L'APARADOR DE CAN SOLFA

Si us interessen aquests o altres llibres, envieu-nos una petició a l'adreça electrònica cansolfa@hotmail.com i treballarem per satisfer-la.

VEURE LLIBRES I AUTORS D'INTERÈS LOCAL I TERRITORIAL

Si voleu conèixer una mostra dels nostres llibres i autors d'interès local i territorial, continueu llegint aquest bloc.

dimecres, 29 de desembre del 2010

LA PEDRA EN SEC A LES COMARQUES DEL BAIX EBRE I EL MONTSIÀ, DDAA

Aquesta publicació il·lustrada ens endinsa en les construccions de pedra en sec del paisatge rural de les comarques del Baix Ebre i del Montsià, creat i mantingut, durant segles, per l’activitat agrícola tradicional. És un homenatge a la memòria dels nostres avantpassats, artesans anònims que ens han deixat les seves obres d’art al bell mig dels nostres camps i una nova contribució a l'actualització i recuperació d'aquesta art constructiva tradicional.

També vol ser un referent identitari per a les generacions actuals i futures, perquè la conservació i el manteniment de tot aquest patrimoni cultural i natural és un compromís de tots.

Títol: La pedra en sec a les comarques del Baix Ebre i el Montsià
Autors: DDAA
Editorial: Onada Edicions
ISBN: 978-84-96623-62-0
PVP: ·30 euros

divendres, 24 de desembre del 2010

EL COMEBE POSA EN FUNCIONAMENT UN NOU SERVEI DE VISITES GUIADES ALS ESPAIS DE LA BATALLA DE L'EBRE

A partir de  dissabte 8 de gener, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) posa a l’abast de tots els usuaris una nova modalitat de visites guiades a fi de potenciar el coneixement de tots els espais històrics recuperats, alhora que el conjunt de centres d’interpretació.
D’aquesta manera, cada setmana s’oferirà la possibilitat de participar en dos recorreguts diferents a través dels quals es tindrà accés al continguts d’un centre d’interpretació i a la descoberta de l’entorn històric més immediat.
El punt de trobada de tots els recorreguts serà el Centre de recepció i atenció al visitant de Corbera d’Ebre (C/Freginals, 18-24), a un quart de dotze del migdia.
Els itineraris tindran una durada aproximada de dues hores, i es limitarà el nombre de participants, de manera que es recomana realitzar la reserva amb uns dies d’antelació. 
D’altra banda, gràcies a l’activació de diversos Plans d’Ocupació, el COMEBE oferirà, en els mesos de major afluència (abril-setembre), un horari regular d’obertura a tots els centres d’interpretació que permetrà, entre altres, activar una nova modalitat d’entrada conjunta a través de la qual s’espera allargar l’estada de turistes interessats a conèixer els espais de memòria. 
No obstant, cada setmana durant la resta de l’any, el Consorci possibilitarà la visita a un mínim de quatre dels cinc centres d’interpretació mitjançant el programa de rutes preestablertes.
Amb tot, cal no obviar que tots els espais històrics són d’accés lliure i que per a la seva interpretació, el COMEBE manté l’obertura ininterrompuda del Centre d’Interpretació 115 dies de Corbera d’Ebre, eix essencial per a la comprensió i coneixença de tota la xarxa d’Espais de la Batalla de l’Ebre.
L’exercici 2010 tancarà amb una xifra global d’11.500 visitants i entorn un total de 4.000 participants en el servei de guiatges. Pel què fa a activitats i actes organitzats pel COMEBE s’han comptabilitzat més de 4.500 assistents.

Tots els dissabtes i diumenges al matí.
Punt d’encontre: Centre de recepció dels Espais de la Batalla de l’Ebre.
Hora: 11:15 h. Carrer: Freginals, 18-24. Corbera d’Ebre.
Places limitades.
Per a més informació i reserves: 616.936.052 // info@batallaebre.org 

   

divendres, 17 de desembre del 2010

VIURE SENSE EL MEU FILL, DE JOSEP GIRONÈS


Fa uns setanta anys, quan les tropes republicanes es retiraven després de la desfeta de l'Ebre, s'instaurava un nou règim dictatorial en els pobles i ciutats catalans acabats de conquerir per l'exèrcit nacional. En un d'aquests pobles, Maria Soler va viure un drama personal la barbaritat del qual fins ara s'ha comentat molt poc, per no dir gens.
Ella, una noia de dinou anys, embarassada per un oficial de l'exèrcit vencedor i repudiada per tothom, haurà de fugir de casa seva i fer front a un món de llops que l'estan esperant per devorar-li l'entranya. Maria començarà una lluita de dècades que mantindrà indefallent fins als nostres dies.
Amb Viure sense el meu fill Josep Gironès posa en negre sobre blanc un dels fets més vergonyosos propiciats per la Guerra Civil i les seves llargues i profundes ferides.
L'escriptor fatarellenc Josep Gironès va guanyar el 2007 el Premi Literari Vila d’Ascó amb La cabana.  El 2008 va guanyar el Premi Sant Carles Borromeu de contes del Cercle de les Arts i les Lletres d’Andorra amb Cròniques de morts, vius i delicats i aquest 2010 ha publicat El major tresor, una novel·la sobre els anys de postguerra a la Fatarella, que incideix en l’esforç del poble per reconstruir llocs i objectes malmesos per la guerra.

Títol: Viure sense el meu fill
Autor: Josep Gironès
Editorial: Meteora
ISBN 978-84-92874-30-9
PVP: 19 euros

dimecres, 15 de desembre del 2010

ACTE COMARCAL "15 ANYS SENSE BLADÉ" EN RECORD DE L'ESCRIPTOR ARTUR BLADÉ I DESUMVILA

El proper dissabte 18 de desembre, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i l’Associació  Cultural Artur Bladé de Benissanet, amb el suport del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i l'Ajuntament de Móra d'Ebre, volen realitzar un acte en record a l’il·lustre escriptor riberenc, ja que el proper 22 de desembre farà 15 anys que ens va deixar.
L’acte vol ser un reconeixement comarcal, amb la participació de gent de totes les poblacions de la Ribera d’Ebre, de la millor manera que pensem que pot fer-se: llegint els textos sobre els pobles i la comarca que tant estimava.
És per això que la primera part de l’acte està pensada perquè cada ajuntament de la comarca triï una persona representativa de la seua població per a què surti a llegir un text extret del llibre Visió de l’Ebre català d’Artur Bladé que parla del seu poble.
 L'homenatge “15 anys sense Bladé”, en record de l’escriptor Artur Bladé i Desumvila, es realitzarà a La Llanterna Teatre, de Móra d’Ebre aquest dissabte a les 10 de la nit i és d'entrada gratuïta. L'estructura de l'acte serà la següent:
  • Presentació i parlaments inicials
  • Lectura del text de cada municipi de la comarca amb el mateix ordre que l’escriptor va escollir a l’hora de fer el llibre.
  • Parlaments finals
  • Cloenda, amb l'estrena de l'espectacle literari a partir de textos d'Artur Bladé realitzat expressament per a l'acte a càrrec de la poetessa i rapsoda Cinta Massip i de lmúsic i guitarrista Toti Soler..

SIS CAPÇALERES DE PREMSA DE LA RIBERA D'EBRE I LA TERRA ALTA ES PODRAN CONSULTAR DIGITALITZADES PER INTERNET

El proper divendres 17 de desembre, a les 19.30 hores, l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, situat al carrer d’Antoni Gaudí, 23, de Móra d’Ebre, acollirà l’acte de presentació del portal XAC_premsa, a través del qual es podran consultar diverses capçaleres de premsa de la Ribera d’Ebre digitalitzades.

El projecte s’ha desenvolupat gràcies a la concessió de dos plans d’ocupació al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, la coordinació tècnica dels quals ha desenvolupat l’Arxiu Comarcal i permetrà la consulta de "La Riuada" de Móra d’Ebre (1927-1930), el periòdic "Tivissa" (1929-1931), el “Boletín de Acción Católica" de Tivissa (1913-1917), el periòdic "La Ribera" de Móra d’Ebre (1932-1934), la “Antorcha” de Flix (1959-1973) i "El Llamp de Gandesa" (1921-1936) a la xarxa.

L’acte finalitzarà amb una xerrada de Josep Sànchez Cervelló, catedràtic d’història contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, que pronunciarà la conferència “La premsa de preguerra a la Ribera d’Ebre”

dimarts, 14 de desembre del 2010

HÈCTOR GARCIA I CONSUELO MONTAÑA GUANYEN ELS PREMIS DEL SORTEIG DE CAN SOLFA PER LA FIRA DE NADAL D'ASCÓ

Hèctor Garcia i Consuelo Montaña van ser els guanyadors dels dos premis del "sorteig dels petits plaers" organitzat per la Llibreria Can Solfa durant la Fira de Nadal d'Ascó.
En la primera foto, es veu l'asconer Hèctor Garcia en el moment de recollir, acompanyat de la seva mare Mari Carmen Mesa, la cafetera que va guanyar en el sorteig. L'acte de lliurament del premi per part de la llibretera Lourdes Salvadó es va realitzar a l'estand que la Llibreria Can Solfa va muntar durant els dos dies de la Fira a la Rambla d'Ascó, i on va exposar una mostra dels objectes de decoració, de regal i de llibres nadalencs que ofereix el nostre establiment.


En la segona foto, es veu la guanyadora del premi del lot de llibres, Consuelo Montaña, també d'Ascó, en el moment de recollir el premi a les instal·lacions de la Llibreria Can Solfa.junt amb la propietària, Lourdes Salvadó, i a la vora del tradicional arbre de Nadal que decora cada any per aquestes dates la botiga tot recollint les tendències de cada temporada.
Can Solfa agraeix la col·laboració a totes aquelles persones que van adquirir productes del nostre estand durant la Fira i que van participar en el sorteig.

divendres, 3 de desembre del 2010

IGNASI REVÉS PRESENTA DEMÀ DISSABTE A LA FATARELLA EL SEU LLIBRE ESMORZARS DE L'EBRE




Demà dissabte dia 4 de desembre, a les 8 del vespre, l'escriptor Ignasi Revés presentarà el seu darrer llibre Esmorzars de l'Ebre a la seu de la Fundació el Solà de la Fatarella.

La presentació anirà a càrrec de Josep Moragrega, protagonista del llibre, i comptarà amb la presència d'Ignasi Revés, autor i també protagonista d'aquest viatge literari i gastronòmic per les Terres de l'Ebre, que ha prologat Andreu Carranza i que ha publicat Edicions Salòria.
Ignasi Revés també és autor del bloc esmorzars de forquilla, amb el qual us vindrà una bona salivera!

diumenge, 28 de novembre del 2010

LA LLIBRERIA PAPERERIA I REGALS CAN SOLFA SERÀ PRESENT A LA FIRA DE NADAL D'ASCÓ DELS DIES 4 I 5 DE DESEMBRE


El nostre establiment, la Llibreria Papereria i Regals Can Solfa, serà present el proper cap de setmana, dissabte 4 i diumenge de desembre, a la segona edició de la Fira de Nadal d'Ascó, amb un estand que se situarà a la Rambla, i on oferirem una mostra de productes de decoració nadalenca i també de regals per a les dates de Nadal i Reis.
La Fira s'obrirà al públic dissabte a les 4 de la tarda, i es tancarà a les 9 del vespre. L'endemà diumenge, l'horari d'obertura serà de 10 del matí a la 1 del migdia i de les 4 de la tarda a les 9 del vespre. Al voltant d'aquesta celebració hi haurà nombroses activitats complementàries: tallers per a petits i grans, parc infantil, exposició de caganers, pujada en globus aerostàtic, tast de brou de Nadal, el grup de teatre Gog i Magog...
Clicant en aquest enllaç teniu tota la programació dels dos dies:

dissabte, 20 de novembre del 2010

RESTAURAT UN CAMPAMENT REPUBLICÀ DE LA GUERRA CIVIL SITUAT A LA SERRA DE LA FATARELLA D'ASCÓ

El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE) ha pràcticament enllestit les tasques de rehabilitació d'un antic campament militar construït l'any 1938 per l'exèrcit republicà a la serra de La Fatarella, dins al terme municipal d'Ascó. El COMEBE, del qual Ascó en forma part, ha invertit 18.000 euros en aquesta tasca de recuperació d'un dels espais clau de la Batalla de l'Ebre, on els historiadors calculen que s'hi podien refugiar més de 3.000 combatents. Acabades les feines de desbrossament i adequació de l'entorn, durant les properes setmanes se senyalitzarà l'espai amb l'objectiu d'incloure'l a la ruta dels llocs visitables de la Batalla de l'Ebre. 
El campament, situat a la vessant de la muntanya i en quatre terrasses a diferents nivells, està construït en pedra i comptava amb cambres resguardades per als comandaments i indrets protegits foradats a la pedra que podrien haver servit de refugi en cas de bombardeigs. Aquesta actuació del COMEBE ha permés recuperar una de les quatre terrasses amb què comptava el campament, molt deteriorat pel pas del temps.
A banda d'aquest campament republicà, l'Ajuntament d'Ascó i el COMEBE estan enllestint també les obres de rehabilitació d'un antic búnker al camí dels Reguers. Es tracta del búnker més ben conservat de la zona i l'objectiu d'aquesta actuació és convertir-lo en un nou espai dins la ruta d'indrets visitables de la Batalla de l'Ebre.

dimecres, 17 de novembre del 2010

L'ARXIU COMARCAL ACOLLIRÀ DIVENDRES LA PRESENTACIÓ DEL VOLUM Vè DE LA HISTÒRIA DE LES TERRES DE L'EBRE

Aquest divendres, 19 de novembre, a dos quarts de 8 del vespre, l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, (situat al C. Antoni Gaudí, 23 de Móra d’Ebre) acollirà la presentació del volum Vè de la Història de les Terres de l’Ebre. La presentació, que anirà a càrrec d'Ismael Piñas Forcadell, president de la Fundació Ilercavònia Futur -editora de l'obra conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili- i d'Enric Querol, doctor en filologia hispànica, comptarà amb la presència de Bernat Pellisa i Sabaté, president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Albert Pujol i Marquès, president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, i Gerard Mercadé Pié, director de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre, tots ells membres del Consell Promotor de l'obra.

dilluns, 15 de novembre del 2010

ESPAÑA, CAPITAL PARÍS, DE GERMÀ BEL

Aquest es el relat de l'apoteosi de l'estat radial, d'un estat espanyol que s'inspira i vol ser com França. Per això l'economista de les Cases d'Alcanar, Germà Bel, titula la seva darrera obra amb aquest joc de paraules inspirat en la capitalitat total i absoluta de París.
Aquesta és la història d'un viatge, no exempt de sorpreses, pels tres últims segles de la història d'Espanya. L'autor es remunta a 1561, quan Madrid, una modesta ciutat del centre peninsular, és designada seu permanent de la Cort dels Àustries. Però el recorregut s'inicia pròpiament a principis del segle XVIII, quan, després de la Guerra de Successió, Madrid esdevé capital política, i el quilòmetre zero de les comunicacions espanyoles. L'apoteosi del nou Estat radial precisament arriba durant les últimes décades, quan un formal estat de les autonomies afavoreix la profunda consagració centralista de la capitalitat econòmica de Madrid, convertida finalment en capital total. Això és, en el París d'Espanya, el mateix que van somniar des dels primeres monarques borbònics fins a il.lustres reformadors de l'Espanya contemporània.
Un llibre que se'ns dubte ens ajudarà a entendre i contextualitzar l'origen de moltes de les tensions polítiques i econòmiques en les diverses nacions i regions que conformen l'actual Estat espanyol.

diumenge, 14 de novembre del 2010

BASES DEL XXIII PREMI LITERARI "VILA D'ASCÓ" 2011

L’Ajuntament d’Ascó ha publicat les bases del XXIII Premi Literari Vila d’Ascó 2011, el termini d’admissió del qual conclourà el dia 11 de gener de 2011.
El tema de l'obra és lliure i s'hi poden presentar obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.
Els treballs han de tenir una extensió entre 175 i 225 pàgines d’uns 2.100 espais (30 línies de 70 caràcters). Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats. Els concursants han de presentar-ne 2 còpies, a una cara i amb els fulls numerats, que aniran acompanyats d’un sobre tancat amb el títol de l’obra. Al seu interior, hi constaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, data de naixement, núm. DNI, domicili, telèfon i adreça electrònica.
Els treballs s’enviaran per correu certificat o bé es presentaran personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 - Ascó.
La dotació econòmica és de 3.600 euros, sobre els quals s'efectuaran les retencions fiscals corresponents en concepte de drets d'autor, i la publicació del llibre la realitzarà Cossetània Edicions.

BASES DEL VI PREMI DE POESIA JOAN PERUCHO "VILA D'ASCÓ" 2011

L’Ajuntament d’Ascó ha publicat les bases del VI Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó” 2011, el termini d’admissió del qual conclourà el dia 11 de gener de 2011.
Es poden presentar a aquest premi obres de poesia escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació.
El tema i la forma són lliures. Els treballs han de tenir una extensió habitual d’un llibre de poesia, escrits a doble espai. Els originals han d’estar signats per l’autor/a i se'n presentaran 6 còpies, a una cara i amb els fulls numerats. S’adjuntaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, domicili, telèfon, adreça electrònica i fotocòpia del DNI. No s’admetran pliques.
Els treballs s’enviaran per correu certificat o bé es presentaran personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 - Ascó.
El premi consistirà en un objecte artístic creat per l’artista Antoni Tàpies, més una dotació de 2.400 euros, sobre els quals s’efectuaran les retencions fiscals corresponents en concepte de drets d’autor, i la publicació en edició comercial dins la col·lecció de poesia Mitilene, d’Editorial Meteora. El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

BASES DEL PREMI DE PINTURA SANT ANTONI" VILA D'ASCÓ" 2011

L'Ajuntament d'Ascó ha publicat les bases del IV Premi de Pintura de Sant Antoni "Vila d'Ascó" 2011.
El tema és la festa de Sant Antoni. Poden participar en el concurs i accedir al premi totes les persones nascudes, empadronades o vinculades a Ascó.
Els i les concursants poden utilitzar qualsevol tècnica de pintura.Les obres han de tenir unes dimensions mínimes de 36x46 cm. i màximes de 89x116 cm. en qualsevol posició. El suport serà lliure.
Les obres es podran presentar els dies 7, 10 i 11 de gener de 2011, de 10 a 14 hores, a l’Ajuntament d’Ascó. No se n’admetran fora de termini.
S’atorgarà un únic premi de 1.000 euros, sobre el qual s’efectuaran les retencions fiscals que corresponguin. El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.
El jurat es reservarà el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.
El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament durant la Festa de Sant Antoni d’Ascó 2011.
L’exposició es podrà visitar els dies 14, 15, 16 i 17 de gener de 2011.
L’obra premiada quedarà en propietat de l’Ajuntament d’Ascó, ostentant-hi tots els drets existents i incloent-hi els drets d’explotació.

dimecres, 10 de novembre del 2010

ASCÓ PREPARA LA CONTINUÏTAT DE L'AGERMANAMENT AMB LA POBLACIÓ FRANCESA DE MARINES



Ascó es va agermanar amb la població francesa de Marines aquest juny passat, i a hores d'ara ja està preparant els actes que donin continuïtat anual a aquesta voluntat de confraternització entre poblacions de diferents països europeus. 

Tant els veïns i veïnes d’Ascó com els d’aquest poble proper a París tindran l’oportunitat de gaudir de vàries activitats organitzades pels comitès d’agermanament d’ambdós municipis, ja que els dos pobles agermanats tenen previst organitzar trobades una vegada a l’any. En una ocasió seran els asconencs i asconenques qui viatgin a Marines i l’any següent seran els veïns i veïnes de Marines els qui visitin Ascó.

L’agermanament és una oportunitat per compartir projectes, cultures, iniciatives etc. entre els pobles, com ara organitzar activitats esportives i també intercanvis entre estudiants. Aquesta és una bona manera perquè els joves coneguin i comparteixin diferents cultures i llengües.

A principis d’any, per Sant Antoni, el comitè d’agermanament de Marines va venir a Ascó per conèixer la festivitat més significativa del poble i de la comarca, que va ser declarada el mes de maig Festa Patrimonial d'Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya. Al mes de juny, el comitè d’agermanament d’Ascó va viatjar a Marines per signar el conveni d’agermanament i, a la vegada, aprofitar per conèixer el poble i la seva gent.

Un cop ambdues poblacions van agermanar-se, van comprometre’s a aportar importants beneficis a les seves poblacions, a compartir els seus problemes, intercanviar opinions... I és que un agermanament és un compromís a llarg termini entre els dos pobles agermanats més enllà dels canvis en la vida política de cadascun d’ells. La clau la tenen les autoritats locals i, sobretot, els ciutadans, ja que són ells qui donen vida a l’agermanament.

Per això, l’Ajuntament comunica que ha editat un tríptic informatiu per a tots els veïns i veïnes d’Ascó per tal de donar-los a conèixer detalladament els avantatges d’aquesta nova iniciativa i animar-los a participar-hi.

Els interessats en formar part de l’agermanament o bé en obtenir més informació respecte les activitats programades, també poden dirigir-se al departament de Cultura de l’Ajuntament, bé personalment o a través del telèfon 977 40 50 06.  

diumenge, 7 de novembre del 2010

EL PENSAMENT DE GAUDÍ, D'ISIDRE PUIG BOADA

Amb la consagració papal de la Sagrada Família com a basílica, ha tornat a prendre força la vida i a fer-se present la personalitat, el pensament i l'obra del genial Antoni Gaudí.
Per això avui proposem aquesta obra. I és que al marge d'unes notes juvenils sobre arquitectura i ornamentació -l'anomenat Dietari de Reus- Antoni Gaudí (1852-1926) no va deixar cap més altre escrit amb voluntat didàctica. Tot el seu ideari artístic era, en canvi, pròdigament exposat en les innumerables converses mantingudes amb col·laboradors i deixebles. La seva expressió col·loquial, lluny de la conferència o de la classe magistral era forçosament fragmentària i, per altre banda, la verbalitat de les seves reflexions les feia tan efímeres com autèntiques.
És l'arquitecte Isidre Puig Boada qui, en el llibre El pensament de Gaudí, aplega la més completa relació d'idees i comentaris emesos per Gaudí al llarg de la seva vida, tant els escoltats personalment durant les converses de l'autor amb el mestre, com els aplegats en el cercle més proper dels seus seguidors.
Perquè aquest llibre --i aquest és el gran encert de Puig Boada-- no es limita a ser un recull de testimonis o una mera compilació de conceptes, sinó que ordena la documentació verbal sota els epígrafs d'una àmplia temàtica. No és exagerat dir que aquesta obra és el veritable "evangeli gaudinià" on, a banda de rellevants consideracions arquitectòniques, se’ns descobreix el Gaudí més proper i humà, que -entre moltes altres coses- ens parla de qüestions socials, d'història, de política i de religió. Tot això fa que aquest sigui un títol únic i essencial dins la bibliografia gaudiniana, peça clau per a comprendre el caràcter i tota la cosmovisió artística del genial arquitecte català.

Títol: El pensament de Gaudí
Autor: Isidre Puig Boada
Editorial: Dux
Col,lecció: Dux Elm
ISBN: 84-609-1587-5
PVP. 23 euros

dimecres, 3 de novembre del 2010

DIARI DE LA RIBERA

La comarca de la Ribera d'Ebre ja disposa d'un nou mitjà de comunicació de premsa escrita. Es tracta d'un setmanari que porta per títol Diari de la Ribera, que costa 1,50 euros i que té com a empresa editora la mateixa que la del Diari del Priorat, que edita el setmanari d'aquest nom en la comarca veïna. 
En el número 1, la portada del qual reproduïm en la imatge superior, se'ns ofereix una publicació de 40 pàgines l'editorial del qual el posa al servei de la gent i de la seva comarca.
El setmanari aposta per la proximitat i hi tenen cabuda les notícies, les imatges, les opinions i les persones, així com l'agenda i els serveis dels pobles que formen la Ribera d'Ebre.
Li desitgem molts encerts en l'exercici periodístic i informatiu, i els lectors el podran trobar cada setmana a Can Solfa.

dijous, 28 d’octubre del 2010

NO ÉS EL QUE SEMBLA, DE JOSEP IGUAL

Els resultats reveladors d’una reunió ajornada. Una eròtica tarotista molt ben acompanyada. Un simulacre de festa nadalenca en una colònia espacial. Un periodista engolit per un banc de boira. El cop de sort d’un sense sostre. El repte d’un profeta mediàtic. Una comanda amb doble tall. El malson premonitori d’un jubilat. El cas d’una aparició cíclica en un llogarret. Incidents en el rodatge d’una pel·lícula d’entreteniment adult. Músics amb problemes transcendents. Jocs per oxigenar els tedis convivencials… Són algunes de les situacions i els personatges que basteixen No és el que sembla, un polisèmic retaule on l’autor,  l'escriptor  Josep Igual, que viu a Sant Carles de la Ràpita, amb neta traça descriptiva i diàlegs vius, ens proposa diversos registres narratius —des del realisme més brut i extrem fins a l’onirisme més fantàstic i refinat— hereus i continuadors d’una postmodernitat substanciada, per endinsar-nos en les derives del nostre temps. 

Títol: No és el que sembla
Autor: Josep Igual
Editorial: Cossetània
Col·lecció: Notes de color, núm. 36
ISBN: 978-84-9791-762-9
PVP: 12 euros

dimarts, 26 d’octubre del 2010

ALBERT PUJOL, PREMI AL MÈRIT DE LES LLETRES EBRENQUES 2010




Divendres passat, 22 d'octubre, i en el marc de les V Jornades Literàries Ebrenques 2010, la Biblioteca Sebastà Juan Arbó i l'Ajuntament d'Amposta van concedir a Albert Pujol, director de la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, el Premi al Mèrit de les Lletres Ebrenques 2010.
Durant l'acte d'entrega es va destacar la seva trajectòria i mèrit.
Albert Pujol Marqués, nascut a Móra d’Ebr l'any 1977, és tècnic informàtic de professió. President del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, membre fundador de l’Associació Cultural Artur Bladé de Benissanet i soci de l’Associació Cultural La Riuada de Móra d’Ebre.
L’any 2004 va formar part del grup de persones que van impulsar la Fira del Llibre Ebrenc, projecte de trobada anual dels agents que formen part del món del llibre a les comarques centrals dels Països Catalans i que es realitza el primer cap de setmana de juny a Móra d’Ebre. N’és el director des de la primera edició. L’any 2005 va crear el primer espai web coral de difusió del llibre ebrenc www.llibresebrencs.org i el gestiona fins avui.
L’any 2006 col·labora en diverses activitats al voltant del món del llibre ebrenc que es realitzen arreu de les Terres de l’Ebre i fora, tot impulsant trobades, debats, espectacles literaris, presentacions de llibres, entre altres. L’any 2007 és un dels impulsors dels actes de celebració del centenari del naixement de l’escriptor Artur Bladé, tot col·laborant en activitats arreu del país i tirant endavant la ruta literària a Benissanet, l’obra completa, la revista L’Aufàbiga i el Centre Cultural Artur Bladé. És creador i gestor del lloc web www.arturblade.org. El mateix 2007 realitza un espai radiofònic sobre llibres ebrencs a Ràdio Móra d’Ebre - Cadena Ser i dirigeix i presenta un programa sobre autors ebrencs a TV Móra d’Ebre.
L’any 2008, col·labora en la creació de la Mostra de Llibres de la Ribera d’Ebre, que se celebra per Sant Jordi a Flix. El mateix any dirigeix el grup de persones que creen el projecte Litterarum, fira d’espectacles literaris, que vol ser l’aparador professional dels espectacles literaris de parla catalana en diversos formats i que es realitza també el mes de juny a Móra d’Ebre.
Actualment, exerceix d’activista cultural als pobles de la seua comarca a través del CERE, forma part del comitè editorial de la revista Miscel·lània del CERE i dirigeix i presenta el nou programa Llibresebrencs.tv al Canal Ebre TV.

dijous, 21 d’octubre del 2010

115 DIES A L'EBRE, EL DOSSIER ESPECIAL DE LA REVISTA SÀPIENS DE NOVEMBRE

La revista Sàpiens dedica en aquest número 97, del mes de novembre, un dossier especial a la batalla de l'Ebre. Amb el títol de "115 dies a l'Ebre, revivim la batalla més èpica de la Guerra Civil" i una fotografia de portada  procedent del fons del Comissariat de Propaganda de la Generalitat que mostra uns soldats republicans rera una trinxera a l'Ebre, Sàpiens dedica trenta pàgines a la batalla més cruenta i que va marcar el desenllaç final de la guerra. 
Els rigorosos articles ens posen a l'abast l'explicació d'un front que guerra que mirava a l'Ebre, ens fa reviure l'última batalla, ens explica la vida quotidiana a primera línia de foc a través de les cartes d'un soldat republicà adreçades a la seva esposa, ens repassa les característiques de la retirada que va aplanar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya, així com la continuació de la vida de les persones que van mantenir-se a la Ribera d'Ebre i a la Terra Alta un cop acabada la batalla, amb camps arrasats i cases destruïdes.
Un magnífic dossier que ens acosta una història ben cruel, ben nostra i ben viva encara, i que ens servirà per acostar-nos i decidir-nos a visitar els espais de la batalla de l'Ebre.  

Títol: Sàpiens. Dossier especial 115 dies a l'Ebre
Número: 97, de novembre de 2010
Editorial: Grup Cultura 03
PVP: 3,95 euros

dimarts, 12 d’octubre del 2010

UN ARTICLE SOBRE ELS MORISCOS PUBLICAT AL BLOC DE CAN SOLFA OBTÉ EL II PREMI DE PERIODISME CARMEL BIARNÉS EN LA MODALITAT D'INTERNET

Aquest cap de setmana es va lliurar a Ascó la segona edició dels premis de periodisme Carmel Biarnés, organitzats per l'Ajuntament d'Ascó, l'Associació Cultural Lo Llaüt i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, i que compten amb la col·laboració de la Cadena SER. Aquests premis tenen la voluntat de difondre la tasca investigadora que es fa tant des de l’associacionisme com a títol individual sobre temàtiques de caràcter local o comarcal a tots els territoris de parla catalana i compten amb quatre modalitats diferents (premsa, ràdio, televisió i internet). El resultat es va fer públic dissabte dia 9 en el marc de la II Jornada d'Estudis Locals i Territorials dedicada dissabte a aquest polifacètic homenot de la Ribera d'Ebre.

El jurat d'aquest premi de periodisme, format per Miquel Esteve, Aleandra Guerrero, Joan Launes, Àngels Pérez i Aurora Serrano va atorgar el premi en la modalitat d'Internet a un article publicat el 9 de juny passat en aquest mateix bloc de la Llibreria Can Solfa. L'article porta per títol  Homenatge als moriscos en el quart centenari de la seva expulsió: L'expedició ebrenca visita el poble morisc d'Ascó i és dedicat a l'expedició formada per navegants de les Terres de l'Ebre que van commemorar els 400 anys de l'expulsió dels moriscos tot rememorant la ruta del seu exili rius Segre i Ebre avall fins a ser embarcats al port de la Ràpita. Aquest treball, escrit per Jordi Grau, té un caràcter divulgatiu i se centra en la visita el poble vell d'Ascó, que encara manté importants restes de l'època i que és el municipi que les té més ben documentades.
El mateix jurat va guardonar el periodista Marc Soler per l'article que va publicar a La Vanguardia dedicat al projecte de recuperació de la memòria històrica de l'estació de ferrocarril de Móra la Nova i que porta per títol Història que viatja en raïls. El jurat també va atorgar menció especial al treball Els rentadors públics de la Terra Alta, obra de Loreto Meix publicada al Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Pel que fa al premi de ràdio, el jurat el va declarar desert.
El premi de televisió es va atorgar a Vídeo Ascó Televisió pel reportatge Documental en commemoració del Quart centenari de l'expulsió dels moriscos. En aquest categoria televisiva, també es va atorgar menció especial a l'obra Congrés de Cultura Popular i Tradicional de les Terres de l'Ebre, de Santi Valldepérez.  
La II Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés s'ha dedicat enguany a la recerca arqueològica a redòs de l’Ebre, un dels aspectes als quals l'asconer Carmel Biarnés es va dedicar en vida.

La Jornada la van protagonitzar les ponències “La figura de Carmel Biarnés, pioner de l’arqueologia asconenca. De l’erudició a l’academicisme”,  a càrrec de la doctora  en Arqueologia Margarida Genera i  “Els campaments militars d’inicis de la conquesta romana a la vall de l’Ebre” a càrrec del professor d’Arqueologia Jaume Noguera.
La diada va començar  amb un acte d’homenatge a Carmel Biarnés realitzat a la vora del monument que el recorda a la riba de l'Ebre, en el qual l’estudiós local vinebrà Josep M. Pros va llegir textos de la seva obra. El clarinetista Bartolomé García-Plata també hi va interpretar uns homenatges del compositor Béla Kóvacs. Posteriorment, el mateix Josep Maria Pros, que va ser amic personal de Carmel Biarnés, va inaugurar una exposició de la seva obra de collages.
La Jornada, que es va desenvolupar al Casal d'Ascó, també va comptar amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, la Cadena Ser, Vídeo Ascó Televisió i l'Institut Ramon Muntaner.

dimecres, 6 d’octubre del 2010

EL CENTRE QUIM SOLER DEDICAT A LA LITERATURA I EL VI ORGANITZA PRIORAT EN PERSONA, LA SEGONA PART DE LA TROBADA D'ESCRIPTORS DEL PRIORAT

El Centre Quim Soler, dedicat a la literatura i el vi i amb seu al Molar, organitza el cap de setmana  del 15 al 17 d'octubre la segona part de la Priorat en Persona, la Trobada d'escriptors al Priorat. Priorat en Persona vol ser un espai i un temps de trobada per fer conèixer, de manera directa, i a través de la seua gent, aquesta comarca, un territori massa invisible en l’imaginari literari català.
Ara fa un any, l’octubre de 2009, sis escriptors d’arreu dels Països Catalans (Núria Añó, Ignasi Mora, Òscar Palazón, Gema Sales, Ester Suñé i Albert Villaró) van venir quatre dies al Priorat convidats pel Centre Quim Soler per a participar en la primera edició d'aquestes trobades d’escriptors.
Al cap d’un any, aquest mes d’octubre els escriptors tornen a visitar els pobles prioratins per presentar l’obra feta, conjuntament amb les persones que els van fer d’amfitriones (els adalils: Josep M. Masip, lo Caterí, margener; Ferran Miró, oleïcultor; Sílvia Puig, viticultora i Pere Rofes, ferrer.).
Durant aquest any, els escriptors han escrit. I al Priorat han fet difusió de la seua obra (a la ràdio, a l’Institut de Falset, a la Biblioteca Estrem i Fa, a les tertúlies del Centre...) i han editat tot el material audiovisual generat a partir de la trobada de l’any passat.
Durant l’estada d’enguany, els escriptors faran activitats a l’Institut de Falset, amb els alumnes d’ESO i batxillerat; i a la Biblioteca Estrem i Fa hi haurà una tertúlia oberta i un taller d’il·lustració per als petits. També un taller de poesia per a nois i noies a l’Oficina Jove del Priorat
Dissabte al vespre, al teatre l’Artesana de Falset hi haurà l’acte públic de presentació del web, el vídeo de la trobada i música en directe per acompanyar els textos dels autors i les imatges de la càmera.
En el vídeo següent trobareu una mostra de les activitats realitzades durant el primer dia de la trobada Priorat en Persona de l'any passat.

Priorat en Persona 2009 - Dia 1 from Centre Quim Soler on Vimeo.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

AQUEST DISSABTE ASCÓ CELEBRARÀ LA SEGONA JORNADA D'ESTUDIS LOCALS I COMARCALS DEDICADA A CARMEL BIARNÉS


Aquest proper dissabte dia 9 d'octubre, Ascó celebrarà la segona edició de la Jornada d'Estudis Locals i Territorials dedicada a Carmel Biarnés. Si l'any passat el motiu central de la primera jornada dedicada a aquest il·lustre asconer va ser la commemoració dels 400 anys de l'expulsió dels moriscos, enguany el motiu central de la trobada serà la recerca arqueològica a redòs de l'Ebre.

El programa d'actes serà el següent:

17 h. A la plaça del Riu, davant el pou en homenatge a Carmel Biarnés, es llegiran textos de la seva obra escollits pel vinebrà i amic Josep M. Pros Tarragó. A continuació, el clarinetista Bartolomé García-Plata Gironés interpretarà uns homenatges del compositor Béla Kóvacs.

17.45 h. Inauguració de la mostra Collages, de Josep M. Pros, a l’antic Hospital. L’exposició es podrà visitar fins el 24 d’octubre, en horari de 18.00 h  a 20.00 h.


18.15 h. Inauguració de la II Jornada d'Estudis Locals i Territorials a càrrec de l’alcalde d’Ascó, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, el president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i la presidenta de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó. Aquest acte i els següents es realitzaran a la sala d'actes de l'Ajuntament.

18.30 h. Ponència a càrrec de la doctora en Arqueologia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Margarida Genera Monells: La figura de Carmel Biarnés, pioner de l’arqueologia asconenca. De l’erudició a l’academicisme

19.15 h Pausa-cafè

19.45 h Ponència a càrrec del professor d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona Jaume Noguera: Els campaments militars d'inicis de la conquesta romana a la vall de l'Ebre.

20.30 h Lliurament del II Premi de Periodisme Carmel Biarnés. Amb la col·laboració de la Cadena SER.


En acabar es realitzarà l'acte d'homenatge següent:

20.45 h Emissió del documental Darrera les petges arqueològiques de la mà de Carmel Biarnés  elaborat per Vídeo Ascó Televisió

21.00 h Cloenda de la II Jornada Carmel Biarnés

dissabte, 2 d’octubre del 2010

HISTÒRIA DE LES TERRES DE L'EBRE, ART I CULTURA, VOLUM 5

Per primera vegada, apareix un treball amb voluntat de ser l’enciclopèdia de les Terres de l’Ebre, una obra en set volums, cabdal i necessària i que té l'aspiració d’ordenar i aplegar  amb tot rigor el màxim nombre de factors històrics, culturals, econòmics, artístics, polítics i socials del territori que cohesiona les actuals comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
El professor Josep Sánchez Cervelló coordina un equip de 14 especialistes dels àmbits de les ciències socials i humanes, que s’han ocupat d’encarregar a més de 200 experts els textos que conformen els 7 volums d’aquesta obra, la més completa que s'hagi fet mai sobre les Terres de l’Ebre.
El volum que avui presentem és el primer que ha sortit publicat, correspon al volum número 5, dedicat a l'Art i la Cultura, i progressivament s'aniran publicant la resta de volums de l'obra.
L'estructura de l'obra és la següent:  

Volum I. Prehistòria i món antic. Els rastres més antics: des dels primers pobladors i les pintures rupestres, fins a les petjades de les cultures iberes i romanes, que han sedimentat les bases de la nostra història.

Volum II. Història medieval. Un territori cruïlla de cultures. Cristians, jueus i musulmans, convivència, petjades i guerres de religions a les Terres de l’Ebre.

Volum III. Història moderna. Des de l'esplendor de les Terres de l'Ebre amb el Renaixement la vegueria, fins a la decadència a causa de l'administració borbònica.

Volum IV. Història contemporània. De l’Antic Règim a la democràcia actual. L’impacte de les revolucions, els liberals i els carlins, la República i la Guerra Civil. La foscor del franquisme, la llum de la democràcia.

Volum V. Art i cultura. Escultura, arquitectura, pintura i literatura. L’important llegat de la història en l’art i la cultura de les Terres de l’Ebre.

Volum VI. Etnologia. Les arrels culturals, els costums, les tradicions, els valors, els símbols socials, les transformacions culturals i tecnològiques de les Terres de l’Ebre al llarg dels temps.

Volum VII. Economia i territori. Una visió general del territori i les seves interaccions entre ciutats i pobles, indústria, món rural, infraestructures i paisatge, com també la complexa xarxa social i econòmica en transformació constant.

La Fundació Ilercavònia Futur i la Universitat Rovira i Virgili són les institucions coeditores de la Història de les Terres de l'Ebre. Al mateix temps, s'ha constituït un consell promotor, amb les institucions i entitats més representatives de les Terres de l'Ebre, que promou i patrocina aquesta obra de referència.

Títol: Història de les Terres de l'Ebre. Volum Vè. Art i cultura

Edita: Fundació Ilercavònia Futur i Universitat Rovira i Virgili

Autor: DDAA

ISBN: 9788492673186

PVP: 90 euros


dissabte, 25 de setembre del 2010

L'ATLES DE LA GUERRA CIVIL, UNA OBRA CABDAL PER A ENTENDRE L'EVOLUCIÓ DE LA GUERRA I LA SOCIETAT CATALANA DEL MOMENT

La setmana passada Ascó va acollir la presentació del llibre Atles de la Guerra Civil a Catalunya, una obra cabdal per a entendre l'evolució d'aquesta guerra i les característiques de la societat de l'epoca. L'acte el van protagonitzar Joan Villarroya, coautor del llibre, i Xavier Royes, coordinador del projecte, que ha significat quatre anys de recerca històrica i de treball, i un volum publicat amb més de 400 mapes elaborats.
Segons va manifestar el professor Villarroya, aquests mapes aporten la informació més precisa que s'ha aconseguit amb les fonts documentals d'aquella convulsa època. El treball documental ha permès dibuixar mapes que abans no s'havien realitzat mai, com la ruta realitzada per una de les columnes republicanes  més destacades, la columna Durruti. En alguns casos, l'ús de mapes interns de l'exèrcit també ha permès disposar de coneixements i paràmetres més certs a l'hora de dibuixar l'evolució del conflicte.

Villarroya, contextualitzant la situació de crisi de l'època, va voler destacar que si bé fa 70 anys ja es deia que Catalunya era un país industrial, una part fonamental del país era agrícola, i les lluites al camp van tenir-hi una gran importància, de forma que comarques com la Terra Alta, la Conca de Barberà o la Ribera d'Ebre van patir uns elevats índexs de mortandat per la violència revolucionària.
Eren anys en què tothom volia canviar el món, però a la seva manera, i això va portar molta conflictivitat i enfrontaments socials, va ressaltar Villarroya durant l'acte, que es va realitzar acompanyat d'una notable tria dels mapes que composen el volum publicat per l'Editorial Dau, després de la recerca curosa i especialitzada en arxius, biblioteques i bibliografia. D'aquesta forma, va ressaltar, s'ha aconseguit una aportació decisiva al coneixement de la Guerra Civil a Catalunya, en tots els seus moments, des dels antecedents, el cop d'estat, la batalla de l'Ebre, les fosses i la caiguda de les grans ciutats, així com també aplega força mapes amb dades que reflecteixen les principals característiques de la societat catalana de l'època, des de l'educació a la cultura.

Atenent que ens trobàvem a Ascó, que va ser front de guerra a la batalla de l'Ebre, el professor Villarroya va fer esment especial d'aquesta batalla. Va ressaltar que va ser la més important de la Guerra Civil i la més gran que s'ha donat a la història de l'Estat espanyol, tot insistint en els principals trets que la diferencien de batalles anteriors: que va durar mesos -115 dies- i que es va desenvolupar en un espai físic molt ampli. De fet, va afirmar que els autors de la batalla no van dir-ne mai batalla de l'Ebre, i en l'exposició va posar com a exemple el general franquista Kindelán, que sempre en va dir la batalla de Gandesa.
Aquesta batalla també ha estat la que ha provocat més morts de la història catalana i espanyola i l'autor del llibre va guarnir la seva explicació amb algunes anècdotes particulars molt valuoses, com quan va acompanyar Enrique Líster, qui va tenir el comandament del Vè cos d'exèrcit republicà durant la batalla, a l'ermita de Santa Magdalena a la serra de Pàndols, l'any 1983, i va sentir-li exclamar la frase "Tiene cojones morir por estos riscos" en el que possiblement va ser la primera i única visita que va fer al lloc de la batalla un cop acabada la guerra i abans de la seva mort.
Villarroya va detallar sobre mapa l'atac republicà i la posterior resposta i avenç franquista fins a la Fatarella i l'Ebre, un cop caigudes les móres, així com la retirada republicana.
Finalment, i tot ressaltant els anys de recerca que ha motivat la redacció i edició d'aquest volum, també va lamentar el regust personal que li ha quedat per la gran quantitat de coses que encara no han pogut veure la llum. I va cloure l'acte, com es veu en la darrera fotografia, sobre un mapa original i molt valuós de l'època, però que no s'ha inclòs en l'Atles publicat: un mapa del replegament de les tropes republicanes, signat per l'oficial cap d'estat de l'exèrcit de l'Ebre, i que va ser tramès a Juan Negrín, l'aleshores president del govern de la República.

dijous, 16 de setembre del 2010

DEMÀ ES PRESENTA A ASCÓ L'ATLES DE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA

Demà divendres dia 17 de setembre,  a les 7 de la tarda,  l'edifici del centre Neuràlgic d'Ascó acollirà l'acte de presentació de l'Atles de la Guerra Civil a Catalunya, una obra amb més de 400 mapes, imprescindible per a conèixer els moviments de tropes, l'estat dels fronts, els avenços i les retirades, els bombardeigs, la disposició dels exèrcits... de la Guerra Civil a Catalunya
Aquesta obra eminentment visual reflecteix la realitat de la Guerra Civil que es va produir entre 1936 i 1939) i demà mateix seran dos dels seus coautors, el catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Joan Villaroya, i l'historiador Antoni Segura, qui protagonitzaran l'acte en el nostre poble.

dimecres, 15 de setembre del 2010

ATLES DE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA, DE VÍCTOR HURTADO, ANTONI SEGURA I JOAN VILLARROYA

S'ha publicat per primera vegada el gran Atles de la Guerra Civil a Catalunya, una fita en la historiografia del nostre país. Sota la coordinació del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) - Pavelló de la República,  de la Universitat de Barcelona, i durant més de cinc anys, un equip d'historiadors i cartògrafs ha consultat desenes de biblioteques i arxius, tant nacionals com internacionals, molts de difícil accés, amb un doble objectiu: per una banda, facilitar al lector una millor comprensió del conflicte bèl·lic, i per l'altra, permetre fer-ne una nova lectura des del punt de vista històric, polític i militar. En l'Atles es descriuen els principals episodis de la Guerra Civil, per poder entendre, posteriorment, a fons, els més de quatre-cents mapes en què apareixen poblacions i localitzacions geogràfiques, la disposició de les tropes, el moviment dels fronts, l'avanç i el retrocés dels exèrcits i les columnes, els bombardeigs, la guerra al mar i la guerra aèria, etc. Enriqueixen la lectura del llibre una sèrie de fotografies d'alt valor documental, moltes de les quals són inèdites.
Al llarg de disset capítols i 537 pàgines, el lector pot fer un seguiment exhaustiu del conflicte bèl·lic, en què destaquen els moments clau del cop d'Estat i els antecedents, les conseqüències del 19 de juliol, la guerra de columnes, la campanya de Mallorca i la participació catalana en la defensa de Madrid, l'evolució del front d'Aragó al llarg dels anys, la línia Segre-Noguera, la batalla de l'Ebre, la campanya de Catalunya i els Fets de Maig. En definitiva, la publicació d'aquest Atles ens permet un coneixement més rigorós i profund de la Guerra Civil.

Títol: Atles de la Guerra Civil a Catalunya
Autors: Víctor Hurtado, Antoni Segura i Joan Villarroya
Editorial: Edicions Dau
ISBN: 978-84-936625-2-3
PVP: 79 euros

dimecres, 8 de setembre del 2010

LA VALL DEL MIRACLE, D'ARMANDO VERICAT CLIMENT

Embolicat en assumptes de faldilles, mossèn Pere Combes, rector de la vila de Bot, resulta mortalment ferit. Decideix viatjar fins al santuari de la Font de la Salut, a Traiguera, per demanar el favor de la Verge. Allí sana miraculosament i troba la pau d’esperit, però els errors del passat retornen per turmentar-lo. Un amor mai oblidat, un assassinat per resoldre, un inquietant home llop…, amenacen de pertorbar la pacífica vida de la comunitat religiosa. La vall del Miracle és un thriller històric ambientat al Maestrat al segle XVI, en unes terres dominades per l’orde de Montesa, hereva de templers i hospitalers.
Armando Vericat ha estat guanyador del Premi de Narrativa el Gos i la Tortuga (1988), amb el relat "Taure de cap a peus". Ha publicat nombrosos articles a la revista Traiguera, editada pel Centre Cultural Traiguerí, del qual n’és membre. També és autor de mitja dotzena de lletres de cançons del grup Pobal, recollides al disc Senzillo (2006) i, amb La vall del Miracle, la seva primera novel·la, va obtenir l'any passat el XXVII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre  convocat per l'Ajuntament de Vinebre.

Títol: La vall del miracle
Autor: Armando Vericat Climent
Editorial: Cossetània
Col·lecció: Notes de color, núm. 35
ISBN: 978-84-9791-752-0PVP: 12 euros

divendres, 3 de setembre del 2010

COOPERATIVISTES, ANARQUISTES I CAPELLANS AL PRIORAT (1910-1923), DE PERE AUDÍ I FERRER

Pere Audí, marçanenc i mestre de primària, ha estudiat els anys 1910-1923 al Priorat, quan arriba a la societat ruralitzada l'embat de canvi del segle XX que ja havia començat a viure amb anterioritat la societat catalana urbanitzada a conseqüència de l'onada industrial.
Es tracta d'una època en la qual s'exterioritzen visiblements els forts contrastos socials i en la qual es produeix la lluita per alliberar-se de l'arrelada i sòlida estructura social que oprimia bona part de la societat. És una etapa molt important per a conèixer i entrendre moltes qüestions socials, des de la configuració i l'esclat dels partits polítics al sorgiment dels sindicats de classe i el creixement d'un associacionisme engrescat en molts projectes de millora social.
En aquest volum, fonamentat en molta documentació original atès que hi ha una greu falta d'estudis sobre l'època,  hi trobarem el reflex de l'abast de la profunda crisi social, econòmica i política de l'època a la comarca. Aquesta obra reflecteix fets de conflicte, lluita, violència i odi protagonitzats per polítics, sindicalistes i capellans, unes dures vivències que van contribuir a forjar els líders del posterior període republicà d'una de les comarques que més patirà, anys a venir i en termes relatius, l'esclat de violència del 36.
Aquest treball va guanyar el Premi Jaume Ardèvol i Cabrer dels Jocs Florals de Torroja del Priorat de 2009.

Títol: Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1910-1923)
Autor: Pere Audí i Ferrer
Editorial: Centre Cultural i Recreatiu La Unió de Torroja del Priorat i Arxiu Comarcal del Priorat
ISBN: 978-84-613-6325-4
PVP: 20 euros

dissabte, 24 de juliol del 2010

LOS COL·LOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT DE TORTOSA, DE CRISTÒFOR DESPUIG

Amb Tortosa en plena festa del Renaixement i, tot commemorant el 500 aniversari del naixement de l'escriptor i humanista Cristòfor Despuig, avui portem Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa al nostre bloc amb la voluntat de contribuir a l'homenatge blocaire que aquests dies se li ret.
L'obra, del segle XVI., va ser recuperada per l'editor Fidel Fita i publicada durant la Renaixença a partir d'un exemplar manuscrit del segle XVII localitzat per aquest editor a la mateixa ciutat de Tortosa. L'obra,  datada el 1557 i dedicada a Francesc de Montcada, comte d'Aitona, és considerada la primera crònica històrica de la ciutat i una de les obres literàries més importants de l'època, tot i que nignificativament no ha estat gaire editada en la nostra etapa contemporània.
L'estructura de l'obra, tot recollint l'article que hi dedica la Wikipèdia, està formada per una lletra dedicatòria inicial i sis col·loquis. L'estil és directe i desimbolt i sovint incorpora adagis i frases fetes i tracta i descriu freqüentment fets d'abast local. En la dedicatòria del llibre hi ha una defensa de l'ús del català:
« No he volgut escriure l'obra en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana i també per no valer-me de llengua estranya per a defensar i il·lustrar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball, ni tampoc l'he volguda escriure en la llatina, perquè no pareguera ser tan generalment tractada i entesa per los de nostra nació com jo volguera".  »
La lletra dedicatòria serveix a Cristòfor Despuig per descriure quins temes tracta l'obra i l'estil i la llengua que utilitzarà. És evident vista aquesta dedicació que Despuig dirigeix l'obra a una persona amb un cert interès intel·lectual i una certa instrucció coneixedora del llatí, ja que els epigrames finals de la introducció, escrits per Jacobo Vitale (probablement Jaume Cerdà) i Cristophoro de Podio Petrus Cerdanus (probablement el mateix Despuig) són escrits en aquesta llengua.
Els sis col·loquis introdueixen diferents temes que s'aniran composant de forma dialogada entre els tres interlocutors el ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio, que representa l'autor, i el cavaller valencià Don Pedro, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa. En quasi tots hi ha al·lusions clàssiques, especialment en el 4t diàleg.
En el segon col·loqui discuteixen sobre l'inici d'aquesta ciutat (Tortosa) i fan referència a els pobles grecs i romans, entre altres. Quan parlen de la conquesta per part de Ramon Berenguer IV enfront dels moros l'any 1148, expliquen que es va fer gràcies a un enginy de fusta en el qual s'hi van introduir una sèrie d'homes per poder-se introduir a la ciutat i guanyar als moros. Això podria fer referència a la història de Paris (guerrer troià) i Helena (heroïna grega, filla de Zeus i Leda); segons una llegenda, Paris va raptar Helena i això va causar la guerra entre els grecs i els troians. Per poder entrar a la ciutat de Troia, els grecs van construir un gran cavall de fusta i a la seva panxa s'hi van introduir els guerrers. Van fer veure que era un regal i, quan el cavall va ésser dins la ciutat, els guerrers van sortir i van guanyar. Aquesta va ser la causa de la destrucció de Troia.
En el col·loqui tercer fa referència directe a aquesta història sobre Troia i els grecs ja que ho compara amb l'invent que van usar els cristians contra els moros. En el quart col·loqui, Lúcio parla del descobriment d'unes medalles, monedes i altres troballes arqueològiques que ajuden a explicar el naixement del nom i de la ciutat. Introdueix el nom d'un geògraf i historiador grec que ens dóna molta informació sobre la "Nació Catalana" a l'època antiga. Diu que de medalles anomenades Dertosa no en queden, però que sí que n'hi ha d'antiquíssimes on hi ha retrats de personatges clàssics (referència a Brut i a Roma). I torna a fer referència a Tubal com a primer fundador de Tortosa. En el col·loqui cinquè cita a l'emperador romà Neró, Herodes rei de Judea i gran partidari de Roma; Aristòtil, filòsof grec... En el col·loqui sisè, no hi ha referències clàssiques.


Títol: Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Autor: Cristòfor Despuig
Editorial: Curial
Col·lecció: Lectures de literatura catalana, núm. 2
ISBN: 84-7256-846-6
PVP: 10 euros

dilluns, 19 de juliol del 2010

LES BRUIXES D'ARNES, EDICIÓ ESPECIAL AMB RUTES, DE DAVID MARTÍ

Davant el gran èxit que ha tingut la primera edició del llibre Les bruixes d'Arnes, de David Martí, Edicions 62 n'ha publicat ara una edició especial amb l'obsequi de l'itinerari pels escenaris de Les bruixes d'Arnes, comentat per l'autor.
Any 1533. A la població d’Arnes, la Maria dóna a llum la seva primera filla, la Lluna, qui des d’un primer moment és reconeguda com a hereva dels poders d’una saga de dones sàvies que es veuen obligades a amagar els seus talents per culpa de la incomprensió d’alguns dels seus coetanis. La tràgica mort del pare aquell mateix dia, quan intenta protegir la seva família de les sospites del mossèn del poble, marca el punt de partida d’una despietada i injusta persecució que portarà les dues dones a ser acusades de bruixeria per l’alt inquisidor.
En créixer, la Lluna rebrà de mans de la seva mare el misteriós Llibre de les Essències, un llegat molt antic i secret que recull tots els coneixements basats en els elements naturals (medicines, sortilegis, rituals) que un munt de gent sàvia, lliure i generosa ha anat fixant i transmetent al llarg dels segles. Com a digna hereva del llinatge, a la Lluna li pertocarà protegir i continuar la cadena, per molt que en la seva fugida a Barcelona, amb l’ajut d’un quants bon homes i de gent agraïda que reconeixen el seu talent, corri el risc d’acabar cremada a la foguera.

Títol: Les bruixes d'Arnes (edició especial amb rutes)
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits, núm. 92
ISBN: 9788429767018
PVP: 19,50 euros

dijous, 15 de juliol del 2010

LA VERITAT CREMA, DE DOLORS ESPINET

Una tarda de juliol de 2009, enmig d’un incendi a l’Horta de Sant Joan, un grup de bombers experimentats va quedar encerclat per les flames sense que poguessin fugir. El balanç no podia ser pitjor: cinc morts (Jaume Arpa, Pau Costa, David Duaigües, Ramon Espinet i Jordi Moré) i un ferit molt greu (Josep Pallàs), amb cremades a bona part del seu cos. El garbí bufava amb força i en poca estona, mentre l’equip tallava arbres a corre-cuita per intentar fer una zona segura que els permetés salvar la vida, el foc els va enxampar. Aquella va ser una jornada tràgica per al Cos de Bombers i per a totes les famílies de les víctimes. A partir de llavors, tràmits judicials i, fins i tot, una comissió d’investigació creada pel Parlament de Catalunya, intenten donar una explicació al que va passar. Dolors Espinet busca respostes al perquè d’aquests desgraciats fets, a la vegada que fa una crida a la reflexió i homenatja els bombers que hi van perdre la vida.
Dolors Espinet (Lleida, 1964) és germana del Ramon, un dels cinc bombers del Cos dels GRAF que va perdre la vida en l’incendi d’Horta de Sant Joan (21 de juliol de 2009). Des del mateix moment de la tragèdia, ha remogut cel i terra per intentar esbrinar què va succeir i per què les flames van arraconar el seu germà i els seus companys i aquests no van tenir cap manera de fugir del lloc i salvar-se. La Dolors ha anat fins al lloc dels fets, ha parlat amb els bombers, els seus comandaments, l’alcalde i els veïns d’Horta de Sant Joan, amb consellers de la Generalitat, amb la jutgessa de Gandesa que instrueix el cas i amb tothom que ha fet falta fins aconseguir mobilitzar les altres famílies de les víctimes en la seva lluita per saber la veritat d’aquella jornada. Aquest llibre, La veritat crema, és una crida per tal que allò que va succeir a Horta de Sant Joan no torni a passar.
Títol: La veritat crema
Autora: Dolors Espinet
Editorial: Pagès
ISBN: 978-84-9779-847-1
PVP: 14 euros

dimecres, 7 de juliol del 2010

ELS INICIS REPUBLICANS A LES TERRES DE L'EBRE (1900-1930)

L’obra Els inicis republicans a les Terres de l’Ebre 1900-1930 és una nova aportació de Lluís Bertomeu i Camós a aquest corrent ideològic en el nostre petit país. El present treball analitza l’organització política de l’incipient republicanisme fins a la seva consolidació a partir de 1915 en els tres districtes judicials que enquadraven les Terres de l’Ebre (Tortosa, Roquetes i Gandesa).
Una obra interessant que recull el passat d’un sector polític que fou clau en el nostre territori. La petjada cívica que deixaren i els ideals pels quals lluitaren continuen vius en la nostra societat.
L'historiador tortosí Lluís Bertomeu, que també ha tingut una llarga dedicació a la política,  ha centrat la seva recerca historiogràfica en l'etapa del republicanisme. L'any 2005 ja va editar el llibre "Roquetes republicana i després represaliada".

Títol: Els inicis republicans a les Terres de l'Ebre (1900-1930)
Autor: Lluís Bertomeu i Camós
Editorial: Arola Editors
Col·lecció: Microhistòria, núm. 9
ISBN: 978-84-92839-49-0
PVP: 18 euros

divendres, 2 de juliol del 2010

EL GENET NU, DE JOAN GINÉ-MASDEU

En la cruenta batalla de l’Ebre, el jove brigadista Paul Brians, fill de pare català i mare americana, és el primer a travessar el riu en l’ofensiva republicana i el darrer a repassar-lo nedant en el replegament del seu exèrcit, després de la derrota. L’ardor i el coratge d’en Paul en el combat, nascuts d’uns ideals incontestables, esdevenen desengany i violència sense sentit en el seu llarg retorn cap a casa. Només la sensualitat desfermada o l’estimació envers els cavalls podran mantenir vives les seves esperances.
Un gran retaule hiperrealista d’un episodi èpic de la guerra civil, que conté personatges secundaris històrics com Líster, Modesto, Tagüeña, Yagüe o Franco.
El falsetà Joan Giné-Masdeu, director d'insitut, ha debutat amb aquesta obra en la novel·la, que va ser guardonada amb el Premi de Narrativa Pin i Soler de Tarragona 2009.

Títol: El genet nu
Autor: Joan Giné-Masdeu
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-6641-177-6
PVP: 21,50 euros

dijous, 24 de juny del 2010

ELS PARLARS DE LA RIBERA D'EBRE, D'OLGA CUBELLS I BARTOLOMÉ


Aquest magnífic i acurat treball publicat per la Diputació de Tarragona és la revisió de la tesi doctoral de la doctora en Filologia Catalana Olga Cubells i Bartolomé, professora de la Universitat Rovira i Virgili nascuda a la Palma d'Ebre. El seu objectiu és fer una descripció lingüística detallada i exhaustiva dels parlars de la comarca de la Ribera d'Ebre. 
Ho fa d'una banda amb un estudi de dialectologia que pren com a base el registre col·loquial de la varietat geogràfica del català de la comarca, i de l'altra ho fa amb l'elaboració d'un microatles lingüístic d'aquests parlars que inclou al voltant de 1.100 mapes en color que testimonien les paraules recollides en cada municipi en els àmbits més diversos de la vida humana: el camp i els conreus, la casa, la família i el cicle de la vida, els animals i els vegetals, la vida pastoral, les festes religioses, la mar, els oficis, el cos humà,  els noms topogràfics, els jocs tradicionals... 
La comarca de la Ribera d'Ebre se situa en una zona de transició entre el català nord-occidental i el català sud-occidental o valencià i l'autora també ha volgut delimitar les fronteres entre els subdialectes lleidatà i tortosí. En el treball constata com alguns trets lingüístics inclouen tota la comarca, però sovint el Pas de l'Ase també és un punt que la diferencia lingüísticament en dues parts, a més de fer-ho geogràficament.
Per a realitzar el seu treball, l'autora va passar llargues hores de conversa amb més de cent informants de tots els nuclis de població de la comarca: Ascó, Benissanet, Darmós, Flix, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d'Ebre, Móra la Nova, la Palma d'Ebre, Rasquera, Riba-roja d'Ebre, la Serra d'Almos, Tivissa, la Torre de l'Espanyol i Vinebre, a més de Faió, població que, tot i correspondre administrativament a l'Aragó, és total ment vinculada a Catalunya per llengua i geografia. Fruit d'aquestes converses també se n'han obtingut consideracions interessants de sociolingüística amb la valoració pròpia que fan els parlants de la seva llengua.
El tribunal va qualificar aquesta tesi presentada l'any 2005 amb un Excel·lent Cum Laude, i segur que els lectors d'aquest esplèndid treball d'investigació sobre la llengua d'aquestes terres a la vora de l'Ebre, tradicionalment agrícoles, en regressió i poc ateses per l'administració, avui també ho faran tot descobrint la riquesa i variació de la nostra llengua.

Títol: Els parlars de la Ribera d'Ebre. Volum 1. Estudi geolingüístic i Volum 2. Atles lingüístic de la Ribera d'Ebre
Autora: Olga Cubells i Bartolomé
Editorial: Diputació de Tarragona
Col·lecció: Ramon Berenguer IV
ISBN: del conjunt de l'obra 978-84-95835-83-3
PVP: 35 euros els dos volums

dijous, 17 de juny del 2010

JOSEP GIRONÈS PRESENTA AQUEST DISSABTE LA SEVA NOVA NOVEL·LA EL MAJOR TRESOR A LA FATARELLA

L'escriptor Josep Gironès presentarà aquest dissabte 19 de juny a la Fatarella la seva darrera novel·la El major tresor, editada per Edicions Escua. L'acte és organitzat per l'Ajuntament de la Fatarella i es durà a terme a partir de les 7 de la tarda a la Capella, espai cabdal en el desenvolupament d'aquesta obra situada en el seu poble nadiu.
La presentació del llibre anirà a càrrec d'en Ramon Gironès Blanch, president del Centre d'Estudis de la Fatarella i, en acabar l'acte, la Coral de la Fatarella entonarà un dels cants a la Mare de Déu de la Misericòrdia, alguns dels quals apareixen a l'obra.
Segons el mateix escriptor Josep Gironès, El major tresor és una novel·la històrica o de ficció històrica que gira al voltant d'una família fatarellenca, al llarg de quatre generacions que van des de pocs anys abans de començar la guerra fins a finals del segle passat.
De pas, s'expliquen les circumstàncies en les quals tingué lloc l'heroica reconstrucció de la Capella i la restauració de la imatge de la verge de la Misericòrdia, alhora que es descriuen alguns monuments templers de la comarca.
En trobareu una ressenya en aquest mateix bloc, tot clicant aquí.

dimecres, 16 de juny del 2010

ÀNGELS DE PEDRA, DE ROSA PAGÈS

 
La meva filla dorm cada dia amb el seu àngel de peluix. Cada nit hi aboca i confessa els seus somnis d’infant, les aspiracions, desitjos i anhels boirosos, suaus i endolcits com la seva vida encara per fer...
Rosa Pagès un dia va tenir un somni, va sentir-lo desig i el va convertir en realitat amb tenacitat immensa. Ha creat una magnífica novel·la de Reus. Una esplèndida recreació d’aquell Reus modernista que, tantes vegades idealitzat, realment és un niu de conflictes laborals, una petita ciutat classista, un laboratori social en desenvolupament, un destí industrial per als joves pagesos de muntanya i fita de les noies de poble al servei de les classes burgeses...
Tot un ambient que l’autora ens actualitza, detalla, acoloreix, aromatitza, ambienta i personifica en un treball preciós, ple d’imatges, llums, olors, sensacions, sentits i sentiments que ens acompanyen dels carrers reusencs fins a la terra tivissana originària, de la memòria de Cuba al desenvolupament urbanístic de la Barcelona tràgica... 
Acabada la lectura del Premi Literari Vila d’Ascó de l’any passat, els somnis, les aspiracions, els desitjos i anhels del protagonistes de la novel·la s’han convertit en àngels de pedra: endurits, treballats, dissortats, fracassats, embogits i fins i tot una mica guanyadors de vegades... Com el Reus modernista de proletaris i artistes, de fàbrica, cafè, ball i Pere Mata.

Ressenya de Jordi Grau i Pi, participant en la promoció d'Àngels de pedra, de Rosa Pagès, editat per Cossetània i obra guanyadora del Premi Literari Vila d'Ascó 2009.

dilluns, 14 de juny del 2010

SERRES DE CARDÓ, DEL BOIX I DEL COLL DE L'ALBA, DE JOAN J. TIRON

Cardó, Serra del Boix i Coll de l’Alba, són els diferents sectors de la serralada que s’estén entre Tortosa i Rasquera en una línia que sobrepassa els 30 quilòmetres de carena. És, segurament, la serralada més desconeguda de les Terres de l’Ebre i per descomptat de tot Catalunya. La present guia vol divulgar els encants d’aquest territori, les rutes més singulars i els indrets més característics, sense deixar de visitar cap dels racons més interessants d’aquesta feréstega muntanya. Juntament amb els 26 itineraris que ens presenta aquest autor i veterà excursionista de Camarles, hi trobareu un recull de vies d’escalada i diferents coves i avencs, a més inclou un afegit dels llocs més rellevants. 
 
Títol: Serres de Cardó, Boix i Coll de l'Alba
Autor: Joan J. Tiron
Editorial: Cossetània
Col·lecció: Azimut, núm. 112
ISBN: 978-84-9791-590-8
PVP: 13,50 euros