LOS COL·LOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT DE TORTOSA, DE CRISTÒFOR DESPUIG

Amb Tortosa en plena festa del Renaixement i, tot commemorant el 500 aniversari del naixement de l'escriptor i humanista Cristòfor Despuig, avui portem Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa al nostre bloc amb la voluntat de contribuir a l'homenatge blocaire que aquests dies se li ret.

L'obra, del segle XVI., va ser recuperada per l'editor Fidel Fita i publicada durant la Renaixença a partir d'un exemplar manuscrit del segle XVII localitzat per aquest editor a la mateixa ciutat de Tortosa. L'obra,  datada el 1557 i dedicada a Francesc de Montcada, comte d'Aitona, és considerada la primera crònica històrica de la ciutat i una de les obres literàries més importants de l'època, tot i que nignificativament no ha estat gaire editada en la nostra etapa contemporània.

L'estructura de l'obra, tot recollint l'article que hi dedica la Wikipèdia, està formada per una lletra dedicatòria inicial i sis col·loquis. L'estil és directe i desimbolt i sovint incorpora adagis i frases fetes i tracta i descriu freqüentment fets d'abast local. En la dedicatòria del llibre hi ha una defensa de l'ús del català:

«	No he volgut escriure l'obra en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana i també per no valer-me de llengua estranya per a defensar i il·lustrar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball, ni tampoc l'he volguda escriure en la llatina, perquè no pareguera ser tan generalment tractada i entesa per los de nostra nació com jo volguera".	»

La lletra dedicatòria serveix a Cristòfor Despuig per descriure quins temes tracta l'obra i l'estil i la llengua que utilitzarà. És evident vista aquesta dedicació que Despuig dirigeix l'obra a una persona amb un cert interès intel·lectual i una certa instrucció coneixedora del llatí, ja que els epigrames finals de la introducció, escrits per Jacobo Vitale (probablement Jaume Cerdà) i Cristophoro de Podio Petrus Cerdanus (probablement el mateix Despuig) són escrits en aquesta llengua.

Els sis col·loquis introdueixen diferents temes que s'aniran composant de forma dialogada entre els tres interlocutors el ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio, que representa l'autor, i el cavaller valencià Don Pedro, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa. En quasi tots hi ha al·lusions clàssiques, especialment en el 4t diàleg.

En el segon col·loqui discuteixen sobre l'inici d'aquesta ciutat (Tortosa) i fan referència a els pobles grecs i romans, entre altres. Quan parlen de la conquesta per part de Ramon Berenguer IV enfront dels moros l'any 1148, expliquen que es va fer gràcies a un enginy de fusta en el qual s'hi van introduir una sèrie d'homes per poder-se introduir a la ciutat i guanyar als moros. Això podria fer referència a la història de Paris (guerrer troià) i Helena (heroïna grega, filla de Zeus i Leda); segons una llegenda, Paris va raptar Helena i això va causar la guerra entre els grecs i els troians. Per poder entrar a la ciutat de Troia, els grecs van construir un gran cavall de fusta i a la seva panxa s'hi van introduir els guerrers. Van fer veure que era un regal i, quan el cavall va ésser dins la ciutat, els guerrers van sortir i van guanyar. Aquesta va ser la causa de la destrucció de Troia.

En el col·loqui tercer fa referència directe a aquesta història sobre Troia i els grecs ja que ho compara amb l'invent que van usar els cristians contra els moros. En el quart col·loqui, Lúcio parla del descobriment d'unes medalles, monedes i altres troballes arqueològiques que ajuden a explicar el naixement del nom i de la ciutat. Introdueix el nom d'un geògraf i historiador grec que ens dóna molta informació sobre la "Nació Catalana" a l'època antiga. Diu que de medalles anomenades Dertosa no en queden, però que sí que n'hi ha d'antiquíssimes on hi ha retrats de personatges clàssics (referència a Brut i a Roma). I torna a fer referència a Tubal com a primer fundador de Tortosa. En el col·loqui cinquè cita a l'emperador romà Neró, Herodes rei de Judea i gran partidari de Roma; Aristòtil, filòsof grec... En el col·loqui sisè, no hi ha referències clàssiques.

Títol: Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Autor: Cristòfor Despuig
Editorial: Curial
Col·lecció: Lectures de literatura catalana, núm. 2
ISBN: 84-7256-846-6
PVP: 10 euros