ELS PARLARS DE LA RIBERA D'EBRE, D'OLGA CUBELLS I BARTOLOMÉ

Aquest magnífic i acurat treball publicat per la Diputació de Tarragona és la revisió de la tesi doctoral de la doctora en Filologia Catalana Olga Cubells i Bartolomé, professora de la Universitat Rovira i Virgili nascuda a la Palma d'Ebre. El seu objectiu és fer una descripció lingüística detallada i exhaustiva dels parlars de la comarca de la Ribera d'Ebre. 

Ho fa d'una banda amb un estudi de dialectologia que pren com a base el registre col·loquial de la varietat geogràfica del català de la comarca, i de l'altra ho fa amb l'elaboració d'un microatles lingüístic d'aquests parlars que inclou al voltant de 1.100 mapes en color que testimonien les paraules recollides en cada municipi en els àmbits més diversos de la vida humana: el camp i els conreus, la casa, la família i el cicle de la vida, els animals i els vegetals, la vida pastoral, les festes religioses, la mar, els oficis, el cos humà,  els noms topogràfics, els jocs tradicionals... 

La comarca de la Ribera d'Ebre se situa en una zona de transició entre el català nord-occidental i el català sud-occidental o valencià i l'autora també ha volgut delimitar les fronteres entre els subdialectes lleidatà i tortosí. En el treball constata com alguns trets lingüístics inclouen tota la comarca, però sovint el Pas de l'Ase també és un punt que la diferencia lingüísticament en dues parts, a més de fer-ho geogràficament.

Per a realitzar el seu treball, l'autora va passar llargues hores de conversa amb més de cent informants de tots els nuclis de població de la comarca: Ascó, Benissanet, Darmós, Flix, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d'Ebre, Móra la Nova, la Palma d'Ebre, Rasquera, Riba-roja d'Ebre, la Serra d'Almos, Tivissa, la Torre de l'Espanyol i Vinebre, a més de Faió, població que, tot i correspondre administrativament a l'Aragó, és total ment vinculada a Catalunya per llengua i geografia. Fruit d'aquestes converses també se n'han obtingut consideracions interessants de sociolingüística amb la valoració pròpia que fan els parlants de la seva llengua.

El tribunal va qualificar aquesta tesi presentada l'any 2005 amb un Excel·lent Cum Laude, i segur que els lectors d'aquest esplèndid treball d'investigació sobre la llengua d'aquestes terres a la vora de l'Ebre, tradicionalment agrícoles, en regressió i poc ateses per l'administració, avui també ho faran tot descobrint la riquesa i variació de la nostra llengua.

Títol: Els parlars de la Ribera d'Ebre. Volum 1. Estudi geolingüístic i Volum 2. Atles lingüístic de la Ribera d'Ebre
Autora: Olga Cubells i Bartolomé
Editorial: Diputació de Tarragona
Col·lecció: Ramon Berenguer IV
ISBN: del conjunt de l'obra 978-84-95835-83-3
PVP: 35 euros els dos volums

ARMORIAL DELS NOBLES DE LES COMARQUES MERIDIONALS DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA

Els escuts pintats heràldicament o blasons van sorgir al segle XII quan els cavallers es protegien el cap amb l'elm i el nasal que, al mateix temps, els feia poc identificables. Per superar aquest problema i distingir qui era cada lluitador des de la llunyania es va començar a guarnir amb colors i emblemes els escuts. Amb el pas dels anys, els escuts d'armes van anar fixant les seves característiques una de les quals és la seva trasmissió hereditària.
Malgrat el nom que porta, aquest estudi de Salvador-J. Rovira i Gómez supera el que seria pròpiament un armorial, és a dir, un recull d'armes i blasons. L'autor acompanya cada escut i la seva explicació d'un breu resum històric de cada llinatge referit a l'època moderna, tot i que algunes nissagues ja tinguin orígens medievals, i ho fa a partir del primer individu ennoblit o bé del qui n'era cap de casa en començar l'era moderna.
Així, per les pàgines d'aquest treball, referent de la ciència heràldica a les nostres comarques, hi desfilen els blasons de les famílies nobles de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Aquí hi trobarem des dels llinatges Castellví, Montagut i Oriol de la Ribera d'Ebre, als Abària, Despuig o Oliver de Boteller de Tortosa; els Barberà, Bofarull i Folc del Baix Camp o els Icard, Mediona, Montoliu o Castellarnau del Tarragonès, entre el més d'un centenar de blasons que s'hi recullen.

Autor: Salvador-J. Rovira i Gómez
Editorial: Diputació de Tarragona
Col·leció: Guies Temàtiques de La Medusa/Art
ISBN: ISBN 978-84-95835-67-3
PVP: 22 euros