L'escriptor Josep Gironès presentarà aquest dissabte 19 de juny a la Fatarella la seva darrera novel·la El major tresor, editada per Edicions Escua. L'acte és organitzat per l'Ajuntament de la Fatarella i es durà a terme a partir de les 7 de la tarda a la Capella, espai cabdal en el desenvolupament d'aquesta obra situada en el seu poble nadiu.
La presentació del llibre anirà a càrrec d'en Ramon Gironès Blanch, president del Centre d'Estudis de la Fatarella i, en acabar l'acte, la Coral de la Fatarella entonarà un dels cants a la Mare de Déu de la Misericòrdia, alguns dels quals apareixen a l'obra.
Segons el mateix escriptor Josep Gironès, El major tresor és una novel·la històrica o de ficció històrica que gira al voltant d'una família fatarellenca, al llarg de quatre generacions que van des de pocs anys abans de començar la guerra fins a finals del segle passat.
De pas, s'expliquen les circumstàncies en les quals tingué lloc l'heroica reconstrucció de la Capella i la restauració de la imatge de la verge de la Misericòrdia, alhora que es descriuen alguns monuments templers de la comarca.
En trobareu una ressenya en aquest mateix bloc, tot clicant aquí.
La meva filla dorm cada dia amb el seu àngel de peluix. Cada nit hi aboca i confessa els seus somnis d’infant, les aspiracions, desitjos i anhels boirosos, suaus i endolcits com la seva vida encara per fer...
Rosa Pagès un dia va tenir un somni, va sentir-lo desig i el va convertir en realitat amb tenacitat immensa. Ha creat una magnífica novel·la de Reus. Una esplèndida recreació d’aquell Reus modernista que, tantes vegades idealitzat, realment és un niu de conflictes laborals, una petita ciutat classista, un laboratori social en desenvolupament, un destí industrial per als joves pagesos de muntanya i fita de les noies de poble al servei de les classes burgeses...
Tot un ambient que l’autora ens actualitza, detalla, acoloreix, aromatitza, ambienta i personifica en un treball preciós, ple d’imatges, llums, olors, sensacions, sentits i sentiments que ens acompanyen dels carrers reusencs fins a la terra tivissana originària, de la memòria de Cuba al desenvolupament urbanístic de la Barcelona tràgica...
Acabada la lectura del Premi Literari Vila d’Ascó de l’any passat, els somnis, les aspiracions, els desitjos i anhels del protagonistes de la novel·la s’han convertit en àngels de pedra: endurits, treballats, dissortats, fracassats, embogits i fins i tot una mica guanyadors de vegades... Com el Reus modernista de proletaris i artistes, de fàbrica, cafè, ball i Pere Mata.
Ressenya de Jordi Grau i Pi, participant en la promoció d'Àngels de pedra, de Rosa Pagès, editat per Cossetània i obra guanyadora del Premi Literari Vila d'Ascó 2009.
Cardó, Serra del Boix i Coll de l’Alba, són els diferents sectors de la serralada que s’estén entre Tortosa i Rasquera en una línia que sobrepassa els 30 quilòmetres de carena. És, segurament, la serralada més desconeguda de les Terres de l’Ebre i per descomptat de tot Catalunya. La present guia vol divulgar els encants d’aquest territori, les rutes més singulars i els indrets més característics, sense deixar de visitar cap dels racons més interessants d’aquesta feréstega muntanya. Juntament amb els 26 itineraris que ens presenta aquest autor i veterà excursionista de Camarles, hi trobareu un recull de vies d’escalada i diferents coves i avencs, a més inclou un afegit dels llocs més rellevants.
Llinatge és una aventura de passions i traïcions que encercla el llinatge Dip i esdevé una conjectura mítica de la mateixa natura humana. Els protagonistes d’aquesta novel·la són els dips, éssers sobrenaturals que formen part del llegendari català i que Joan Perucho va mitificar en Les històries naturals. En aquesta història, que transcorre a cavall de les ciutats de Barcelona i Roma, i s’atura en els paratges de Tivissa i Pratdip, Jaume Robinson, un periodista inexpert, viatja al cor de l’enigma acompanyat per una dona coneixedora dels secrets del tarot de Marsella. Una novel·la trepidant i carregada d’intriga i sensibilitat, en la qual fins la Mort s’alça del seu jaç invisible per prendre-hi part.
Miquel Esteve Valldepérez, escriptor de Móra la Nova, ha publicat les novel·les Heydrich i les agents del saló Kitty (Cossetània Edicions, 2008 · XXV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre) i El Baphomet i la taula esmaragda (Cossetània Edicions, 2009 · XX Premi de Narrativa Vila d’Ascó).
L'expedició de navegants de la Cava i la Ràpita que rememora el quart centenari de l'expulsió dels moriscos per part de la monarquia hispànica i ho fa tot recorrent els pobles afectats de la vora del Segre, Cinca i l'Ebre navegant per aquests rius, ha travessat aquesta setmana la comarca de la Ribera d'Ebre.
Dilluns els set navegants ebrencs, capitanejats per Polet de la Cava, van fer arribada i estada a Ascó procedents de Flix, població on just 400 anys abans els moriscos procedents de riu amunt s'havien aplegat per a continuar fiu avall i fins al port dels Alfacs el camí del seu exili forçat.
Els navegants van ser rebuts per una representació del poble d'Ascó que, abillats amb vestits d'època i guiats pel professor Jordi Ferrús, els van acompanyar pels carrers del poble en una visita comentada i detallada que va servir per a posar de manifest les importants restes de l'època que encara es troben i estan documentades a Ascó, a diferència de molts altres pobles que van patir igualment aquesta expulsió de bona part de la seva població autòctona i, en canvi, avui dia, tenen un gran desconeixement d'aquests fets històrics i del que va significar per a la seva població, tant socialment com econòmicament.
Durant l'explicació, l'antropòleg Jordi Ferrús no va dubtar a definir aquesta expulsió de neteja ètnica d'una part molt important de població autòctona, que tenia el seu origen i arrels en aquestes terres, i que l'únic que havia fet durant els anys era anar-se adaptant a les diverses dominacions polítiques i militars.
La monarquia de Felip III buscava l'homogeneïtzació de la població interior del seu regne en una època en què simultàniament també actuava amb voluntat homogeneïtzadora en el seu territori exterior, és a dir, a les Amèriques. Jordi Ferrús va dedicar molt d'interès a posar en valor tots els vestigis de l'època que encara es conserven a Ascó.
Polet de la Cava, tot explicant les vivències compartides amb la resta d'expedicionaris durant aquests dies de navegació, va ressaltar un dels motius de la travessa: la necessitat de revisar la història que encara s'explica, perquè molta gent creu que els expulsats eren forasters, quan en realitat eren veïns d'aquests pobles de l'Ebre de feia generacions.
En l'estada a Ascó també es van tenir presents dos llibres rellevants per a conèixer els moriscos en aquestes comarques. D'una banda, treball històric Moros i moriscos a la Ribera de l'Ebre (710-1615), de l'escriptor i historiador asconer Carmel Biarnés, una aportació pionera i fonamental sobre els moriscos a les Terres de l'Ebre I de l'altra, la novel.la La torre de l'Àngel Custodi, de Josep Bertomeu Mercé, que narra la vida penosa i les difícils condicions que van haver de superar els moriscos a l'inhòspit delta de l'Ebre, un cop desterrats i a punt de ser embarcats als Alfacs. En aquest mateix bloc podeu trobar les ressenyes dels llibres tot clicant aquí i aquí.
Una cinquantena de veïns i veïnes d'Ascó van acompanyar en un moment o altre els expedicionaris durant la seva estada del dia al poble, tant en la visita pels carrers d'un poble vell molt desconegut i sorprenent com durant el sopar popular a la vora del riu que es va realitzar amb motiu de la visita.
Els membres de l'expedició morisca van continuar riu avall amb les seves barques l'endemà dimarts amb la previsió d'arribar el dia 15 de juny a final de trajecte, ja que aquell dia farà 400 anys que es va produir el primer embarcament de moriscos als Alfacs. A partir d'aleshores, i durant tres mesos, la Ràpita acollirà cada cap de setmana actes culturals i festius per a commemorar aquest esdeveniment fins al 16 de setembre, última data d'embarcament de població morisca.
El recorregut, les vivències, el paisatge, els monuments, els records, les persones i la petjada morisca d'aquesta expedició és motiu de l'elaboració d'un documental que es podrà veure pròximament pel Canal 33.
Podeu consultar l'evolució de la seva baixada del riu i les visites als pobles riberencs tot consultant el seu bloc Expulsió moriscos catalans.
Móra d'Ebre acull aquest cap de setmana el certamen Litterarum, 3a fira d'espectacles literaris, i la 7a edició de la Fira del llibre ebrenc. Organitzen les mostres l'Ajuntament de Móra d'Ebre i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre amb el suport tècnic de la Fundació Societat i Cultura i també es compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, la Institució de les Lletres Catalanes, el Govern de les Illes Balears, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.
L'extens i molt interessant programa d'actes el trobareu íntegre clicant aquí.
Llibre de 272 pàgines ple de fotografies a tot color per endinsar-nos en el Delta de l'Ebre, un plaer amb el bon temps de la primavera i els arrossars anegats d'aigua. En les seves pàgines trobarem la presentació de les poblacions del Delta, itineraris i rutes, la història, les tradicions, la gastronomia, una proposta d'establiments recomanats i els llocs on trobar la informació turística necessària per a gaudir plenament de les visites en qualsevol estació de l'any.
Títol: Delta del Ebro. La guía
Autors: Lluïsa Prat i Jaume Tuset
Editorial: Magazín parcs
ISBN: 9788461300969
PVP: 18 euros
L’obra col·lectiva L’artefacte és la guanyadora de la 22a edició del Premi Literari de Narrativa Vila d’Ascó 2010, que es va fer públic durant la vetllada literària realitzada dissabte passat dia 15 de maig al Casal convocada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament asconer. Junt amb aquest premi, també es va lliurar la 5a edició del Premi de Poesia Joan Perucho, que va recaure en l’obra Els crisantems, de l’ampostí Rafael Haro.
L’artefacte és un obra que es va presentar amb el pseudònim Pep Campei, on el nom de Pep representa l’escriptor Josep Albanell, també professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, i cadascuna de les lletres del cognom Campei és una inicial dels noms dels coautors, tot alumnes d’aquesta Escola, i que són Carme Ballús, Amadeu Ballesté, Muntsa Collell, Pere Juncadella, Elvira Comte i Imma Guiteras. A més, la participació col·lectiva la van cloure Rosa Tort, Jordi Comasolivas i Montserrat Bayà, que van participar en la supervisió del text.
Els autors de L’artefacte són de Barcelona, Mollet del Vallès, Balsareny i Granollers, i fa tres anys van començar a estudiar amb Josep Albanell, escriptor que signa les seves obres per a adults com Pep Albanell i les infantils i juvenils com Joles Sennell. Josep Albanell té prop d’un centenar d’obres publicades, la major part de les quals destinades a un públic infantil i juvenil, però que també ha escrit narrativa breu, teatre, novel·la, assaig i poesia i ha guanyat premis literaris com el Víctor Català, Sant Jordi, Joaquim Ruyra, Folch i Torres, Lola Anglada i el Nacional de Literatura Infantil i Juvenil de les Lletres Espanyoles.
L’artefacte, que el publicarà l'editorial Cossetània, se situa al voltant d’un premi literari a Andorra, i la primera part de l’obra la componen 6 històries de 6 personatges que, en un moment de la vida, decideixen escriure un conte i es completa en el decurs de la festa literària on es fa la selecció dels premiats i aquests 6 personatges viuen i es manifesten en els seus monòlegs a mesura a que són eliminats o avancen en la classificació final del premi.
Els crisantems, de Rafael Haro, és l’obra guanyadora del premi de poesia Joan Perucho i el publicarà l'editorial Meteora. Es tracta d'un poemari al voltant de la figura de la mort, on s’expliquen històries de vida i hi són ben presents imatges com el cementiri o els xiprers, i els crisantems n’esdevenen símbols que representen la figura aromàtica de la mort. Rafael Haro és ampostí i l’any 1991 va guanyar el premi Sebastià Juan Arbó amb El mediocre, que és l’únic llibre propi que té fins ara publicat, i ha participat en quatre altres llibres col·lectius. També ha estat guanyador del premi de prosa Marcel Sentís dels Jocs Florals de Torroja del Priorat l’any 2005, el 2006 va guanyar el premi Constantí-Tarragonès i l’any passat el premi de poesia de l’Ajuntament de Santa Bàrbara.
Durant la vetllada també es van lliurar els premis del XXè certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi. Els guanyadors van ser els següents:
Pel que fa al grup de 14-17 anys, el Premi General el va obtenir l’obra Diari d’un jove iraquià, de Víctor de la Torre Estévez (Barcelona) i el Premi a l’Autor Local va ser per a l’obra Predestinat a preservar el passat, de Glòria Montaña Faiget (Ascó).
Pel que fa al grup de 18-20 anys, el Premi General el va obtenir l’obraEns queda l’esperança, de Francesc Miró Rafael (Oliva) i el Premi a l’Autor Local va ser per a l’obraDemissus pedis, de Joan Montaña Martínez (Ascó).
I també es van lliurar els premis del XXIIè Certamen de fotografia Vila d'Ascó, que va premiar, en la modalitat de blanc i negre, Albert Porres, de Tarragona, per l'obra Retrato, i, com a autor local, Albert Morales, per L'antic carro. També es va atorgar un accèssit al valencià Vicente Cervera, per la imatge Refugiados.
En la modalitat de fotografia en color, els premiats van ser Amadeu Pros, d'Ascó, per l'obra Transparències, i Anna Maria Tarragó, també d'Ascó,per 10 rupias. El jurat també va concedir un accèssit a Jaume Estopà, de Flix, per la imatge Passejant per Arnes.
El Casal acollirà demà dissabte 15 de maig al vespre el sopar de lliurament dels premis literaris Vila d'Ascó 2010. En aquest acte, conduït per Josep Moragrega, es procedirà a llegir les actes i a donar a conèixer els premiats de la 22a edició del Premi de Narrativa Vila d'Ascó, de la 5a edició del Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó, del 20è Certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi i del 22è Concurs de Fotografia.
El Premi de Narrativa té una dotació de 3600 euros i és editat per Cossetània, mentre que el Premi de Poesia té una dotació de 2400 euros i és editat per Meteora. La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó és l'organitzadora d'aquesta vetllada dels Premis Literaris.
La guanyadora de l'edició de 2009 del Premi de Narrativa va ser Rosa Pagès amb l'obra Àngels de pedra, mentre que Berna Blanch va guanyar el Premi Joan Perucho amb la seva obra poètica Espiga, una ressenya dels quals podeu trobar en aquest mateix bloc.
El Major Tresor és la darrera obra de Josep Gironès, on recupera el seu paisatge natal de la Terra Alta i reviu de forma novel·lada un nou episodi històric del seu poble, la Fatarella. Aquest cop, la base de la novel·la és la reconstrucció de la Capella de la Misericòrdia.
En acabar la guerra, el poble de la Fatarella quedà econòmicament enfonsat i els seus pobladors moralment desfets. Els camps de conreu mostraven signes d’abandonament, les cases del poble havien estat saquejades o bombardejades i moltes famílies vivien amb el dolor d’haver perdut alguna persona estimada.
En un ambient de desolació, fins i tot la recerca de suport espiritual es feia difícil, degut a que l’església i les ermites s’havien quedat sense elements de culte ni imatges. També la Capella estava ensulsiada per les bombes. A desgrat de la situació del moment, el poble de la Fatarella s’imposà la reconstrucció de la Capella i la restauració de la talla de la marededéu.
Amb aquest relat, l’autor intenta donar a conèixer el fervor d’un poble per la seva patrona, a més de les circumstàncies econòmiques, polítiques i religioses que es visqueren després d’una guerra que deixà a la Fatarella senyals inesborrables. Així mateix, aquesta novel·la, que narra les peripècies d’una família local, descriu la riquesa arquitectònica procedent dels cavallers de l’Ordre del Temple que resta a la Terra Alta.
La Fatarella ja ha sigut l'escenari literari preferit en l'obra anterior de Josep Gironès. En destaca l'exitosa novel·la La cabana, centrada en els Fets de la Fatarella del 1937 durant la Guerra Civil ,i guardonada amb el Premi Literari Vila d'Ascó 2007.
Aquest llibre, Ebrencs del segle XIX, neix a partir del cicle de conferències "Personatges de la història social, política i econòmica del territori ebrenc al segle XIX" organitzades per la Universitat Rovira i Virgili al Campus de les Terres de l’Ebre durant l’any 2007.
Les pàgines d'aquest volum apleguen les visions de 6 personatges destacats de les comarques ebrenques durant la centúria del 1800. Jaume Tió i Noé és vist per Juan Antonio Gonzalez; Joan Abril i Guanyabéns per Jacobo Vidal Franquet; Jules Carvallo és rememorat perr Emeteri Fabregat; Emili Llorente recorda Manuel Porcar i Tió; Josep Bayerri actualitza la figura de Tedoro González i Roc Salvadó Poy tracta Ramon Cabrera mentre que Xavier Ferré Trill completa una visió general de l'època tot difonent el context social i econòmic del territori ebrenc al segle XIX..
Aquesta publicació fa un recull d’aportacions sobre alguns dels personatges i les seves trajectòries, per a la memòria històrica, per al reconeixement i la identitat territorial i per a la posada en valor del patrimoni intel·lectual de les Terres de l’Ebre, al mateix temps que enceta la Sèrie Campus de l'Ebre de la Univeritat Rovira i Virgili.
Títol: Ebrencs del segle XIX
Autors: DDAA, a cura de Núria Gil
Editorial: Universitat Rovira i Virgili
Col·lecció: Sèrie Campus Terres de l'Ebre, núm. 1
ISBN 978-84-8424-155-3
PVP: 17 euros
L'escriptor benicarlando i resident a la Ràpita Josep Igual en presenta amb aquest llibre Fugida en cercles la seva darrera obra narrativa. En poc més de 300 pàgines ens presenta gairebé 200 contes, de breus a brevíssims, que ens posen a l'abast tota classe de facècies humanes per a gaudir-los en petits, ràpids i assaborits tastets.
Aquesta és l'última obra d'aquest autor prolífic i divers -ha conreat des de la poesia al dietari, de la novel·la al recull d'articles- després de ser guardonat amb la 27a edició del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi per l'obra Uomo qualque. Entre els seus treballs també destaca Quaderns deltaics que va obtenir el premi Cristòfol Despuig de Tortosa l'any 2008.
Títol: Fugida en cercles
Autor: Josep Igual
Editorial: Aeditors
ISBN: 9788792673131
PVP: 16 euros
Aquest vuitè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila aplega els llibres dedicats al coneixement de la història de Catalunya (de l’edat mitjana al segle XIX), sobretot la del territori natal, la Ribera d’Ebre, i en bona part també de les comarques veïnes del Priorat i la Terra Alta —que justament per veïnatge i vicissituds comunes són les que més va conèixer i estudiar—, així com, igualment, la història dels felibres i la de Montpeller, és a dir, els móns antics de Provença i Llenguadoc, dins d’Occitània.
Títol: Cicle de la història (Felibres i catalans, Montpeller català, El castell de Miravet, El prior Penna i El setge de Gandesa i del castell de Móra d'Ebre)
Autor: Artur Bladé
Editorial: Cossetània
Col·lecció: Obra completa d'Artur Bladé, núm. 8
ISBN: 978-84-9791-576-2
PVP: 18 euros
La mestra i escriptora de Flix, Laura Mur, va presentar dijous passat el darrer volum de la col·lecció de fotografies sobre Ascó que han anat compilant durant aquests últims deu anys Biel Pubill i Josep Maria Raduà.
La sala d’actes de la Casa de la Vila va acollir la presentació del llibre Perxes i asgorfes, que tanca la col·lecció de llibres fotogràfics La Galvana.
Laura Mur va destacar el sentit en què entenia el títol del llibre: no es tracta de fotografies de parts de la casa com els porxos o les esgorfes, sinó d’imatges antigues que, en contemplar-les, provoquen que cadascú entri en la seva pròpia memòria, la seva asgorfa.
Va ressaltar la importància de les imatges aplegades, que parlen de la història del poble, i que en tots els llibres, darrera de cada imatge hi ha trobat poesia en els textos que l’acompanyen. En aquest Perxes i asgorfes es dóna la singularitat que hi ha fotografies acompanyades de textos coetanis de l’època, de La Vanguardia o bé del geògraf Pascual Madoz.
Laura Mur es va declarar admiradora de la feina feta i va fer especial esment en els títols dels llibres d’aquesta col·lecció, on sempre s’han usat paraules i expressions que són senyals d’identitat del poble i de la comarca, de la parla pròpia.
Després de recordar altres escriptors destacats que han parlat d’aquesta terra, des d’asconers com Carmel Biarnés, Andreu Carranza i Josep Serrano fins al benissanetenc Artur Bladé, el matarranyenc Desideri Lombarte i el flixenc Albert Guiu, va convidar els assistents a passejar per aquest nou llibre, amb la certesa que xalarem de fer-ho.
Al llarg d’aquests deu anys, Pubill i Raduà han arribat a aplegar més de mil fotografies i han reescrit passatges de la història d’Ascó recopilant informació oral i escrita. Els reculls han intentat regirar el lector perquè pugui omplir els buits de la seva memòria i ampliar l’argument de la seva història.
Per fer-ho possible, cal esmentar la participació d’una trentena de persones que han cedit les imatges, recollint-se’n unes tres-centes, i que han permès tirar endavant la publicació. Se n’han seleccionat més de setanta, donant prioritat com sempre, a l’antiguitat, qualitat de la imatge i, optant per reproduir aquelles fotografies on descobrim elements significatius i identificatius del nostre poble. En aquesta ocasió cal destacar que els autors també han cercat imatges a la Biblioteca de Catalunya (Fons Salvany) i a l’arxiu de fotografia de la Biblioteca Nacional Española.
En aquest mateix bloc podreu trobar ressenyes dels darrers volums d’aquesta col·lecció.
