L'ATLES DE LA GUERRA CIVIL, UNA OBRA CABDAL PER A ENTENDRE L'EVOLUCIÓ DE LA GUERRA I LA SOCIETAT CATALANA DEL MOMENT

La setmana passada Ascó va acollir la presentació del llibre Atles de la Guerra Civil a Catalunya, una obra cabdal per a entendre l'evolució d'aquesta guerra i les característiques de la societat de l'epoca. L'acte el van protagonitzar Joan Villarroya, coautor del llibre, i Xavier Royes, coordinador del projecte, que ha significat quatre anys de recerca històrica i de treball, i un volum publicat amb més de 400 mapes elaborats.

Segons va manifestar el professor Villarroya, aquests mapes aporten la informació més precisa que s'ha aconseguit amb les fonts documentals d'aquella convulsa època. El treball documental ha permès dibuixar mapes que abans no s'havien realitzat mai, com la ruta realitzada per una de les columnes republicanes  més destacades, la columna Durruti. En alguns casos, l'ús de mapes interns de l'exèrcit també ha permès disposar de coneixements i paràmetres més certs a l'hora de dibuixar l'evolució del conflicte.

Villarroya, contextualitzant la situació de crisi de l'època, va voler destacar que si bé fa 70 anys ja es deia que Catalunya era un país industrial, una part fonamental del país era agrícola, i les lluites al camp van tenir-hi una gran importància, de forma que comarques com la Terra Alta, la Conca de Barberà o la Ribera d'Ebre van patir uns elevats índexs de mortandat per la violència revolucionària.
Eren anys en què tothom volia canviar el món, però a la seva manera, i això va portar molta conflictivitat i enfrontaments socials, va ressaltar Villarroya durant l'acte, que es va realitzar acompanyat d'una notable tria dels mapes que composen el volum publicat per l'Editorial Dau, després de la recerca curosa i especialitzada en arxius, biblioteques i bibliografia. D'aquesta forma, va ressaltar, s'ha aconseguit una aportació decisiva al coneixement de la Guerra Civil a Catalunya, en tots els seus moments, des dels antecedents, el cop d'estat, la batalla de l'Ebre, les fosses i la caiguda de les grans ciutats, així com també aplega força mapes amb dades que reflecteixen les principals característiques de la societat catalana de l'època, des de l'educació a la cultura.

Atenent que ens trobàvem a Ascó, que va ser front de guerra a la batalla de l'Ebre, el professor Villarroya va fer esment especial d'aquesta batalla. Va ressaltar que va ser la més important de la Guerra Civil i la més gran que s'ha donat a la història de l'Estat espanyol, tot insistint en els principals trets que la diferencien de batalles anteriors: que va durar mesos -115 dies- i que es va desenvolupar en un espai físic molt ampli. De fet, va afirmar que els autors de la batalla no van dir-ne mai batalla de l'Ebre, i en l'exposició va posar com a exemple el general franquista Kindelán, que sempre en va dir la batalla de Gandesa.
Aquesta batalla també ha estat la que ha provocat més morts de la història catalana i espanyola i l'autor del llibre va guarnir la seva explicació amb algunes anècdotes particulars molt valuoses, com quan va acompanyar Enrique Líster, qui va tenir el comandament del Vè cos d'exèrcit republicà durant la batalla, a l'ermita de Santa Magdalena a la serra de Pàndols, l'any 1983, i va sentir-li exclamar la frase "Tiene cojones morir por estos riscos" en el que possiblement va ser la primera i única visita que va fer al lloc de la batalla un cop acabada la guerra i abans de la seva mort.
Villarroya va detallar sobre mapa l'atac republicà i la posterior resposta i avenç franquista fins a la Fatarella i l'Ebre, un cop caigudes les móres, així com la retirada republicana.
Finalment, i tot ressaltant els anys de recerca que ha motivat la redacció i edició d'aquest volum, també va lamentar el regust personal que li ha quedat per la gran quantitat de coses que encara no han pogut veure la llum. I va cloure l'acte, com es veu en la darrera fotografia, sobre un mapa original i molt valuós de l'època, però que no s'ha inclòs en l'Atles publicat: un mapa del replegament de les tropes republicanes, signat per l'oficial cap d'estat de l'exèrcit de l'Ebre, i que va ser tramès a Juan Negrín, l'aleshores president del govern de la República.

DEMÀ ES PRESENTA A ASCÓ L'ATLES DE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA

Demà divendres dia 17 de setembre,  a les 7 de la tarda,  l'edifici del centre Neuràlgic d'Ascó acollirà l'acte de presentació de l'Atles de la Guerra Civil a Catalunya, una obra amb més de 400 mapes, imprescindible per a conèixer els moviments de tropes, l'estat dels fronts, els avenços i les retirades, els bombardeigs, la disposició dels exèrcits... de la Guerra Civil a Catalunya

Aquesta obra eminentment visual reflecteix la realitat de la Guerra Civil que es va produir entre 1936 i 1939) i demà mateix seran dos dels seus coautors, el catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Joan Villaroya, i l'historiador Antoni Segura, qui protagonitzaran l'acte en el nostre poble.

ATLES DE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA, DE VÍCTOR HURTADO, ANTONI SEGURA I JOAN VILLARROYA

S'ha publicat per primera vegada el gran Atles de la Guerra Civil a Catalunya, una fita en la historiografia del nostre país. Sota la coordinació del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) - Pavelló de la República,  de la Universitat de Barcelona, i durant més de cinc anys, un equip d'historiadors i cartògrafs ha consultat desenes de biblioteques i arxius, tant nacionals com internacionals, molts de difícil accés, amb un doble objectiu: per una banda, facilitar al lector una millor comprensió del conflicte bèl·lic, i per l'altra, permetre fer-ne una nova lectura des del punt de vista històric, polític i militar. En l'Atles es descriuen els principals episodis de la Guerra Civil, per poder entendre, posteriorment, a fons, els més de quatre-cents mapes en què apareixen poblacions i localitzacions geogràfiques, la disposició de les tropes, el moviment dels fronts, l'avanç i el retrocés dels exèrcits i les columnes, els bombardeigs, la guerra al mar i la guerra aèria, etc. Enriqueixen la lectura del llibre una sèrie de fotografies d'alt valor documental, moltes de les quals són inèdites.

Al llarg de disset capítols i 537 pàgines, el lector pot fer un seguiment exhaustiu del conflicte bèl·lic, en què destaquen els moments clau del cop d'Estat i els antecedents, les conseqüències del 19 de juliol, la guerra de columnes, la campanya de Mallorca i la participació catalana en la defensa de Madrid, l'evolució del front d'Aragó al llarg dels anys, la línia Segre-Noguera, la batalla de l'Ebre, la campanya de Catalunya i els Fets de Maig. En definitiva, la publicació d'aquest Atles ens permet un coneixement més rigorós i profund de la Guerra Civil.

Títol: Atles de la Guerra Civil a Catalunya

Autors: Víctor Hurtado, Antoni Segura i Joan Villarroya

Editorial: Edicions Dau

ISBN: 978-84-936625-2-3

PVP: 79 euros

LA VALL DEL MIRACLE, D'ARMANDO VERICAT CLIMENT

Embolicat en assumptes de faldilles, mossèn Pere Combes, rector de la vila de Bot, resulta mortalment ferit. Decideix viatjar fins al santuari de la Font de la Salut, a Traiguera, per demanar el favor de la Verge. Allí sana miraculosament i troba la pau d’esperit, però els errors del passat retornen per turmentar-lo. Un amor mai oblidat, un assassinat per resoldre, un inquietant home llop…, amenacen de pertorbar la pacífica vida de la comunitat religiosa. La vall del Miracle és un thriller històric ambientat al Maestrat al segle XVI, en unes terres dominades per l’orde de Montesa, hereva de templers i hospitalers.
Armando Vericat ha estat guanyador del Premi de Narrativa el Gos i la Tortuga (1988), amb el relat "Taure de cap a peus". Ha publicat nombrosos articles a la revista Traiguera, editada pel Centre Cultural Traiguerí, del qual n’és membre. També és autor de mitja dotzena de lletres de cançons del grup Pobal, recollides al disc Senzillo (2006) i, amb La vall del Miracle, la seva primera novel·la, va obtenir l'any passat el XXVII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre  convocat per l'Ajuntament de Vinebre.

Títol: La vall del miracle
Autor: Armando Vericat Climent
Editorial: Cossetània
Col·lecció: Notes de color, núm. 35
ISBN: 978-84-9791-752-0PVP: 12 euros

COOPERATIVISTES, ANARQUISTES I CAPELLANS AL PRIORAT (1910-1923), DE PERE AUDÍ I FERRER

Pere Audí, marçanenc i mestre de primària, ha estudiat els anys 1910-1923 al Priorat, quan arriba a la societat ruralitzada l'embat de canvi del segle XX que ja havia començat a viure amb anterioritat la societat catalana urbanitzada a conseqüència de l'onada industrial.
Es tracta d'una època en la qual s'exterioritzen visiblements els forts contrastos socials i en la qual es produeix la lluita per alliberar-se de l'arrelada i sòlida estructura social que oprimia bona part de la societat. És una etapa molt important per a conèixer i entrendre moltes qüestions socials, des de la configuració i l'esclat dels partits polítics al sorgiment dels sindicats de classe i el creixement d'un associacionisme engrescat en molts projectes de millora social.
En aquest volum, fonamentat en molta documentació original atès que hi ha una greu falta d'estudis sobre l'època,  hi trobarem el reflex de l'abast de la profunda crisi social, econòmica i política de l'època a la comarca. Aquesta obra reflecteix fets de conflicte, lluita, violència i odi protagonitzats per polítics, sindicalistes i capellans, unes dures vivències que van contribuir a forjar els líders del posterior període republicà d'una de les comarques que més patirà, anys a venir i en termes relatius, l'esclat de violència del 36.
Aquest treball va guanyar el Premi Jaume Ardèvol i Cabrer dels Jocs Florals de Torroja del Priorat de 2009.

Títol: Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1910-1923)
Autor: Pere Audí i Ferrer
Editorial: Centre Cultural i Recreatiu La Unió de Torroja del Priorat i Arxiu Comarcal del Priorat
ISBN: 978-84-613-6325-4
PVP: 20 euros

LOS COL·LOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT DE TORTOSA, DE CRISTÒFOR DESPUIG

Amb Tortosa en plena festa del Renaixement i, tot commemorant el 500 aniversari del naixement de l'escriptor i humanista Cristòfor Despuig, avui portem Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa al nostre bloc amb la voluntat de contribuir a l'homenatge blocaire que aquests dies se li ret.

L'obra, del segle XVI., va ser recuperada per l'editor Fidel Fita i publicada durant la Renaixença a partir d'un exemplar manuscrit del segle XVII localitzat per aquest editor a la mateixa ciutat de Tortosa. L'obra,  datada el 1557 i dedicada a Francesc de Montcada, comte d'Aitona, és considerada la primera crònica històrica de la ciutat i una de les obres literàries més importants de l'època, tot i que nignificativament no ha estat gaire editada en la nostra etapa contemporània.

L'estructura de l'obra, tot recollint l'article que hi dedica la Wikipèdia, està formada per una lletra dedicatòria inicial i sis col·loquis. L'estil és directe i desimbolt i sovint incorpora adagis i frases fetes i tracta i descriu freqüentment fets d'abast local. En la dedicatòria del llibre hi ha una defensa de l'ús del català:

«	No he volgut escriure l'obra en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana i també per no valer-me de llengua estranya per a defensar i il·lustrar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball, ni tampoc l'he volguda escriure en la llatina, perquè no pareguera ser tan generalment tractada i entesa per los de nostra nació com jo volguera".	»

La lletra dedicatòria serveix a Cristòfor Despuig per descriure quins temes tracta l'obra i l'estil i la llengua que utilitzarà. És evident vista aquesta dedicació que Despuig dirigeix l'obra a una persona amb un cert interès intel·lectual i una certa instrucció coneixedora del llatí, ja que els epigrames finals de la introducció, escrits per Jacobo Vitale (probablement Jaume Cerdà) i Cristophoro de Podio Petrus Cerdanus (probablement el mateix Despuig) són escrits en aquesta llengua.

Els sis col·loquis introdueixen diferents temes que s'aniran composant de forma dialogada entre els tres interlocutors el ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio, que representa l'autor, i el cavaller valencià Don Pedro, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa. En quasi tots hi ha al·lusions clàssiques, especialment en el 4t diàleg.

En el segon col·loqui discuteixen sobre l'inici d'aquesta ciutat (Tortosa) i fan referència a els pobles grecs i romans, entre altres. Quan parlen de la conquesta per part de Ramon Berenguer IV enfront dels moros l'any 1148, expliquen que es va fer gràcies a un enginy de fusta en el qual s'hi van introduir una sèrie d'homes per poder-se introduir a la ciutat i guanyar als moros. Això podria fer referència a la història de Paris (guerrer troià) i Helena (heroïna grega, filla de Zeus i Leda); segons una llegenda, Paris va raptar Helena i això va causar la guerra entre els grecs i els troians. Per poder entrar a la ciutat de Troia, els grecs van construir un gran cavall de fusta i a la seva panxa s'hi van introduir els guerrers. Van fer veure que era un regal i, quan el cavall va ésser dins la ciutat, els guerrers van sortir i van guanyar. Aquesta va ser la causa de la destrucció de Troia.

En el col·loqui tercer fa referència directe a aquesta història sobre Troia i els grecs ja que ho compara amb l'invent que van usar els cristians contra els moros. En el quart col·loqui, Lúcio parla del descobriment d'unes medalles, monedes i altres troballes arqueològiques que ajuden a explicar el naixement del nom i de la ciutat. Introdueix el nom d'un geògraf i historiador grec que ens dóna molta informació sobre la "Nació Catalana" a l'època antiga. Diu que de medalles anomenades Dertosa no en queden, però que sí que n'hi ha d'antiquíssimes on hi ha retrats de personatges clàssics (referència a Brut i a Roma). I torna a fer referència a Tubal com a primer fundador de Tortosa. En el col·loqui cinquè cita a l'emperador romà Neró, Herodes rei de Judea i gran partidari de Roma; Aristòtil, filòsof grec... En el col·loqui sisè, no hi ha referències clàssiques.

Títol: Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Autor: Cristòfor Despuig
Editorial: Curial
Col·lecció: Lectures de literatura catalana, núm. 2
ISBN: 84-7256-846-6
PVP: 10 euros

LES BRUIXES D'ARNES, EDICIÓ ESPECIAL AMB RUTES, DE DAVID MARTÍ

Davant el gran èxit que ha tingut la primera edició del llibre Les bruixes d'Arnes, de David Martí, Edicions 62 n'ha publicat ara una edició especial amb l'obsequi de l'itinerari pels escenaris de Les bruixes d'Arnes, comentat per l'autor.
Any 1533. A la població d’Arnes, la Maria dóna a llum la seva primera filla, la Lluna, qui des d’un primer moment és reconeguda com a hereva dels poders d’una saga de dones sàvies que es veuen obligades a amagar els seus talents per culpa de la incomprensió d’alguns dels seus coetanis. La tràgica mort del pare aquell mateix dia, quan intenta protegir la seva família de les sospites del mossèn del poble, marca el punt de partida d’una despietada i injusta persecució que portarà les dues dones a ser acusades de bruixeria per l’alt inquisidor.
En créixer, la Lluna rebrà de mans de la seva mare el misteriós Llibre de les Essències, un llegat molt antic i secret que recull tots els coneixements basats en els elements naturals (medicines, sortilegis, rituals) que un munt de gent sàvia, lliure i generosa ha anat fixant i transmetent al llarg dels segles. Com a digna hereva del llinatge, a la Lluna li pertocarà protegir i continuar la cadena, per molt que en la seva fugida a Barcelona, amb l’ajut d’un quants bon homes i de gent agraïda que reconeixen el seu talent, corri el risc d’acabar cremada a la foguera.

Títol: Les bruixes d'Arnes (edició especial amb rutes)
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits, núm. 92
ISBN: 9788429767018
PVP: 19,50 euros

LA VERITAT CREMA, DE DOLORS ESPINET

Una tarda de juliol de 2009, enmig d’un incendi a l’Horta de Sant Joan, un grup de bombers experimentats va quedar encerclat per les flames sense que poguessin fugir. El balanç no podia ser pitjor: cinc morts (Jaume Arpa, Pau Costa, David Duaigües, Ramon Espinet i Jordi Moré) i un ferit molt greu (Josep Pallàs), amb cremades a bona part del seu cos. El garbí bufava amb força i en poca estona, mentre l’equip tallava arbres a corre-cuita per intentar fer una zona segura que els permetés salvar la vida, el foc els va enxampar. Aquella va ser una jornada tràgica per al Cos de Bombers i per a totes les famílies de les víctimes. A partir de llavors, tràmits judicials i, fins i tot, una comissió d’investigació creada pel Parlament de Catalunya, intenten donar una explicació al que va passar. Dolors Espinet busca respostes al perquè d’aquests desgraciats fets, a la vegada que fa una crida a la reflexió i homenatja els bombers que hi van perdre la vida.

Dolors Espinet (Lleida, 1964) és germana del Ramon, un dels cinc bombers del Cos dels GRAF que va perdre la vida en l’incendi d’Horta de Sant Joan (21 de juliol de 2009). Des del mateix moment de la tragèdia, ha remogut cel i terra per intentar esbrinar què va succeir i per què les flames van arraconar el seu germà i els seus companys i aquests no van tenir cap manera de fugir del lloc i salvar-se. La Dolors ha anat fins al lloc dels fets, ha parlat amb els bombers, els seus comandaments, l’alcalde i els veïns d’Horta de Sant Joan, amb consellers de la Generalitat, amb la jutgessa de Gandesa que instrueix el cas i amb tothom que ha fet falta fins aconseguir mobilitzar les altres famílies de les víctimes en la seva lluita per saber la veritat d’aquella jornada. Aquest llibre, La veritat crema, és una crida per tal que allò que va succeir a Horta de Sant Joan no torni a passar.

Títol: La veritat crema

Autora: Dolors Espinet

Editorial: Pagès

ISBN: 978-84-9779-847-1
PVP: 14 euros

SOMNIEM

ELS INICIS REPUBLICANS A LES TERRES DE L'EBRE (1900-1930)

L’obra Els inicis republicans a les Terres de l’Ebre 1900-1930 és una nova aportació de Lluís Bertomeu i Camós a aquest corrent ideològic en el nostre petit país. El present treball analitza l’organització política de l’incipient republicanisme fins a la seva consolidació a partir de 1915 en els tres districtes judicials que enquadraven les Terres de l’Ebre (Tortosa, Roquetes i Gandesa).
Una obra interessant que recull el passat d’un sector polític que fou clau en el nostre territori. La petjada cívica que deixaren i els ideals pels quals lluitaren continuen vius en la nostra societat.
L'historiador tortosí Lluís Bertomeu, que també ha tingut una llarga dedicació a la política,  ha centrat la seva recerca historiogràfica en l'etapa del republicanisme. L'any 2005 ja va editar el llibre "Roquetes republicana i després represaliada".

Títol: Els inicis republicans a les Terres de l'Ebre (1900-1930)
Autor: Lluís Bertomeu i Camós
Editorial: Arola Editors
Col·lecció: Microhistòria, núm. 9
ISBN: 978-84-92839-49-0
PVP: 18 euros

EL GENET NU, DE JOAN GINÉ-MASDEU

En la cruenta batalla de l’Ebre, el jove brigadista Paul Brians, fill de pare català i mare americana, és el primer a travessar el riu en l’ofensiva republicana i el darrer a repassar-lo nedant en el replegament del seu exèrcit, després de la derrota. L’ardor i el coratge d’en Paul en el combat, nascuts d’uns ideals incontestables, esdevenen desengany i violència sense sentit en el seu llarg retorn cap a casa. Només la sensualitat desfermada o l’estimació envers els cavalls podran mantenir vives les seves esperances.

Un gran retaule hiperrealista d’un episodi èpic de la guerra civil, que conté personatges secundaris històrics com Líster, Modesto, Tagüeña, Yagüe o Franco.
El falsetà Joan Giné-Masdeu, director d'insitut, ha debutat amb aquesta obra en la novel·la, que va ser guardonada amb el Premi de Narrativa Pin i Soler de Tarragona 2009.

Títol: El genet nu
Autor: Joan Giné-Masdeu
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-6641-177-6
PVP: 21,50 euros

ELS PARLARS DE LA RIBERA D'EBRE, D'OLGA CUBELLS I BARTOLOMÉ

Aquest magnífic i acurat treball publicat per la Diputació de Tarragona és la revisió de la tesi doctoral de la doctora en Filologia Catalana Olga Cubells i Bartolomé, professora de la Universitat Rovira i Virgili nascuda a la Palma d'Ebre. El seu objectiu és fer una descripció lingüística detallada i exhaustiva dels parlars de la comarca de la Ribera d'Ebre. 

Ho fa d'una banda amb un estudi de dialectologia que pren com a base el registre col·loquial de la varietat geogràfica del català de la comarca, i de l'altra ho fa amb l'elaboració d'un microatles lingüístic d'aquests parlars que inclou al voltant de 1.100 mapes en color que testimonien les paraules recollides en cada municipi en els àmbits més diversos de la vida humana: el camp i els conreus, la casa, la família i el cicle de la vida, els animals i els vegetals, la vida pastoral, les festes religioses, la mar, els oficis, el cos humà,  els noms topogràfics, els jocs tradicionals... 

La comarca de la Ribera d'Ebre se situa en una zona de transició entre el català nord-occidental i el català sud-occidental o valencià i l'autora també ha volgut delimitar les fronteres entre els subdialectes lleidatà i tortosí. En el treball constata com alguns trets lingüístics inclouen tota la comarca, però sovint el Pas de l'Ase també és un punt que la diferencia lingüísticament en dues parts, a més de fer-ho geogràficament.

Per a realitzar el seu treball, l'autora va passar llargues hores de conversa amb més de cent informants de tots els nuclis de població de la comarca: Ascó, Benissanet, Darmós, Flix, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d'Ebre, Móra la Nova, la Palma d'Ebre, Rasquera, Riba-roja d'Ebre, la Serra d'Almos, Tivissa, la Torre de l'Espanyol i Vinebre, a més de Faió, població que, tot i correspondre administrativament a l'Aragó, és total ment vinculada a Catalunya per llengua i geografia. Fruit d'aquestes converses també se n'han obtingut consideracions interessants de sociolingüística amb la valoració pròpia que fan els parlants de la seva llengua.

El tribunal va qualificar aquesta tesi presentada l'any 2005 amb un Excel·lent Cum Laude, i segur que els lectors d'aquest esplèndid treball d'investigació sobre la llengua d'aquestes terres a la vora de l'Ebre, tradicionalment agrícoles, en regressió i poc ateses per l'administració, avui també ho faran tot descobrint la riquesa i variació de la nostra llengua.

Títol: Els parlars de la Ribera d'Ebre. Volum 1. Estudi geolingüístic i Volum 2. Atles lingüístic de la Ribera d'Ebre
Autora: Olga Cubells i Bartolomé
Editorial: Diputació de Tarragona
Col·lecció: Ramon Berenguer IV
ISBN: del conjunt de l'obra 978-84-95835-83-3
PVP: 35 euros els dos volums

JOSEP GIRONÈS PRESENTA AQUEST DISSABTE LA SEVA NOVA NOVEL·LA EL MAJOR TRESOR A LA FATARELLA

L'escriptor Josep Gironès presentarà aquest dissabte 19 de juny a la Fatarella la seva darrera novel·la El major tresor, editada per Edicions Escua. L'acte és organitzat per l'Ajuntament de la Fatarella i es durà a terme a partir de les 7 de la tarda a la Capella, espai cabdal en el desenvolupament d'aquesta obra situada en el seu poble nadiu.
La presentació del llibre anirà a càrrec d'en Ramon Gironès Blanch, president del Centre d'Estudis de la Fatarella i, en acabar l'acte, la Coral de la Fatarella entonarà un dels cants a la Mare de Déu de la Misericòrdia, alguns dels quals apareixen a l'obra.
Segons el mateix escriptor Josep Gironès, El major tresor és una novel·la històrica o de ficció històrica que gira al voltant d'una família fatarellenca, al llarg de quatre generacions que van des de pocs anys abans de començar la guerra fins a finals del segle passat.
De pas, s'expliquen les circumstàncies en les quals tingué lloc l'heroica reconstrucció de la Capella i la restauració de la imatge de la verge de la Misericòrdia, alhora que es descriuen alguns monuments templers de la comarca.

En trobareu una ressenya en aquest mateix bloc, tot clicant aquí.

ÀNGELS DE PEDRA, DE ROSA PAGÈS

 

La meva filla dorm cada dia amb el seu àngel de peluix. Cada nit hi aboca i confessa els seus somnis d’infant, les aspiracions, desitjos i anhels boirosos, suaus i endolcits com la seva vida encara per fer...

Rosa Pagès un dia va tenir un somni, va sentir-lo desig i el va convertir en realitat amb tenacitat immensa. Ha creat una magnífica novel·la de Reus. Una esplèndida recreació d’aquell Reus modernista que, tantes vegades idealitzat, realment és un niu de conflictes laborals, una petita ciutat classista, un laboratori social en desenvolupament, un destí industrial per als joves pagesos de muntanya i fita de les noies de poble al servei de les classes burgeses...

Tot un ambient que l’autora ens actualitza, detalla, acoloreix, aromatitza, ambienta i personifica en un treball preciós, ple d’imatges, llums, olors, sensacions, sentits i sentiments que ens acompanyen dels carrers reusencs fins a la terra tivissana originària, de la memòria de Cuba al desenvolupament urbanístic de la Barcelona tràgica... 

Acabada la lectura del Premi Literari Vila d’Ascó de l’any passat, els somnis, les aspiracions, els desitjos i anhels del protagonistes de la novel·la s’han convertit en àngels de pedra: endurits, treballats, dissortats, fracassats, embogits i fins i tot una mica guanyadors de vegades... Com el Reus modernista de proletaris i artistes, de fàbrica, cafè, ball i Pere Mata.

Ressenya de Jordi Grau i Pi, participant en la promoció d'Àngels de pedra, de Rosa Pagès, editat per Cossetània i obra guanyadora del Premi Literari Vila d'Ascó 2009.

SERRES DE CARDÓ, DEL BOIX I DEL COLL DE L'ALBA, DE JOAN J. TIRON

Cardó, Serra del Boix i Coll de l’Alba, són els diferents sectors de la serralada que s’estén entre Tortosa i Rasquera en una línia que sobrepassa els 30 quilòmetres de carena. És, segurament, la serralada més desconeguda de les Terres de l’Ebre i per descomptat de tot Catalunya. La present guia vol divulgar els encants d’aquest territori, les rutes més singulars i els indrets més característics, sense deixar de visitar cap dels racons més interessants d’aquesta feréstega muntanya. Juntament amb els 26 itineraris que ens presenta aquest autor i veterà excursionista de Camarles, hi trobareu un recull de vies d’escalada i diferents coves i avencs, a més inclou un afegit dels llocs més rellevants. 

 

Títol: Serres de Cardó, Boix i Coll de l'Alba

Autor: Joan J. Tiron

Editorial: Cossetània

Col·lecció: Azimut, núm. 112

ISBN: 978-84-9791-590-8

PVP: 13,50 euros