realitzar un reconeixement a l'obra literària de l'escriptor Andreu Carranza, el novel·lista actual riberenc de més projecció nacional i internacional. L'acte es titula "Jornada Andreu Carranza en carn viva. Recorregut per l'obra literària d'Andreu: l'home i l'escriptor". L'acte es desenvoluparà a ca Don Ventura de Flix i anirà a càrrec del també escriptor Albert Guiu i s'emmarca en els actes literaris al voltant de la diada de Sant Jordi.
Albert Guiu farà una xerrada global sobre la figura i l'obra d'Andreu Carranza, i el mateix Guiu, en la invitació personal que ha adreçat per convidar a l'acte, ha inclós un poema on glosa totes les publicacions d'Andreu i que es transcrivim tot seguit:

Andreu Carranza en carn viva

Un escriptor es mira el riu d'abril

des d'una sensació envaïda de lletres,

la immortalitat d'Homer el fa cavil.lar

en sirenes fluvials que empenyen a escriure,

és clar: la tinta de la immortalitat.

Acluca els ulls escoltant el vell silenci

de la pell eterna, transparent i mullada

que li abraona la mirada amb insistència

de crit de llaguter i força de sirgador,

és clar: Riu avall.

Fa un glop d'onirisme exultant

i s'atreveix a caminar sobre les aigües

amb les crosses de la imaginació i el neguit,

a l'aigua i neden contes que respiren entusiasme,

és clar: Aigües de València.

Amb una fe per la paraula digna de tres religions

s'aventura a perdre's per una immensitat d'arena

i amb el bàcul de la perseverança

es respon preguntes que no moren,

és clar: el desert de l'oblit.

La poesia té dits de nen i nostàlgia enjogassada

corrent per les partides de la Fatarella i Ascó,

el criden a contar-li al pare

tot allò que es tradueix per amor filial,

és clar: A mun pare.

Un poble que acomiada costums ancestrals

esborrant una barca plena de memòries,

un poble fet capell de conflictes,

d'on surt una papallona de fum,

és clar, el llibre de les set xibeques.

La memòria deixa una nissaga

de metafísiques i laberints digna

d'aquells cec lluminós

que tan proper ens va fer l'infinit,

és clar, la filla de la memòria.

Un fugitiu destre en sobreviure

deixa petjades d'un paisatge nostre,

tot és un fat fosc que condemna

al més romàntic dels ebrencs,

és clar, Anjub.

Un general ple de victòries

escolta al seu quarter d'hivern

les preguntes de la sang,

la resposta mil vivències d'una guerra fraticida,

és clar, l'hivern del tigre.

Una dona plena de saviesa

es troba davant el capitalisme eixelebrat,

l'enfrontament entre la dignitat de ser

i l'artificiosa pretensió econòmica està servit,

és clar, el que l'herbolària sap.

La clau la té el gran mestre

pare de la Sagrada família,

novel.la detectivesca

amb perfums de Best Seller,

és clar, La clau Gaudí.

Un nen es cerca a ell mateix

a la vora d'un cabalós déu,

vivències i aprenentatges

del gran joc de crèixer i descobrir injustícies,

és clar, Impremta Babel.

LO BORDÓ AL BALCÓ, L'ERMITA DE SANT FRANCISCO DE LA FATARELLA, DE FELIP FUCHO

La romeria de La Fatarella fins a l'ermita i paratge de Sant Francisco, una de les tradicions més arrelades d'aquest municipi de la Terra Alta, ha comptat enguany amb un ingredient especial: la presentació del llibre de l'estudiós local Felip Fucho Lo bordó al balcó, una obra de gairebé 400 pàgines que tracta sobre la història del romiatge i de l'ermita, i dels múltiples elements de cultura popular i religiosa que inclou.

El volum, il·lustrat amb dibuixos i fotografies, s'ha presentat aquest dissabte passat dia 14 d'abril a la mateixa ermita de Sant Francisco, en sortir de missa, en un acte a a càrrec del professor i amic de l'autor Francesc Descarrega.

El nom del llibre ve donat per un dels elements més característics de la diada: els bordons,. És tradició que els romeus confeccionin bordons durant la diada, fets amb canyes i serga, que ajuden a recolzar els caminants. Aquests bordons, després de ser beneïts, guarneixen durant tot l'any els balcons i finestres del poble. El bordó són ajuda per als romeus, i alhora signe de protecció per a les cases.

L'embrió de l'obra intenta buscar els orígens, l'evolució i la pervivència de l'ermita de Sant Francisco Xavier de la Fatarella. Per vestir bé el treball, però, s'han teixit altres aspectes com són la història, l'etnografia, l'antropologia, la psicologia d'una vila que ha aconseguit conservar, al llarg dels anys, el regust de les romeries dels seus orígens. Hi ha molts matisos que semblen adormits des dels seus inicis, ara fa tres-cents anys, i que afloren dins la romeria. No esperin pas trobar una obra religiosa, sinó un atapeït llibre de costums, tradicions i vida quotidina d'una vila pagesa.

La diada o romeria de l'ermita franciscana és un tresor etnogràfic i etnomusicològic. Ara bé, molts dels detalls que descriu l'obra guarden paral·lelisme amb l'activitat duta a term,e a gran part de les ermites i romeries del nostre territori.

Felip Fucho va néixer a la Fatarella, és llicenciat en Història i des de 1985 ha desenvolupat una àmplia tasca de recerca històrica i etnogràfica a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.

Títol: Lo bordó al balcó, l'ermita de Sant Francisco de la Fatarella

Autor: Felip Fucho

Edició de l'autor

DL: T-231-2012

PVP: 20 euros

BASES DE LA XXX EDICIÓ DEL PREMI DE NARRATIVA RIBERA D'EBRE

La regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Vinebre ha convocat la XXX edició del Premi deNarrativa Ribera d'Ebre, dotat amb un premi de 3 mil euros i que s'atorgarà en acte públic el proper dia 29 d'agost. Aquí us en reproduïm les bases

TEMATreballs inèdits de narrativa i no presentats a altres  premis pendents d’adjudicació.

PRESENTACIÓEn fulls DIN A-4, mecanografiats a 2.100 espais per fulls  (30 línies de 70 caràcters), per quintuplicat i escrits en català a una cara i degudament enquadernats.
Els treballs no hauran d’ésser signats, a la portada s’hi haurà  de fer constar el títol. S’hauran d’acompanyar d’un sobre  tancat on anirà escrit exclusivament el títol i a l’interior del

qual hi haurà de constar el nom, els cognoms, l’adreça, el telèfon i la signatura de l’autor/a o qualsevol altra dada personal que es vulgui fer constar.
 
TERMINI D’ADMISSIÓEl 28 de maig de 2012. No podran optar al premi els treballs que no hagin tingut entrada a l’Ajuntament en aquesta data. Sí que seran admesos els que portin el segell de correus de data 28 de maig de 2012 o anterior.
 
TRAMESAAjuntament de Vinebre
Regidoria de Cultura
Carrer Torre, 22
43792-Vinebre
Personalment o per correu certificat

EXTENSIÓDe 75 a 150 fulls.

VEREDICTE I ATORGAMENT
El dimecres dia 29 d’agost de 2012, al Local del Cinema
Adreça:
Plaça Ajuntament, 7
Vinebre

ALTRES CONDICIONSNo podran premiar-se obres ja guardonades en altres concursos o bé subvencionades anteriorment per qualsevol entitat o institució.
L’obra guanyadora, original o inèdita, restarà propietat de l’autor. Si en el termini d’un any, l’entitat convocant –que tindrà els drets de publicació de la primera edició– no l’ha publicada o no és en curs d’impressió, l’autor serà lliure d’editar-la tot fent-hi constar les circumstàncies del premi. Un cop publicada, haurà de lliurar-ne 25 exemplars a l’organisme convocant. L’obra serà editada Per Cossetània Edicions.
L’Ajuntament no està obligat a retornar els treballs no premiats si no han estat recollits dins del termini de 30 dies següents a la data del premi.
L’acceptació del premi compromet l’autor/a a ser present en l’acte de lliurament del guardó i en el de presentació de l’obra editada. Qualsevol altra circumstància no prevista en aquestes bases serà resolta a criteri del jurat, les decisions del qual seran inapel·lables.

DOTACIÓ
3.000 Euros

LA SENYORA AVINYÓ, DE FRANCESCA ALIERN

La senyora Avinyó ens presenta el quadre d’una societat rural que comença a tindre opció a la cultura i el coneixement, tot refl ectint-ne els canvis socials i morals a mesura que va deixant enrere la foscor de la ignorància i les supersticions que l’havien marcat, passant per la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil. En aquest context, un notari destinat a una població de les Terres de l’Ebre veu com la seua vida canvia de tal manera que ja no pot controlar-la. La senyora Avinyó és una novel·la en què la passió porta els seus protagonistes a l’arravatament i que de ben segur subjugarà els lectors.

Francesca Aliern, filla de Xerta (Baix Ebre), és una novel·lista compromesa amb la societat que l’envolta i amb el seu entorn. La seua prolífica obra compta amb un gran nombre de lectors i lectores fi dels: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996), Un otoño, toda una vida(1997), No llores, Laura (1999), El batec de l’aigua(2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud (2005), Sabó moll (2006), Camins(2007), Cor de llop (2008), Aigües fondes (2009),Mans de fang (2010) i L’espiera (2011). Col·labora en la premsa comarcal i ha participat en obres col·lectives, com El brogit de l’Ebre (2003), Otras voces (2003, traduït al francès), L’altre Nadal (2006),El riu que parla (2008), Ebre Blook (2009), Galeria ebrenca (2009) i L’arbreda ebrenca (2010). L’any 2011 ha estat guardonada amb el Mèrit de les Lletres Ebrenques.    

Títol: La senyora Avinyó

Autora: Francesca Aliern

Editorial: Cossetània

Col·lecció: Notes de color, núm. 48

ISBN: 978-84-15456-16-2 

PVP: 18,30 euros          

PILAR SUÑÉ I LAURA MONTAÑA PRESENTEN DIUMENGE A L'AJUNTAMENT D'ASCÓ EL SEU LLIBRE QUÈ FA LA CÈLIA? LES CANÇONS DEL DIA A DIA

Aquest diumenge dia 15 d'abril, les autores Pilar Suñé i Laura Montaña presenten el seu conte infantil Què fa la Cèlia? Les cançons del dia a dia. L'acte es durà a terme a partir de les 6 de la tarda a la sala d'actes de l'Ajuntament d'Ascó amb la presentació d'Aurora Serrano, president de l'entitat Lo Llaüt.
El cap de setmana següent, dissabte dia 21 d'abril, a la mateixa hora, en faran la presentació al Casal de la Fatarella.