L'APARADOR DE CAN SOLFA

Si us interessen aquests o altres llibres, envieu-nos una petició a l'adreça electrònica cansolfa@hotmail.com i treballarem per satisfer-la.

VEURE LLIBRES I AUTORS D'INTERÈS LOCAL I TERRITORIAL

Si voleu conèixer una mostra dels nostres llibres i autors d'interès local i territorial, continueu llegint aquest bloc.

dijous, 24 de juny del 2010

ELS PARLARS DE LA RIBERA D'EBRE, D'OLGA CUBELLS I BARTOLOMÉ


Aquest magnífic i acurat treball publicat per la Diputació de Tarragona és la revisió de la tesi doctoral de la doctora en Filologia Catalana Olga Cubells i Bartolomé, professora de la Universitat Rovira i Virgili nascuda a la Palma d'Ebre. El seu objectiu és fer una descripció lingüística detallada i exhaustiva dels parlars de la comarca de la Ribera d'Ebre. 
Ho fa d'una banda amb un estudi de dialectologia que pren com a base el registre col·loquial de la varietat geogràfica del català de la comarca, i de l'altra ho fa amb l'elaboració d'un microatles lingüístic d'aquests parlars que inclou al voltant de 1.100 mapes en color que testimonien les paraules recollides en cada municipi en els àmbits més diversos de la vida humana: el camp i els conreus, la casa, la família i el cicle de la vida, els animals i els vegetals, la vida pastoral, les festes religioses, la mar, els oficis, el cos humà,  els noms topogràfics, els jocs tradicionals... 
La comarca de la Ribera d'Ebre se situa en una zona de transició entre el català nord-occidental i el català sud-occidental o valencià i l'autora també ha volgut delimitar les fronteres entre els subdialectes lleidatà i tortosí. En el treball constata com alguns trets lingüístics inclouen tota la comarca, però sovint el Pas de l'Ase també és un punt que la diferencia lingüísticament en dues parts, a més de fer-ho geogràficament.
Per a realitzar el seu treball, l'autora va passar llargues hores de conversa amb més de cent informants de tots els nuclis de població de la comarca: Ascó, Benissanet, Darmós, Flix, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d'Ebre, Móra la Nova, la Palma d'Ebre, Rasquera, Riba-roja d'Ebre, la Serra d'Almos, Tivissa, la Torre de l'Espanyol i Vinebre, a més de Faió, població que, tot i correspondre administrativament a l'Aragó, és total ment vinculada a Catalunya per llengua i geografia. Fruit d'aquestes converses també se n'han obtingut consideracions interessants de sociolingüística amb la valoració pròpia que fan els parlants de la seva llengua.
El tribunal va qualificar aquesta tesi presentada l'any 2005 amb un Excel·lent Cum Laude, i segur que els lectors d'aquest esplèndid treball d'investigació sobre la llengua d'aquestes terres a la vora de l'Ebre, tradicionalment agrícoles, en regressió i poc ateses per l'administració, avui també ho faran tot descobrint la riquesa i variació de la nostra llengua.

Títol: Els parlars de la Ribera d'Ebre. Volum 1. Estudi geolingüístic i Volum 2. Atles lingüístic de la Ribera d'Ebre
Autora: Olga Cubells i Bartolomé
Editorial: Diputació de Tarragona
Col·lecció: Ramon Berenguer IV
ISBN: del conjunt de l'obra 978-84-95835-83-3
PVP: 35 euros els dos volums

dijous, 17 de juny del 2010

JOSEP GIRONÈS PRESENTA AQUEST DISSABTE LA SEVA NOVA NOVEL·LA EL MAJOR TRESOR A LA FATARELLA

L'escriptor Josep Gironès presentarà aquest dissabte 19 de juny a la Fatarella la seva darrera novel·la El major tresor, editada per Edicions Escua. L'acte és organitzat per l'Ajuntament de la Fatarella i es durà a terme a partir de les 7 de la tarda a la Capella, espai cabdal en el desenvolupament d'aquesta obra situada en el seu poble nadiu.
La presentació del llibre anirà a càrrec d'en Ramon Gironès Blanch, president del Centre d'Estudis de la Fatarella i, en acabar l'acte, la Coral de la Fatarella entonarà un dels cants a la Mare de Déu de la Misericòrdia, alguns dels quals apareixen a l'obra.
Segons el mateix escriptor Josep Gironès, El major tresor és una novel·la històrica o de ficció històrica que gira al voltant d'una família fatarellenca, al llarg de quatre generacions que van des de pocs anys abans de començar la guerra fins a finals del segle passat.
De pas, s'expliquen les circumstàncies en les quals tingué lloc l'heroica reconstrucció de la Capella i la restauració de la imatge de la verge de la Misericòrdia, alhora que es descriuen alguns monuments templers de la comarca.
En trobareu una ressenya en aquest mateix bloc, tot clicant aquí.

dimecres, 16 de juny del 2010

ÀNGELS DE PEDRA, DE ROSA PAGÈS

 
La meva filla dorm cada dia amb el seu àngel de peluix. Cada nit hi aboca i confessa els seus somnis d’infant, les aspiracions, desitjos i anhels boirosos, suaus i endolcits com la seva vida encara per fer...
Rosa Pagès un dia va tenir un somni, va sentir-lo desig i el va convertir en realitat amb tenacitat immensa. Ha creat una magnífica novel·la de Reus. Una esplèndida recreació d’aquell Reus modernista que, tantes vegades idealitzat, realment és un niu de conflictes laborals, una petita ciutat classista, un laboratori social en desenvolupament, un destí industrial per als joves pagesos de muntanya i fita de les noies de poble al servei de les classes burgeses...
Tot un ambient que l’autora ens actualitza, detalla, acoloreix, aromatitza, ambienta i personifica en un treball preciós, ple d’imatges, llums, olors, sensacions, sentits i sentiments que ens acompanyen dels carrers reusencs fins a la terra tivissana originària, de la memòria de Cuba al desenvolupament urbanístic de la Barcelona tràgica... 
Acabada la lectura del Premi Literari Vila d’Ascó de l’any passat, els somnis, les aspiracions, els desitjos i anhels del protagonistes de la novel·la s’han convertit en àngels de pedra: endurits, treballats, dissortats, fracassats, embogits i fins i tot una mica guanyadors de vegades... Com el Reus modernista de proletaris i artistes, de fàbrica, cafè, ball i Pere Mata.

Ressenya de Jordi Grau i Pi, participant en la promoció d'Àngels de pedra, de Rosa Pagès, editat per Cossetània i obra guanyadora del Premi Literari Vila d'Ascó 2009.

dilluns, 14 de juny del 2010

SERRES DE CARDÓ, DEL BOIX I DEL COLL DE L'ALBA, DE JOAN J. TIRON

Cardó, Serra del Boix i Coll de l’Alba, són els diferents sectors de la serralada que s’estén entre Tortosa i Rasquera en una línia que sobrepassa els 30 quilòmetres de carena. És, segurament, la serralada més desconeguda de les Terres de l’Ebre i per descomptat de tot Catalunya. La present guia vol divulgar els encants d’aquest territori, les rutes més singulars i els indrets més característics, sense deixar de visitar cap dels racons més interessants d’aquesta feréstega muntanya. Juntament amb els 26 itineraris que ens presenta aquest autor i veterà excursionista de Camarles, hi trobareu un recull de vies d’escalada i diferents coves i avencs, a més inclou un afegit dels llocs més rellevants. 
 
Títol: Serres de Cardó, Boix i Coll de l'Alba
Autor: Joan J. Tiron
Editorial: Cossetània
Col·lecció: Azimut, núm. 112
ISBN: 978-84-9791-590-8
PVP: 13,50 euros


divendres, 11 de juny del 2010

LLINATGE, DE MIQUEL ESTEVE

Llinatge és una aventura de passions i traïcions que encercla el llinatge Dip i esdevé una conjectura mítica de la mateixa natura humana. Els protagonistes d’aquesta novel·la són els dips, éssers sobrenaturals que formen part del llegendari català i que Joan Perucho va mitificar en Les històries naturals. En aquesta història, que transcorre a cavall de les ciutats de Barcelona i Roma, i s’atura en els paratges de Tivissa i Pratdip, Jaume Robinson, un periodista inexpert, viatja al cor de l’enigma acompanyat per una dona coneixedora dels secrets del tarot de Marsella. Una novel·la trepidant i carregada d’intriga i sensibilitat, en la qual fins la Mort s’alça del seu jaç invisible per prendre-hi part.
Miquel Esteve Valldepérez, escriptor de Móra la Nova, ha publicat les novel·les Heydrich i les agents del saló Kitty (Cossetània Edicions, 2008 · XXV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre) i El Baphomet i la taula esmaragda (Cossetània Edicions, 2009 · XX Premi de Narrativa Vila d’Ascó). 
 
Títol: Llinatge
Autor: Miquel Esteve
Editorial: Cossetània
Col·lecció: Notes de color, núm. 33
ISBN: 978-84-9791-681-3
PVP: 18,50 euros

dimecres, 9 de juny del 2010

HOMENATGE ALS MORISCOS EN EL QUART CENTENARI DE LA SEVA EXPULSIÓ: L'EXPEDICIÓ EBRENCA VISITA EL POBLE MORISC D'ASCÓ


L'expedició de navegants de la Cava i la Ràpita que rememora el quart centenari de l'expulsió dels moriscos per part de la monarquia hispànica i ho fa tot recorrent els pobles afectats de la vora del Segre, Cinca i l'Ebre navegant per aquests rius, ha travessat aquesta setmana la comarca de la Ribera d'Ebre. 
Dilluns els set navegants ebrencs, capitanejats per Polet de la Cava, van fer arribada i estada a Ascó procedents de Flix, població on just 400 anys abans els moriscos procedents de riu amunt s'havien aplegat per a continuar fiu avall i fins al port dels Alfacs el camí del seu exili forçat.
Els navegants van ser rebuts per una representació del poble d'Ascó que, abillats amb vestits d'època i guiats pel professor Jordi Ferrús, els van acompanyar pels carrers del poble en una visita comentada  i detallada que va servir per a posar de manifest les importants restes de l'època que encara es troben i estan documentades a Ascó, a diferència de molts altres pobles que van patir igualment aquesta expulsió de bona part de la seva població autòctona i, en canvi, avui dia, tenen un gran desconeixement d'aquests fets històrics i del que va significar per a la seva població, tant socialment com econòmicament.
Durant l'explicació, l'antropòleg Jordi Ferrús no va  dubtar a definir aquesta expulsió de neteja ètnica d'una part molt important de població autòctona, que tenia el seu origen i arrels en aquestes terres, i  que l'únic que havia fet durant els anys era anar-se adaptant a les diverses dominacions polítiques i militars.
La monarquia de Felip III buscava l'homogeneïtzació de la població interior del seu regne en una època en què  simultàniament també actuava  amb voluntat homogeneïtzadora en el seu territori exterior, és a  dir, a les Amèriques. Jordi Ferrús va dedicar molt d'interès a posar en valor tots els vestigis de l'època que encara es conserven a Ascó.
Polet de la Cava, tot explicant les vivències compartides amb la resta d'expedicionaris durant aquests dies de navegació, va ressaltar un dels motius de la travessa: la necessitat de revisar la història que encara s'explica, perquè molta gent creu que els expulsats eren forasters, quan en realitat eren veïns d'aquests pobles de l'Ebre de feia generacions.
En l'estada a Ascó també es van tenir presents dos llibres rellevants per a conèixer  els moriscos en aquestes comarques. D'una banda, treball històric Moros i moriscos a la Ribera de l'Ebre (710-1615), de l'escriptor i historiador asconer Carmel Biarnés, una aportació pionera i fonamental sobre els moriscos a les Terres de l'Ebre  I de l'altra, la novel.la La torre de l'Àngel Custodi, de Josep Bertomeu Mercé, que narra la vida penosa i les difícils condicions que van haver de superar els moriscos a l'inhòspit delta de l'Ebre, un cop desterrats i a punt de ser embarcats als Alfacs. En aquest mateix bloc podeu trobar les ressenyes dels llibres tot clicant aquíaquí.
Una cinquantena de veïns i veïnes d'Ascó van acompanyar  en un moment o altre els expedicionaris durant la seva estada del dia al poble, tant en la visita pels carrers d'un poble vell molt desconegut i sorprenent com durant el sopar popular a la vora del riu que es va realitzar amb motiu de la visita.
Els membres de l'expedició morisca van continuar riu avall amb les seves barques l'endemà dimarts amb la previsió d'arribar el dia 15 de juny a final de trajecte, ja que aquell dia farà 400 anys que es va produir el primer embarcament de moriscos als Alfacs. A partir d'aleshores, i durant tres mesos, la Ràpita acollirà cada cap de setmana actes culturals i festius per a commemorar aquest esdeveniment fins al 16 de setembre, última data d'embarcament de població morisca.
El recorregut, les vivències, el paisatge, els monuments, els records,  les persones i la petjada morisca d'aquesta expedició és motiu de l'elaboració d'un documental que es podrà veure pròximament pel Canal 33.
Podeu consultar l'evolució de la seva baixada del riu i les visites als pobles riberencs tot consultant el seu bloc Expulsió moriscos catalans.

dimecres, 2 de juny del 2010

AQUEST CAP DE SETMANA, LITTERARUM I FIRA DEL LLIBRE EBRENC A MÓRA D'EBRE

Móra d'Ebre acull aquest cap de setmana el certamen Litterarum, 3a fira d'espectacles literaris, i la 7a edició de la Fira del llibre ebrenc. Organitzen les mostres l'Ajuntament de Móra d'Ebre i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre amb el suport tècnic de la Fundació Societat i Cultura i també es compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, la Institució de les Lletres Catalanes, el Govern de les Illes Balears, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.
L'extens i molt interessant programa d'actes el trobareu íntegre clicant aquí.

dimarts, 1 de juny del 2010

DELTA DEL EBRO. LA GUIA, DE LLUÏSA PRAT I JAUME TUSET


Llibre de 272 pàgines ple de fotografies a tot color per endinsar-nos en el Delta de l'Ebre, un plaer amb el bon temps de la primavera i els arrossars anegats d'aigua. En les seves pàgines trobarem la presentació de les poblacions del Delta, itineraris i rutes, la història, les tradicions, la gastronomia, una proposta d'establiments recomanats i els llocs on trobar la informació turística necessària per a gaudir plenament de les visites en qualsevol estació de l'any.


Títol: Delta del Ebro. La guía
Autors: Lluïsa Prat i Jaume Tuset
Editorial: Magazín parcs
ISBN: 9788461300969
PVP: 18 euros