La setmana passada Ascó va acollir la presentació del llibre Atles de la Guerra Civil a Catalunya, una obra cabdal per a entendre l'evolució d'aquesta guerra i les característiques de la societat de l'epoca. L'acte el van protagonitzar Joan Villarroya, coautor del llibre, i Xavier Royes, coordinador del projecte, que ha significat quatre anys de recerca històrica i de treball, i un volum publicat amb més de 400 mapes elaborats.
Segons va manifestar el professor Villarroya, aquests mapes aporten la informació més precisa que s'ha aconseguit amb les fonts documentals d'aquella convulsa època. El treball documental ha permès dibuixar mapes que abans no s'havien realitzat mai, com la ruta realitzada per una de les columnes republicanes més destacades, la columna Durruti. En alguns casos, l'ús de mapes interns de l'exèrcit també ha permès disposar de coneixements i paràmetres més certs a l'hora de dibuixar l'evolució del conflicte.
Villarroya, contextualitzant la situació de crisi de l'època, va voler destacar que si bé fa 70 anys ja es deia que Catalunya era un país industrial, una part fonamental del país era agrícola, i les lluites al camp van tenir-hi una gran importància, de forma que comarques com la Terra Alta, la Conca de Barberà o la Ribera d'Ebre van patir uns elevats índexs de mortandat per la violència revolucionària.
Eren anys en què tothom volia canviar el món, però a la seva manera, i això va portar molta conflictivitat i enfrontaments socials, va ressaltar Villarroya durant l'acte, que es va realitzar acompanyat d'una notable tria dels mapes que composen el volum publicat per l'Editorial Dau, després de la recerca curosa i especialitzada en arxius, biblioteques i bibliografia. D'aquesta forma, va ressaltar, s'ha aconseguit una aportació decisiva al coneixement de la Guerra Civil a Catalunya, en tots els seus moments, des dels antecedents, el cop d'estat, la batalla de l'Ebre, les fosses i la caiguda de les grans ciutats, així com també aplega força mapes amb dades que reflecteixen les principals característiques de la societat catalana de l'època, des de l'educació a la cultura.
Atenent que ens trobàvem a Ascó, que va ser front de guerra a la batalla de l'Ebre, el professor Villarroya va fer esment especial d'aquesta batalla. Va ressaltar que va ser la més important de la Guerra Civil i la més gran que s'ha donat a la història de l'Estat espanyol, tot insistint en els principals trets que la diferencien de batalles anteriors: que va durar mesos -115 dies- i que es va desenvolupar en un espai físic molt ampli. De fet, va afirmar que els autors de la batalla no van dir-ne mai batalla de l'Ebre, i en l'exposició va posar com a exemple el general franquista Kindelán, que sempre en va dir la batalla de Gandesa.
Aquesta batalla també ha estat la que ha provocat més morts de la història catalana i espanyola i l'autor del llibre va guarnir la seva explicació amb algunes anècdotes particulars molt valuoses, com quan va acompanyar Enrique Líster, qui va tenir el comandament del Vè cos d'exèrcit republicà durant la batalla, a l'ermita de Santa Magdalena a la serra de Pàndols, l'any 1983, i va sentir-li exclamar la frase "Tiene cojones morir por estos riscos" en el que possiblement va ser la primera i única visita que va fer al lloc de la batalla un cop acabada la guerra i abans de la seva mort.
Villarroya va detallar sobre mapa l'atac republicà i la posterior resposta i avenç franquista fins a la Fatarella i l'Ebre, un cop caigudes les móres, així com la retirada republicana.
Finalment, i tot ressaltant els anys de recerca que ha motivat la redacció i edició d'aquest volum, també va lamentar el regust personal que li ha quedat per la gran quantitat de coses que encara no han pogut veure la llum. I va cloure l'acte, com es veu en la darrera fotografia, sobre un mapa original i molt valuós de l'època, però que no s'ha inclòs en l'Atles publicat: un mapa del replegament de les tropes republicanes, signat per l'oficial cap d'estat de l'exèrcit de l'Ebre, i que va ser tramès a Juan Negrín, l'aleshores president del govern de la República.
