L'APARADOR DE CAN SOLFA

Si us interessen aquests o altres llibres, envieu-nos una petició a l'adreça electrònica cansolfa@hotmail.com i treballarem per satisfer-la.

VEURE LLIBRES I AUTORS D'INTERÈS LOCAL I TERRITORIAL

Si voleu conèixer una mostra dels nostres llibres i autors d'interès local i territorial, continueu llegint aquest bloc.

dimecres, 19 de maig del 2010

L'OBRA COL·LECTIVA L'ARTEFACTE, COORDINADA PER L'ESCRIPTOR JOSEP ALBANELL, I EL POEMARI ELS CRISANTEMS, DE L'AMPOSTÍ RAFAEL HARO, GUANYEN ELS PREMIS LITERARIS VILA D'ASCÓ


L’obra col·lectiva L’artefacte és la guanyadora de la 22a edició del Premi Literari de Narrativa Vila d’Ascó 2010, que es va fer públic durant la vetllada literària realitzada  dissabte passat dia 15 de maig al Casal convocada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament asconer. Junt amb aquest premi, també es va lliurar la 5a edició del Premi de Poesia Joan Perucho, que va recaure en l’obra Els crisantems, de l’ampostí Rafael Haro.
L’artefacte és un obra que es va presentar amb el pseudònim Pep Campei, on el nom de Pep representa l’escriptor Josep Albanell, també professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, i cadascuna de les lletres del cognom Campei és una inicial dels noms dels coautors, tot alumnes d’aquesta Escola, i que són Carme Ballús, Amadeu Ballesté, Muntsa Collell, Pere Juncadella, Elvira Comte i Imma Guiteras. A més, la participació col·lectiva la van cloure Rosa Tort, Jordi Comasolivas i Montserrat Bayà, que van participar en la supervisió del text.
Els autors de L’artefacte són de Barcelona, Mollet del Vallès, Balsareny i Granollers, i fa tres anys van començar a estudiar amb Josep Albanell, escriptor que signa les seves obres per a adults com Pep Albanell i les infantils i juvenils com Joles Sennell. Josep Albanell té prop d’un centenar d’obres publicades, la major part de les quals destinades a un públic infantil i juvenil, però que també ha escrit narrativa breu, teatre, novel·la, assaig i poesia i ha guanyat premis literaris com el Víctor Català, Sant Jordi, Joaquim Ruyra, Folch i Torres, Lola Anglada i el Nacional de Literatura Infantil i Juvenil de les Lletres Espanyoles.
L’artefacte, que el publicarà l'editorial Cossetània, se situa al voltant d’un premi literari a Andorra, i la primera part de l’obra la componen 6 històries de 6 personatges que, en un moment de la vida, decideixen escriure un conte i es completa en el decurs de la festa literària on es fa la selecció dels premiats i aquests 6 personatges viuen i es manifesten en els seus monòlegs a mesura a que són eliminats o avancen en la classificació final del premi.


Els crisantems, de Rafael Haro, és l’obra guanyadora del premi de poesia Joan Perucho i el publicarà l'editorial Meteora. Es tracta d'un poemari al voltant de la figura de la mort, on s’expliquen històries de vida i hi són ben presents imatges com el cementiri o els xiprers, i els crisantems n’esdevenen símbols que representen la figura aromàtica de la mort.
 Rafael Haro és ampostí i l’any 1991 va guanyar el premi Sebastià Juan Arbó amb El mediocre, que és l’únic llibre propi que té fins ara publicat, i ha participat en quatre altres llibres col·lectius. També ha estat guanyador del premi de prosa Marcel Sentís dels Jocs Florals de Torroja del Priorat l’any 2005, el 2006 va guanyar el premi Constantí-Tarragonès i l’any passat el premi de poesia de l’Ajuntament de Santa Bàrbara.
Durant la vetllada també es van lliurar els premis del XXè certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi. Els guanyadors van ser els següents:
Pel que fa al grup de 14-17 anys, el Premi General el va obtenir  l’obra Diari d’un jove iraquià, de Víctor de la Torre Estévez (Barcelona) i el Premi a l’Autor Local va ser per a l’obra Predestinat a preservar el passat, de Glòria Montaña Faiget (Ascó).
Pel que fa al grup de 18-20 anys, el Premi General el va obtenir l’obra Ens queda l’esperança, de Francesc Miró Rafael (Oliva) i el Premi a l’Autor Local va ser per a l’obra Demissus pedis, de Joan Montaña Martínez (Ascó).
I també es van lliurar els premis del XXIIè Certamen de fotografia Vila d'Ascó, que va premiar, en la modalitat de blanc i negre, Albert Porres, de Tarragona, per l'obra Retrato, i, com a autor local, Albert Morales, per L'antic carro. També es va atorgar un accèssit al valencià Vicente Cervera, per la imatge Refugiados.
En la modalitat de fotografia en color, els premiats van ser Amadeu Pros, d'Ascó, per l'obra Transparències, i Anna Maria Tarragó, també d'Ascó,per 10 rupias. El jurat també va concedir un accèssit a Jaume Estopà, de Flix, per la imatge Passejant per Arnes.


divendres, 14 de maig del 2010

ASCÓ CELEBRA DEMÀ DISSABTE EL SOPAR DE LLIURAMENT DELS PREMIS LITERARIS

El Casal acollirà demà dissabte 15 de maig al vespre el sopar de lliurament dels premis literaris Vila d'Ascó 2010. En aquest acte, conduït per Josep Moragrega, es procedirà a llegir les actes i a donar a conèixer els premiats de la 22a edició del Premi de Narrativa Vila d'Ascó, de la 5a edició del Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó, del 20è Certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi i del 22è Concurs de Fotografia.
El Premi de Narrativa té una dotació de 3600 euros i és editat per Cossetània, mentre que el Premi de Poesia té una dotació de 2400 euros i és editat per Meteora. La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó és l'organitzadora d'aquesta vetllada dels Premis Literaris.
La guanyadora de l'edició de 2009 del Premi de Narrativa va ser Rosa Pagès amb l'obra Àngels de pedra,  mentre que Berna Blanch va guanyar el Premi Joan Perucho amb la seva obra poètica  Espiga, una ressenya dels quals podeu trobar en aquest mateix bloc.

EL MAJOR TRESOR, DE JOSEP GIRONÈS DESCARREGA

El Major Tresor és la darrera obra de Josep Gironès, on recupera el seu paisatge natal de la Terra Alta i reviu de forma novel·lada un nou episodi històric del seu poble, la Fatarella. Aquest cop, la base de la novel·la és la reconstrucció de la Capella de la Misericòrdia.
En acabar la guerra, el poble de la Fatarella quedà econòmicament enfonsat i els seus pobladors moralment desfets. Els camps de conreu mostraven signes d’abandonament, les cases del poble havien estat saquejades o bombardejades i moltes famílies vivien amb el dolor d’haver perdut alguna persona estimada.
En un ambient de desolació, fins i tot la recerca de suport espiritual es feia difícil, degut a que l’església i les ermites s’havien quedat sense elements de culte ni imatges. També la Capella estava ensulsiada per les bombes. A desgrat de la situació del moment, el poble de la Fatarella s’imposà la reconstrucció de la Capella i la restauració de la talla de la marededéu.
Amb aquest relat, l’autor intenta donar a conèixer el fervor d’un poble per la seva patrona, a més de les circumstàncies econòmiques, polítiques i religioses que es visqueren després d’una guerra que deixà a la Fatarella senyals inesborrables. Així mateix, aquesta novel·la, que narra les peripècies d’una família local, descriu la riquesa arquitectònica procedent dels cavallers de l’Ordre del Temple que resta a la Terra Alta.
La Fatarella ja ha sigut l'escenari literari preferit en l'obra anterior de Josep Gironès. En destaca l'exitosa novel·la La cabana, centrada en els Fets de la Fatarella del 1937 durant la Guerra Civil ,i guardonada amb el Premi Literari Vila d'Ascó 2007.

Títol: El major tresor
Autor: Josep Gironès Descarrega
Editorial: Escua
ISBN: 978-84-937052-6-8
PVP: 18 euros

dijous, 6 de maig del 2010

EBRENCS DEL SEGLE XIX, A CURA DE NÚRIA GIL

Aquest llibre, Ebrencs del segle XIX, neix a partir del cicle de conferències "Personatges de la història social, política i econòmica del territori ebrenc al segle XIX" organitzades per la Universitat Rovira i Virgili al Campus de les Terres de l’Ebre durant l’any 2007.
Les pàgines d'aquest volum apleguen les visions de 6 personatges destacats de les comarques ebrenques durant la centúria del 1800. Jaume Tió i Noé és vist per Juan Antonio Gonzalez; Joan Abril i Guanyabéns per Jacobo Vidal Franquet; Jules Carvallo és rememorat perr Emeteri Fabregat; Emili Llorente recorda Manuel Porcar i Tió; Josep Bayerri actualitza la figura de Tedoro González i Roc Salvadó Poy tracta Ramon Cabrera mentre que Xavier Ferré Trill completa una visió general de l'època tot difonent el context social i econòmic del territori ebrenc al segle XIX..
Aquesta publicació fa un recull d’aportacions sobre alguns dels personatges i les seves trajectòries, per a la memòria històrica, per al reconeixement i la identitat territorial i per a la posada en valor del patrimoni intel·lectual de les Terres de l’Ebre, al mateix temps que enceta la Sèrie Campus de l'Ebre de la Univeritat Rovira i Virgili.
Títol: Ebrencs del segle XIX
Autors: DDAA, a cura de Núria Gil
Editorial: Universitat Rovira i Virgili
Col·lecció: Sèrie Campus Terres de l'Ebre, núm. 1
ISBN 978-84-8424-155-3
PVP: 17 euros