LOS COL·LOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT DE TORTOSA, DE CRISTÒFOR DESPUIG

Amb Tortosa en plena festa del Renaixement i, tot commemorant el 500 aniversari del naixement de l'escriptor i humanista Cristòfor Despuig, avui portem Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa al nostre bloc amb la voluntat de contribuir a l'homenatge blocaire que aquests dies se li ret.

L'obra, del segle XVI., va ser recuperada per l'editor Fidel Fita i publicada durant la Renaixença a partir d'un exemplar manuscrit del segle XVII localitzat per aquest editor a la mateixa ciutat de Tortosa. L'obra,  datada el 1557 i dedicada a Francesc de Montcada, comte d'Aitona, és considerada la primera crònica històrica de la ciutat i una de les obres literàries més importants de l'època, tot i que nignificativament no ha estat gaire editada en la nostra etapa contemporània.

L'estructura de l'obra, tot recollint l'article que hi dedica la Wikipèdia, està formada per una lletra dedicatòria inicial i sis col·loquis. L'estil és directe i desimbolt i sovint incorpora adagis i frases fetes i tracta i descriu freqüentment fets d'abast local. En la dedicatòria del llibre hi ha una defensa de l'ús del català:

«	No he volgut escriure l'obra en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana i també per no valer-me de llengua estranya per a defensar i il·lustrar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball, ni tampoc l'he volguda escriure en la llatina, perquè no pareguera ser tan generalment tractada i entesa per los de nostra nació com jo volguera".	»

La lletra dedicatòria serveix a Cristòfor Despuig per descriure quins temes tracta l'obra i l'estil i la llengua que utilitzarà. És evident vista aquesta dedicació que Despuig dirigeix l'obra a una persona amb un cert interès intel·lectual i una certa instrucció coneixedora del llatí, ja que els epigrames finals de la introducció, escrits per Jacobo Vitale (probablement Jaume Cerdà) i Cristophoro de Podio Petrus Cerdanus (probablement el mateix Despuig) són escrits en aquesta llengua.

Els sis col·loquis introdueixen diferents temes que s'aniran composant de forma dialogada entre els tres interlocutors el ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio, que representa l'autor, i el cavaller valencià Don Pedro, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa. En quasi tots hi ha al·lusions clàssiques, especialment en el 4t diàleg.

En el segon col·loqui discuteixen sobre l'inici d'aquesta ciutat (Tortosa) i fan referència a els pobles grecs i romans, entre altres. Quan parlen de la conquesta per part de Ramon Berenguer IV enfront dels moros l'any 1148, expliquen que es va fer gràcies a un enginy de fusta en el qual s'hi van introduir una sèrie d'homes per poder-se introduir a la ciutat i guanyar als moros. Això podria fer referència a la història de Paris (guerrer troià) i Helena (heroïna grega, filla de Zeus i Leda); segons una llegenda, Paris va raptar Helena i això va causar la guerra entre els grecs i els troians. Per poder entrar a la ciutat de Troia, els grecs van construir un gran cavall de fusta i a la seva panxa s'hi van introduir els guerrers. Van fer veure que era un regal i, quan el cavall va ésser dins la ciutat, els guerrers van sortir i van guanyar. Aquesta va ser la causa de la destrucció de Troia.

En el col·loqui tercer fa referència directe a aquesta història sobre Troia i els grecs ja que ho compara amb l'invent que van usar els cristians contra els moros. En el quart col·loqui, Lúcio parla del descobriment d'unes medalles, monedes i altres troballes arqueològiques que ajuden a explicar el naixement del nom i de la ciutat. Introdueix el nom d'un geògraf i historiador grec que ens dóna molta informació sobre la "Nació Catalana" a l'època antiga. Diu que de medalles anomenades Dertosa no en queden, però que sí que n'hi ha d'antiquíssimes on hi ha retrats de personatges clàssics (referència a Brut i a Roma). I torna a fer referència a Tubal com a primer fundador de Tortosa. En el col·loqui cinquè cita a l'emperador romà Neró, Herodes rei de Judea i gran partidari de Roma; Aristòtil, filòsof grec... En el col·loqui sisè, no hi ha referències clàssiques.

Títol: Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Autor: Cristòfor Despuig
Editorial: Curial
Col·lecció: Lectures de literatura catalana, núm. 2
ISBN: 84-7256-846-6
PVP: 10 euros

LES BRUIXES D'ARNES, EDICIÓ ESPECIAL AMB RUTES, DE DAVID MARTÍ

Davant el gran èxit que ha tingut la primera edició del llibre Les bruixes d'Arnes, de David Martí, Edicions 62 n'ha publicat ara una edició especial amb l'obsequi de l'itinerari pels escenaris de Les bruixes d'Arnes, comentat per l'autor.
Any 1533. A la població d’Arnes, la Maria dóna a llum la seva primera filla, la Lluna, qui des d’un primer moment és reconeguda com a hereva dels poders d’una saga de dones sàvies que es veuen obligades a amagar els seus talents per culpa de la incomprensió d’alguns dels seus coetanis. La tràgica mort del pare aquell mateix dia, quan intenta protegir la seva família de les sospites del mossèn del poble, marca el punt de partida d’una despietada i injusta persecució que portarà les dues dones a ser acusades de bruixeria per l’alt inquisidor.
En créixer, la Lluna rebrà de mans de la seva mare el misteriós Llibre de les Essències, un llegat molt antic i secret que recull tots els coneixements basats en els elements naturals (medicines, sortilegis, rituals) que un munt de gent sàvia, lliure i generosa ha anat fixant i transmetent al llarg dels segles. Com a digna hereva del llinatge, a la Lluna li pertocarà protegir i continuar la cadena, per molt que en la seva fugida a Barcelona, amb l’ajut d’un quants bon homes i de gent agraïda que reconeixen el seu talent, corri el risc d’acabar cremada a la foguera.

Títol: Les bruixes d'Arnes (edició especial amb rutes)
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits, núm. 92
ISBN: 9788429767018
PVP: 19,50 euros

LA VERITAT CREMA, DE DOLORS ESPINET

Una tarda de juliol de 2009, enmig d’un incendi a l’Horta de Sant Joan, un grup de bombers experimentats va quedar encerclat per les flames sense que poguessin fugir. El balanç no podia ser pitjor: cinc morts (Jaume Arpa, Pau Costa, David Duaigües, Ramon Espinet i Jordi Moré) i un ferit molt greu (Josep Pallàs), amb cremades a bona part del seu cos. El garbí bufava amb força i en poca estona, mentre l’equip tallava arbres a corre-cuita per intentar fer una zona segura que els permetés salvar la vida, el foc els va enxampar. Aquella va ser una jornada tràgica per al Cos de Bombers i per a totes les famílies de les víctimes. A partir de llavors, tràmits judicials i, fins i tot, una comissió d’investigació creada pel Parlament de Catalunya, intenten donar una explicació al que va passar. Dolors Espinet busca respostes al perquè d’aquests desgraciats fets, a la vegada que fa una crida a la reflexió i homenatja els bombers que hi van perdre la vida.

Dolors Espinet (Lleida, 1964) és germana del Ramon, un dels cinc bombers del Cos dels GRAF que va perdre la vida en l’incendi d’Horta de Sant Joan (21 de juliol de 2009). Des del mateix moment de la tragèdia, ha remogut cel i terra per intentar esbrinar què va succeir i per què les flames van arraconar el seu germà i els seus companys i aquests no van tenir cap manera de fugir del lloc i salvar-se. La Dolors ha anat fins al lloc dels fets, ha parlat amb els bombers, els seus comandaments, l’alcalde i els veïns d’Horta de Sant Joan, amb consellers de la Generalitat, amb la jutgessa de Gandesa que instrueix el cas i amb tothom que ha fet falta fins aconseguir mobilitzar les altres famílies de les víctimes en la seva lluita per saber la veritat d’aquella jornada. Aquest llibre, La veritat crema, és una crida per tal que allò que va succeir a Horta de Sant Joan no torni a passar.

Títol: La veritat crema

Autora: Dolors Espinet

Editorial: Pagès

ISBN: 978-84-9779-847-1
PVP: 14 euros

SOMNIEM

ELS INICIS REPUBLICANS A LES TERRES DE L'EBRE (1900-1930)

L’obra Els inicis republicans a les Terres de l’Ebre 1900-1930 és una nova aportació de Lluís Bertomeu i Camós a aquest corrent ideològic en el nostre petit país. El present treball analitza l’organització política de l’incipient republicanisme fins a la seva consolidació a partir de 1915 en els tres districtes judicials que enquadraven les Terres de l’Ebre (Tortosa, Roquetes i Gandesa).
Una obra interessant que recull el passat d’un sector polític que fou clau en el nostre territori. La petjada cívica que deixaren i els ideals pels quals lluitaren continuen vius en la nostra societat.
L'historiador tortosí Lluís Bertomeu, que també ha tingut una llarga dedicació a la política,  ha centrat la seva recerca historiogràfica en l'etapa del republicanisme. L'any 2005 ja va editar el llibre "Roquetes republicana i després represaliada".

Títol: Els inicis republicans a les Terres de l'Ebre (1900-1930)
Autor: Lluís Bertomeu i Camós
Editorial: Arola Editors
Col·lecció: Microhistòria, núm. 9
ISBN: 978-84-92839-49-0
PVP: 18 euros

EL GENET NU, DE JOAN GINÉ-MASDEU

En la cruenta batalla de l’Ebre, el jove brigadista Paul Brians, fill de pare català i mare americana, és el primer a travessar el riu en l’ofensiva republicana i el darrer a repassar-lo nedant en el replegament del seu exèrcit, després de la derrota. L’ardor i el coratge d’en Paul en el combat, nascuts d’uns ideals incontestables, esdevenen desengany i violència sense sentit en el seu llarg retorn cap a casa. Només la sensualitat desfermada o l’estimació envers els cavalls podran mantenir vives les seves esperances.

Un gran retaule hiperrealista d’un episodi èpic de la guerra civil, que conté personatges secundaris històrics com Líster, Modesto, Tagüeña, Yagüe o Franco.
El falsetà Joan Giné-Masdeu, director d'insitut, ha debutat amb aquesta obra en la novel·la, que va ser guardonada amb el Premi de Narrativa Pin i Soler de Tarragona 2009.

Títol: El genet nu
Autor: Joan Giné-Masdeu
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-6641-177-6
PVP: 21,50 euros

ELS PARLARS DE LA RIBERA D'EBRE, D'OLGA CUBELLS I BARTOLOMÉ

Aquest magnífic i acurat treball publicat per la Diputació de Tarragona és la revisió de la tesi doctoral de la doctora en Filologia Catalana Olga Cubells i Bartolomé, professora de la Universitat Rovira i Virgili nascuda a la Palma d'Ebre. El seu objectiu és fer una descripció lingüística detallada i exhaustiva dels parlars de la comarca de la Ribera d'Ebre. 

Ho fa d'una banda amb un estudi de dialectologia que pren com a base el registre col·loquial de la varietat geogràfica del català de la comarca, i de l'altra ho fa amb l'elaboració d'un microatles lingüístic d'aquests parlars que inclou al voltant de 1.100 mapes en color que testimonien les paraules recollides en cada municipi en els àmbits més diversos de la vida humana: el camp i els conreus, la casa, la família i el cicle de la vida, els animals i els vegetals, la vida pastoral, les festes religioses, la mar, els oficis, el cos humà,  els noms topogràfics, els jocs tradicionals... 

La comarca de la Ribera d'Ebre se situa en una zona de transició entre el català nord-occidental i el català sud-occidental o valencià i l'autora també ha volgut delimitar les fronteres entre els subdialectes lleidatà i tortosí. En el treball constata com alguns trets lingüístics inclouen tota la comarca, però sovint el Pas de l'Ase també és un punt que la diferencia lingüísticament en dues parts, a més de fer-ho geogràficament.

Per a realitzar el seu treball, l'autora va passar llargues hores de conversa amb més de cent informants de tots els nuclis de població de la comarca: Ascó, Benissanet, Darmós, Flix, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d'Ebre, Móra la Nova, la Palma d'Ebre, Rasquera, Riba-roja d'Ebre, la Serra d'Almos, Tivissa, la Torre de l'Espanyol i Vinebre, a més de Faió, població que, tot i correspondre administrativament a l'Aragó, és total ment vinculada a Catalunya per llengua i geografia. Fruit d'aquestes converses també se n'han obtingut consideracions interessants de sociolingüística amb la valoració pròpia que fan els parlants de la seva llengua.

El tribunal va qualificar aquesta tesi presentada l'any 2005 amb un Excel·lent Cum Laude, i segur que els lectors d'aquest esplèndid treball d'investigació sobre la llengua d'aquestes terres a la vora de l'Ebre, tradicionalment agrícoles, en regressió i poc ateses per l'administració, avui també ho faran tot descobrint la riquesa i variació de la nostra llengua.

Títol: Els parlars de la Ribera d'Ebre. Volum 1. Estudi geolingüístic i Volum 2. Atles lingüístic de la Ribera d'Ebre
Autora: Olga Cubells i Bartolomé
Editorial: Diputació de Tarragona
Col·lecció: Ramon Berenguer IV
ISBN: del conjunt de l'obra 978-84-95835-83-3
PVP: 35 euros els dos volums

JOSEP GIRONÈS PRESENTA AQUEST DISSABTE LA SEVA NOVA NOVEL·LA EL MAJOR TRESOR A LA FATARELLA

L'escriptor Josep Gironès presentarà aquest dissabte 19 de juny a la Fatarella la seva darrera novel·la El major tresor, editada per Edicions Escua. L'acte és organitzat per l'Ajuntament de la Fatarella i es durà a terme a partir de les 7 de la tarda a la Capella, espai cabdal en el desenvolupament d'aquesta obra situada en el seu poble nadiu.
La presentació del llibre anirà a càrrec d'en Ramon Gironès Blanch, president del Centre d'Estudis de la Fatarella i, en acabar l'acte, la Coral de la Fatarella entonarà un dels cants a la Mare de Déu de la Misericòrdia, alguns dels quals apareixen a l'obra.
Segons el mateix escriptor Josep Gironès, El major tresor és una novel·la històrica o de ficció històrica que gira al voltant d'una família fatarellenca, al llarg de quatre generacions que van des de pocs anys abans de començar la guerra fins a finals del segle passat.
De pas, s'expliquen les circumstàncies en les quals tingué lloc l'heroica reconstrucció de la Capella i la restauració de la imatge de la verge de la Misericòrdia, alhora que es descriuen alguns monuments templers de la comarca.

En trobareu una ressenya en aquest mateix bloc, tot clicant aquí.

ÀNGELS DE PEDRA, DE ROSA PAGÈS

 

La meva filla dorm cada dia amb el seu àngel de peluix. Cada nit hi aboca i confessa els seus somnis d’infant, les aspiracions, desitjos i anhels boirosos, suaus i endolcits com la seva vida encara per fer...

Rosa Pagès un dia va tenir un somni, va sentir-lo desig i el va convertir en realitat amb tenacitat immensa. Ha creat una magnífica novel·la de Reus. Una esplèndida recreació d’aquell Reus modernista que, tantes vegades idealitzat, realment és un niu de conflictes laborals, una petita ciutat classista, un laboratori social en desenvolupament, un destí industrial per als joves pagesos de muntanya i fita de les noies de poble al servei de les classes burgeses...

Tot un ambient que l’autora ens actualitza, detalla, acoloreix, aromatitza, ambienta i personifica en un treball preciós, ple d’imatges, llums, olors, sensacions, sentits i sentiments que ens acompanyen dels carrers reusencs fins a la terra tivissana originària, de la memòria de Cuba al desenvolupament urbanístic de la Barcelona tràgica... 

Acabada la lectura del Premi Literari Vila d’Ascó de l’any passat, els somnis, les aspiracions, els desitjos i anhels del protagonistes de la novel·la s’han convertit en àngels de pedra: endurits, treballats, dissortats, fracassats, embogits i fins i tot una mica guanyadors de vegades... Com el Reus modernista de proletaris i artistes, de fàbrica, cafè, ball i Pere Mata.

Ressenya de Jordi Grau i Pi, participant en la promoció d'Àngels de pedra, de Rosa Pagès, editat per Cossetània i obra guanyadora del Premi Literari Vila d'Ascó 2009.

SERRES DE CARDÓ, DEL BOIX I DEL COLL DE L'ALBA, DE JOAN J. TIRON

Cardó, Serra del Boix i Coll de l’Alba, són els diferents sectors de la serralada que s’estén entre Tortosa i Rasquera en una línia que sobrepassa els 30 quilòmetres de carena. És, segurament, la serralada més desconeguda de les Terres de l’Ebre i per descomptat de tot Catalunya. La present guia vol divulgar els encants d’aquest territori, les rutes més singulars i els indrets més característics, sense deixar de visitar cap dels racons més interessants d’aquesta feréstega muntanya. Juntament amb els 26 itineraris que ens presenta aquest autor i veterà excursionista de Camarles, hi trobareu un recull de vies d’escalada i diferents coves i avencs, a més inclou un afegit dels llocs més rellevants. 

 

Títol: Serres de Cardó, Boix i Coll de l'Alba

Autor: Joan J. Tiron

Editorial: Cossetània

Col·lecció: Azimut, núm. 112

ISBN: 978-84-9791-590-8

PVP: 13,50 euros

LLINATGE, DE MIQUEL ESTEVE

Llinatge és una aventura de passions i traïcions que encercla el llinatge Dip i esdevé una conjectura mítica de la mateixa natura humana. Els protagonistes d’aquesta novel·la són els dips, éssers sobrenaturals que formen part del llegendari català i que Joan Perucho va mitificar en Les històries naturals. En aquesta història, que transcorre a cavall de les ciutats de Barcelona i Roma, i s’atura en els paratges de Tivissa i Pratdip, Jaume Robinson, un periodista inexpert, viatja al cor de l’enigma acompanyat per una dona coneixedora dels secrets del tarot de Marsella. Una novel·la trepidant i carregada d’intriga i sensibilitat, en la qual fins la Mort s’alça del seu jaç invisible per prendre-hi part.
Miquel Esteve Valldepérez, escriptor de Móra la Nova, ha publicat les novel·les Heydrich i les agents del saló Kitty (Cossetània Edicions, 2008 · XXV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre) i El Baphomet i la taula esmaragda (Cossetània Edicions, 2009 · XX Premi de Narrativa Vila d’Ascó). 

 

Títol: Llinatge

Autor: Miquel Esteve

Editorial: Cossetània

Col·lecció: Notes de color, núm. 33

ISBN: 978-84-9791-681-3

PVP: 18,50 euros

HOMENATGE ALS MORISCOS EN EL QUART CENTENARI DE LA SEVA EXPULSIÓ: L'EXPEDICIÓ EBRENCA VISITA EL POBLE MORISC D'ASCÓ

L'expedició de navegants de la Cava i la Ràpita que rememora el quart centenari de l'expulsió dels moriscos per part de la monarquia hispànica i ho fa tot recorrent els pobles afectats de la vora del Segre, Cinca i l'Ebre navegant per aquests rius, ha travessat aquesta setmana la comarca de la Ribera d'Ebre. 

Dilluns els set navegants ebrencs, capitanejats per Polet de la Cava, van fer arribada i estada a Ascó procedents de Flix, població on just 400 anys abans els moriscos procedents de riu amunt s'havien aplegat per a continuar fiu avall i fins al port dels Alfacs el camí del seu exili forçat.

Els navegants van ser rebuts per una representació del poble d'Ascó que, abillats amb vestits d'època i guiats pel professor Jordi Ferrús, els van acompanyar pels carrers del poble en una visita comentada  i detallada que va servir per a posar de manifest les importants restes de l'època que encara es troben i estan documentades a Ascó, a diferència de molts altres pobles que van patir igualment aquesta expulsió de bona part de la seva població autòctona i, en canvi, avui dia, tenen un gran desconeixement d'aquests fets històrics i del que va significar per a la seva població, tant socialment com econòmicament.

Durant l'explicació, l'antropòleg Jordi Ferrús no va  dubtar a definir aquesta expulsió de neteja ètnica d'una part molt important de població autòctona, que tenia el seu origen i arrels en aquestes terres, i  que l'únic que havia fet durant els anys era anar-se adaptant a les diverses dominacions polítiques i militars.
La monarquia de Felip III buscava l'homogeneïtzació de la població interior del seu regne en una època en què  simultàniament també actuava  amb voluntat homogeneïtzadora en el seu territori exterior, és a  dir, a les Amèriques. Jordi Ferrús va dedicar molt d'interès a posar en valor tots els vestigis de l'època que encara es conserven a Ascó.

Polet de la Cava, tot explicant les vivències compartides amb la resta d'expedicionaris durant aquests dies de navegació, va ressaltar un dels motius de la travessa: la necessitat de revisar la història que encara s'explica, perquè molta gent creu que els expulsats eren forasters, quan en realitat eren veïns d'aquests pobles de l'Ebre de feia generacions.

En l'estada a Ascó també es van tenir presents dos llibres rellevants per a conèixer  els moriscos en aquestes comarques. D'una banda, treball històric Moros i moriscos a la Ribera de l'Ebre (710-1615), de l'escriptor i historiador asconer Carmel Biarnés, una aportació pionera i fonamental sobre els moriscos a les Terres de l'Ebre  I de l'altra, la novel.la La torre de l'Àngel Custodi, de Josep Bertomeu Mercé, que narra la vida penosa i les difícils condicions que van haver de superar els moriscos a l'inhòspit delta de l'Ebre, un cop desterrats i a punt de ser embarcats als Alfacs. En aquest mateix bloc podeu trobar les ressenyes dels llibres tot clicant aquí i aquí.

Una cinquantena de veïns i veïnes d'Ascó van acompanyar  en un moment o altre els expedicionaris durant la seva estada del dia al poble, tant en la visita pels carrers d'un poble vell molt desconegut i sorprenent com durant el sopar popular a la vora del riu que es va realitzar amb motiu de la visita.

Els membres de l'expedició morisca van continuar riu avall amb les seves barques l'endemà dimarts amb la previsió d'arribar el dia 15 de juny a final de trajecte, ja que aquell dia farà 400 anys que es va produir el primer embarcament de moriscos als Alfacs. A partir d'aleshores, i durant tres mesos, la Ràpita acollirà cada cap de setmana actes culturals i festius per a commemorar aquest esdeveniment fins al 16 de setembre, última data d'embarcament de població morisca.

El recorregut, les vivències, el paisatge, els monuments, els records,  les persones i la petjada morisca d'aquesta expedició és motiu de l'elaboració d'un documental que es podrà veure pròximament pel Canal 33.
Podeu consultar l'evolució de la seva baixada del riu i les visites als pobles riberencs tot consultant el seu bloc Expulsió moriscos catalans.

FIRA DEL LLIBRE EBRENC I LITTERARUM. ELS ANUNCIS

AQUEST CAP DE SETMANA, LITTERARUM I FIRA DEL LLIBRE EBRENC A MÓRA D'EBRE

Móra d'Ebre acull aquest cap de setmana el certamen Litterarum, 3a fira d'espectacles literaris, i la 7a edició de la Fira del llibre ebrenc. Organitzen les mostres l'Ajuntament de Móra d'Ebre i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre amb el suport tècnic de la Fundació Societat i Cultura i també es compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, la Institució de les Lletres Catalanes, el Govern de les Illes Balears, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.
L'extens i molt interessant programa d'actes el trobareu íntegre clicant aquí.

DELTA DEL EBRO. LA GUIA, DE LLUÏSA PRAT I JAUME TUSET

Llibre de 272 pàgines ple de fotografies a tot color per endinsar-nos en el Delta de l'Ebre, un plaer amb el bon temps de la primavera i els arrossars anegats d'aigua. En les seves pàgines trobarem la presentació de les poblacions del Delta, itineraris i rutes, la història, les tradicions, la gastronomia, una proposta d'establiments recomanats i els llocs on trobar la informació turística necessària per a gaudir plenament de les visites en qualsevol estació de l'any.

Títol: Delta del Ebro. La guía
Autors: Lluïsa Prat i Jaume Tuset
Editorial: Magazín parcs
ISBN: 9788461300969
PVP: 18 euros