L'expedició de navegants de la Cava i la Ràpita que rememora el quart centenari de l'expulsió dels moriscos per part de la monarquia hispànica i ho fa tot recorrent els pobles afectats de la vora del Segre, Cinca i l'Ebre navegant per aquests rius, ha travessat aquesta setmana la comarca de la Ribera d'Ebre.
Dilluns els set navegants ebrencs, capitanejats per Polet de la Cava, van fer arribada i estada a Ascó procedents de Flix, població on just 400 anys abans els moriscos procedents de riu amunt s'havien aplegat per a continuar fiu avall i fins al port dels Alfacs el camí del seu exili forçat.
Els navegants van ser rebuts per una representació del poble d'Ascó que, abillats amb vestits d'època i guiats pel professor Jordi Ferrús, els van acompanyar pels carrers del poble en una visita comentada i detallada que va servir per a posar de manifest les importants restes de l'època que encara es troben i estan documentades a Ascó, a diferència de molts altres pobles que van patir igualment aquesta expulsió de bona part de la seva població autòctona i, en canvi, avui dia, tenen un gran desconeixement d'aquests fets històrics i del que va significar per a la seva població, tant socialment com econòmicament.
Durant l'explicació, l'antropòleg Jordi Ferrús no va dubtar a definir aquesta expulsió de neteja ètnica d'una part molt important de població autòctona, que tenia el seu origen i arrels en aquestes terres, i que l'únic que havia fet durant els anys era anar-se adaptant a les diverses dominacions polítiques i militars.
La monarquia de Felip III buscava l'homogeneïtzació de la població interior del seu regne en una època en què simultàniament també actuava amb voluntat homogeneïtzadora en el seu territori exterior, és a dir, a les Amèriques. Jordi Ferrús va dedicar molt d'interès a posar en valor tots els vestigis de l'època que encara es conserven a Ascó.
La monarquia de Felip III buscava l'homogeneïtzació de la població interior del seu regne en una època en què simultàniament també actuava amb voluntat homogeneïtzadora en el seu territori exterior, és a dir, a les Amèriques. Jordi Ferrús va dedicar molt d'interès a posar en valor tots els vestigis de l'època que encara es conserven a Ascó.
Polet de la Cava, tot explicant les vivències compartides amb la resta d'expedicionaris durant aquests dies de navegació, va ressaltar un dels motius de la travessa: la necessitat de revisar la història que encara s'explica, perquè molta gent creu que els expulsats eren forasters, quan en realitat eren veïns d'aquests pobles de l'Ebre de feia generacions.
En l'estada a Ascó també es van tenir presents dos llibres rellevants per a conèixer els moriscos en aquestes comarques. D'una banda, treball històric Moros i moriscos a la Ribera de l'Ebre (710-1615), de l'escriptor i historiador asconer Carmel Biarnés, una aportació pionera i fonamental sobre els moriscos a les Terres de l'Ebre I de l'altra, la novel.la La torre de l'Àngel Custodi, de Josep Bertomeu Mercé, que narra la vida penosa i les difícils condicions que van haver de superar els moriscos a l'inhòspit delta de l'Ebre, un cop desterrats i a punt de ser embarcats als Alfacs. En aquest mateix bloc podeu trobar les ressenyes dels llibres tot clicant aquí i aquí.
Una cinquantena de veïns i veïnes d'Ascó van acompanyar en un moment o altre els expedicionaris durant la seva estada del dia al poble, tant en la visita pels carrers d'un poble vell molt desconegut i sorprenent com durant el sopar popular a la vora del riu que es va realitzar amb motiu de la visita.
Una cinquantena de veïns i veïnes d'Ascó van acompanyar en un moment o altre els expedicionaris durant la seva estada del dia al poble, tant en la visita pels carrers d'un poble vell molt desconegut i sorprenent com durant el sopar popular a la vora del riu que es va realitzar amb motiu de la visita.
Els membres de l'expedició morisca van continuar riu avall amb les seves barques l'endemà dimarts amb la previsió d'arribar el dia 15 de juny a final de trajecte, ja que aquell dia farà 400 anys que es va produir el primer embarcament de moriscos als Alfacs. A partir d'aleshores, i durant tres mesos, la Ràpita acollirà cada cap de setmana actes culturals i festius per a commemorar aquest esdeveniment fins al 16 de setembre, última data d'embarcament de població morisca.
El recorregut, les vivències, el paisatge, els monuments, els records, les persones i la petjada morisca d'aquesta expedició és motiu de l'elaboració d'un documental que es podrà veure pròximament pel Canal 33.
Podeu consultar l'evolució de la seva baixada del riu i les visites als pobles riberencs tot consultant el seu bloc Expulsió moriscos catalans.
Podeu consultar l'evolució de la seva baixada del riu i les visites als pobles riberencs tot consultant el seu bloc Expulsió moriscos catalans.
Enhorabona Jordi.
ResponEliminaMoltes gràcies,Conxita! Ja veus que per aquest racó de món regat pel nostre riu hi han passat tant gent altiva i superba com perdedors i expulsats!
ResponElimina