L'APARADOR DE CAN SOLFA

Si us interessen aquests o altres llibres, envieu-nos una petició a l'adreça electrònica cansolfa@hotmail.com i treballarem per satisfer-la.

VEURE LLIBRES I AUTORS D'INTERÈS LOCAL I TERRITORIAL

Si voleu conèixer una mostra dels nostres llibres i autors d'interès local i territorial, continueu llegint aquest bloc.

dissabte, 24 de juliol del 2010

LOS COL·LOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT DE TORTOSA, DE CRISTÒFOR DESPUIG

Amb Tortosa en plena festa del Renaixement i, tot commemorant el 500 aniversari del naixement de l'escriptor i humanista Cristòfor Despuig, avui portem Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa al nostre bloc amb la voluntat de contribuir a l'homenatge blocaire que aquests dies se li ret.
L'obra, del segle XVI., va ser recuperada per l'editor Fidel Fita i publicada durant la Renaixença a partir d'un exemplar manuscrit del segle XVII localitzat per aquest editor a la mateixa ciutat de Tortosa. L'obra,  datada el 1557 i dedicada a Francesc de Montcada, comte d'Aitona, és considerada la primera crònica històrica de la ciutat i una de les obres literàries més importants de l'època, tot i que nignificativament no ha estat gaire editada en la nostra etapa contemporània.
L'estructura de l'obra, tot recollint l'article que hi dedica la Wikipèdia, està formada per una lletra dedicatòria inicial i sis col·loquis. L'estil és directe i desimbolt i sovint incorpora adagis i frases fetes i tracta i descriu freqüentment fets d'abast local. En la dedicatòria del llibre hi ha una defensa de l'ús del català:
« No he volgut escriure l'obra en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana i també per no valer-me de llengua estranya per a defensar i il·lustrar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball, ni tampoc l'he volguda escriure en la llatina, perquè no pareguera ser tan generalment tractada i entesa per los de nostra nació com jo volguera".  »
La lletra dedicatòria serveix a Cristòfor Despuig per descriure quins temes tracta l'obra i l'estil i la llengua que utilitzarà. És evident vista aquesta dedicació que Despuig dirigeix l'obra a una persona amb un cert interès intel·lectual i una certa instrucció coneixedora del llatí, ja que els epigrames finals de la introducció, escrits per Jacobo Vitale (probablement Jaume Cerdà) i Cristophoro de Podio Petrus Cerdanus (probablement el mateix Despuig) són escrits en aquesta llengua.
Els sis col·loquis introdueixen diferents temes que s'aniran composant de forma dialogada entre els tres interlocutors el ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio, que representa l'autor, i el cavaller valencià Don Pedro, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa. En quasi tots hi ha al·lusions clàssiques, especialment en el 4t diàleg.
En el segon col·loqui discuteixen sobre l'inici d'aquesta ciutat (Tortosa) i fan referència a els pobles grecs i romans, entre altres. Quan parlen de la conquesta per part de Ramon Berenguer IV enfront dels moros l'any 1148, expliquen que es va fer gràcies a un enginy de fusta en el qual s'hi van introduir una sèrie d'homes per poder-se introduir a la ciutat i guanyar als moros. Això podria fer referència a la història de Paris (guerrer troià) i Helena (heroïna grega, filla de Zeus i Leda); segons una llegenda, Paris va raptar Helena i això va causar la guerra entre els grecs i els troians. Per poder entrar a la ciutat de Troia, els grecs van construir un gran cavall de fusta i a la seva panxa s'hi van introduir els guerrers. Van fer veure que era un regal i, quan el cavall va ésser dins la ciutat, els guerrers van sortir i van guanyar. Aquesta va ser la causa de la destrucció de Troia.
En el col·loqui tercer fa referència directe a aquesta història sobre Troia i els grecs ja que ho compara amb l'invent que van usar els cristians contra els moros. En el quart col·loqui, Lúcio parla del descobriment d'unes medalles, monedes i altres troballes arqueològiques que ajuden a explicar el naixement del nom i de la ciutat. Introdueix el nom d'un geògraf i historiador grec que ens dóna molta informació sobre la "Nació Catalana" a l'època antiga. Diu que de medalles anomenades Dertosa no en queden, però que sí que n'hi ha d'antiquíssimes on hi ha retrats de personatges clàssics (referència a Brut i a Roma). I torna a fer referència a Tubal com a primer fundador de Tortosa. En el col·loqui cinquè cita a l'emperador romà Neró, Herodes rei de Judea i gran partidari de Roma; Aristòtil, filòsof grec... En el col·loqui sisè, no hi ha referències clàssiques.


Títol: Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Autor: Cristòfor Despuig
Editorial: Curial
Col·lecció: Lectures de literatura catalana, núm. 2
ISBN: 84-7256-846-6
PVP: 10 euros

dilluns, 19 de juliol del 2010

LES BRUIXES D'ARNES, EDICIÓ ESPECIAL AMB RUTES, DE DAVID MARTÍ

Davant el gran èxit que ha tingut la primera edició del llibre Les bruixes d'Arnes, de David Martí, Edicions 62 n'ha publicat ara una edició especial amb l'obsequi de l'itinerari pels escenaris de Les bruixes d'Arnes, comentat per l'autor.
Any 1533. A la població d’Arnes, la Maria dóna a llum la seva primera filla, la Lluna, qui des d’un primer moment és reconeguda com a hereva dels poders d’una saga de dones sàvies que es veuen obligades a amagar els seus talents per culpa de la incomprensió d’alguns dels seus coetanis. La tràgica mort del pare aquell mateix dia, quan intenta protegir la seva família de les sospites del mossèn del poble, marca el punt de partida d’una despietada i injusta persecució que portarà les dues dones a ser acusades de bruixeria per l’alt inquisidor.
En créixer, la Lluna rebrà de mans de la seva mare el misteriós Llibre de les Essències, un llegat molt antic i secret que recull tots els coneixements basats en els elements naturals (medicines, sortilegis, rituals) que un munt de gent sàvia, lliure i generosa ha anat fixant i transmetent al llarg dels segles. Com a digna hereva del llinatge, a la Lluna li pertocarà protegir i continuar la cadena, per molt que en la seva fugida a Barcelona, amb l’ajut d’un quants bon homes i de gent agraïda que reconeixen el seu talent, corri el risc d’acabar cremada a la foguera.

Títol: Les bruixes d'Arnes (edició especial amb rutes)
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits, núm. 92
ISBN: 9788429767018
PVP: 19,50 euros

dijous, 15 de juliol del 2010

LA VERITAT CREMA, DE DOLORS ESPINET

Una tarda de juliol de 2009, enmig d’un incendi a l’Horta de Sant Joan, un grup de bombers experimentats va quedar encerclat per les flames sense que poguessin fugir. El balanç no podia ser pitjor: cinc morts (Jaume Arpa, Pau Costa, David Duaigües, Ramon Espinet i Jordi Moré) i un ferit molt greu (Josep Pallàs), amb cremades a bona part del seu cos. El garbí bufava amb força i en poca estona, mentre l’equip tallava arbres a corre-cuita per intentar fer una zona segura que els permetés salvar la vida, el foc els va enxampar. Aquella va ser una jornada tràgica per al Cos de Bombers i per a totes les famílies de les víctimes. A partir de llavors, tràmits judicials i, fins i tot, una comissió d’investigació creada pel Parlament de Catalunya, intenten donar una explicació al que va passar. Dolors Espinet busca respostes al perquè d’aquests desgraciats fets, a la vegada que fa una crida a la reflexió i homenatja els bombers que hi van perdre la vida.
Dolors Espinet (Lleida, 1964) és germana del Ramon, un dels cinc bombers del Cos dels GRAF que va perdre la vida en l’incendi d’Horta de Sant Joan (21 de juliol de 2009). Des del mateix moment de la tragèdia, ha remogut cel i terra per intentar esbrinar què va succeir i per què les flames van arraconar el seu germà i els seus companys i aquests no van tenir cap manera de fugir del lloc i salvar-se. La Dolors ha anat fins al lloc dels fets, ha parlat amb els bombers, els seus comandaments, l’alcalde i els veïns d’Horta de Sant Joan, amb consellers de la Generalitat, amb la jutgessa de Gandesa que instrueix el cas i amb tothom que ha fet falta fins aconseguir mobilitzar les altres famílies de les víctimes en la seva lluita per saber la veritat d’aquella jornada. Aquest llibre, La veritat crema, és una crida per tal que allò que va succeir a Horta de Sant Joan no torni a passar.
Títol: La veritat crema
Autora: Dolors Espinet
Editorial: Pagès
ISBN: 978-84-9779-847-1
PVP: 14 euros

dimecres, 7 de juliol del 2010

ELS INICIS REPUBLICANS A LES TERRES DE L'EBRE (1900-1930)

L’obra Els inicis republicans a les Terres de l’Ebre 1900-1930 és una nova aportació de Lluís Bertomeu i Camós a aquest corrent ideològic en el nostre petit país. El present treball analitza l’organització política de l’incipient republicanisme fins a la seva consolidació a partir de 1915 en els tres districtes judicials que enquadraven les Terres de l’Ebre (Tortosa, Roquetes i Gandesa).
Una obra interessant que recull el passat d’un sector polític que fou clau en el nostre territori. La petjada cívica que deixaren i els ideals pels quals lluitaren continuen vius en la nostra societat.
L'historiador tortosí Lluís Bertomeu, que també ha tingut una llarga dedicació a la política,  ha centrat la seva recerca historiogràfica en l'etapa del republicanisme. L'any 2005 ja va editar el llibre "Roquetes republicana i després represaliada".

Títol: Els inicis republicans a les Terres de l'Ebre (1900-1930)
Autor: Lluís Bertomeu i Camós
Editorial: Arola Editors
Col·lecció: Microhistòria, núm. 9
ISBN: 978-84-92839-49-0
PVP: 18 euros

divendres, 2 de juliol del 2010

EL GENET NU, DE JOAN GINÉ-MASDEU

En la cruenta batalla de l’Ebre, el jove brigadista Paul Brians, fill de pare català i mare americana, és el primer a travessar el riu en l’ofensiva republicana i el darrer a repassar-lo nedant en el replegament del seu exèrcit, després de la derrota. L’ardor i el coratge d’en Paul en el combat, nascuts d’uns ideals incontestables, esdevenen desengany i violència sense sentit en el seu llarg retorn cap a casa. Només la sensualitat desfermada o l’estimació envers els cavalls podran mantenir vives les seves esperances.
Un gran retaule hiperrealista d’un episodi èpic de la guerra civil, que conté personatges secundaris històrics com Líster, Modesto, Tagüeña, Yagüe o Franco.
El falsetà Joan Giné-Masdeu, director d'insitut, ha debutat amb aquesta obra en la novel·la, que va ser guardonada amb el Premi de Narrativa Pin i Soler de Tarragona 2009.

Títol: El genet nu
Autor: Joan Giné-Masdeu
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-6641-177-6
PVP: 21,50 euros