ALEIX CORT PRESENTA AQUEST DIVENDRES A ASCÓ LA SEVA DARRERA NOVEL·LA "EL NEN QUE VOLIA TENIR LES MANS TRANSPARENTS"

L'escriptor reusenc Aleix Cort visitarà Ascó aquest divendres dia 21 d'octubre per a presentar el seu darrer llibre, la novel·la El nen que volia tenir les mans transparents, editada per Arola.

L'acte se celebrarà al Centre Neuràlgic a partir de les 7 de la tarda, en un acte organitzat per la Llibreria Can Solfa.

Aleix Cort ha reunit en la seva novel·la fantasia, màgia, aventura, poesia, novel·la negra i thriller al voltant d'un infant que conviu als carrers i a les clavegueres, un pispa i un captaire que  ha deixat de ser-ho per a convertir-se en el reconegut mag Gran Lan i que aconsegueix que les escoles del país siguin plenes de joves que aspiren a foragitar la misèria amb unes quantes paraules màgiques.

Un cant a l'esperança i a la superació que parteix de dos fenomens d'actualitat com les xarxes de tràfic de persones i el negoci de les adopcions il.legals 

EL NEN QUE VOLIA TENIR LES MANS TRANSPARENTS, D'ALEIX CORT

Milan és un nen orfe que sobreviu a les clavegueres de Bakur amb humor, murrieria i uns quants trucs de màgia. La seva habilitat es concentra a les mans i en una enorme fantasia i, en una sortida, coneix una periodista encarregada de resoldre la desaparició d’un company de redacció mentre investigava les xarxes de tràfic de nens que actuen al país. La periodista, una editora de rareses i un pallasso tocaran, a partir d’aquell moment, l’infern amb la punta dels dits i ensenyaran el petit mag que aprendre és, a cops, oblidar.

El nen que volia tenir les mans transparents és un homenatge tendre i cruel a la infantesa dels nens sense infantesa, una història que parteix de dos fets reals i d’actualitat, això és, el funcionament de diverses xarxes de tràfic de persones i d’òrgans i el negoci de les adopcions il·legals, per construir un cant a l’esperança i a l’afany de superació amb els carrers d’un món habitat per àngels caiguts com a rerefons, i el convenciment que un altre futur és possible, que els somnis poden esdevenir realitat mitjançant el procés d’imaginar-los, però que ningú no pot desempellagar-se del passat, ni tan sols l’escapista més precoç.

Aquesta és la darrera obra del polifacètic escriptor reusenc Aleix Cort, investigador, creador, artista, professor, entre moltes altres activitats creador i mantenidor de Videolit, la primera web dedicada a la confluència de l'art, el vídeo, i la literatura. Ha conreat poesia i narrativa, ha escrit llibres com el Diccionari del ball, publicat per Edicions 62, i en literatura infantil destaca la saga del Tonet publicada per Arola, com també El secret de la nina d'Ivori, publicat per l'Ajuntament de Tarragona- Club Tarraconins. Actualment té en impremta el nou volum que publicarà el Centre de Lectura de Reus La història de Reus a través del ball (1) Del vals als swing.

Títol: El nen que volia tenir les mans transparents

Autor: Aleix Cort

Editorial: Arola

Col·lecció: La Miloca, núm. 15

ISBN: 978-84-15248-05-7

PVP: 15 euros

TERCERA EDICIÓ DELS PREMIS DE PERIODISME CARMEL BIARNÉS

L'Ajuntament d' Ascó va acollir dissabte passat dia 8 la tercera edició de la Jornada d'Estudis Locals i Territorials dedicada a Carmel Biarnés, acte durant el qual es van lliurar els premis de periodisme dedicats a aquesta temàtica.

El premi d'internet el va obtenir l'article Els jocs en temps dels moriscos, publicat pel professor asconer Biel Pubill al seu bloc Ben jugat! Jocs tradicionals . El premi de premsa el va obtenir el periodista Marc Soler, amb l'article intitulat "Històries mineres", publicat a La Vanguardia i dedicat als deu anys del museu de les mines de Bellmunt del Priorat. El premi de televisió va ser per al Grup de Comunicació Taelus i el seu programa dedicat a "La Catalunya Rebel - La Guerra de Successió". En canvi, el jurat va considerar deixar desert el premi de ràdio.

La jornada d'enguany en record d'aquest il.lustre i polifacètic asconer estava emmarcada per una frase seva referent a l'Ebre que personalitza Ascó; "Us deixo a tots lo meu riu com a herència".  Tenint el riu com a centre de la commemoració d'enguany, el professor Sam Abrams va pronunciar la conferència dedicada a "El riu, dins i fora de nosaltres", en la qual va recordar cites de grans autors de la literatura, tant d'Orient com d'Occident i va palesar el paper que han tingut els rius en la literatura universal, tant quan s'ha utilitzat com a imatge interior de la vida de les persones com quan s'hi han referit com a fet geogràfic real.

Sam Abrams va començar amb una cita sobre el riu en el llibre del Gènesi com a exemple del seu paper a la Bíblia i la tradició judeocristiana i amb una altra cita d'Heròdot com a exemple de la cultura greco-llatina i, passant per tot el món i les diverses etapes històriques, va acabar amb El meu riu Ebre, de Carmel Biarnés, publicat el 1984 i amb Visió de l'Ebre català, d'Artur Bladé, de 1983. Abrams va reivindicar el paper de referència d'aquests dos autors de la Ribera d'Ebre i va exemplificar el paper de l'Ebre en les seves obres. Després de ressaltar la seva importància, Abrams també va demanar una reedició digna de les obres de Carmel Biarnés.

L'historiador Josep Antoni Collazos va desenvolupar la ponència "La memòria del camí de sirga", fruit del seu treball i del de l'antropòloga Eva Castellanos, autors del treball "Llaüters de l'Ebre". Durant la seva exposició va fer un ampli repàs del camí de sirga en tot els seus vessants, històric, econòmic, social, etnològic...

La jornada va començar a la plaça del Riu i davant el pou d'homenatge a Carmel Biarnés amb una lectura de textos de la seva obra escollits pel riba-rojà i amic Josep Sebastià Cid i Català. A continuació, la cantant Cecília Aymí va oferir un recital acompanyada de Rossend Aymí al piano.

Posteriorment es va inaugurar l'exposició "Aigua" a l'Antic Hospital, que es podrà visitar fins al 23 d'octubre de les 7 a les 8 de la tarda.

La jornada, a la qual van assistir un centenar de persones, va cloure amb la projecció del documental "Solcant l'Ebre amb Lo Roget", elaborat per Vídeo Ascó Televisió i que recupera l'Auca del bandoler morisc Lo Roget escrita pel mateix Carmel Biarnés.

Finalment, l'alcalde Rafael Vidal i la regidora de Cultura Angelines Gironés van presentar davant la família de Carmel Biarnés la placa que es col.locarà en el nou llagut que aviat solcarà l'Ebre, creat per l'impuls de l'Ajuntament d'Ascó amb el suport de la Generalitat i que portarà per nom Lo Roget: "El llaüt Lo Roget pren el nom del famós bandoler que, com el mateix Ebre, caminà lliurement amunt i avall de la comarca protagonitzant tota sort d'aventures".

EL SECRETO DE LA MISERICORDIA, DE JAVIER GARRIT

El pare Joaquín Lasala és assasinat. L'única pista és un tros de paper on va escriure algguna cosa relacionada amb el Duc de Vendôme i que sembla que no tingui sentit. El seu nebot Andrés Taída intentarà descobrir el significat d'aquell paper; i per a fer-ho comptarà amb l'ajuda d'stefanía Soler, col·laboradora del seu oncle en ell llibre que aquest estava escribint sobre la història de Vinaròs.

Andrés descobrirá que todo això guarda relació amb l'Orde de Montesa i amb una societat secreta anomenada Germandat de la Misericòrdia; al mateix temps es veurà envoltat en una sèrie de persecucions i intents d'assassinat. 

Francisco Javier Garrit va néixer a Ulldecona i des de fa diversos anys resideix a Vinaròs. És autor de La máscara de Venecia i La brújula, dues novel·les d'intriga i acció publicades per l'Editorial Cinctorres Club.

Títol: El secreto de la Misericordia

Autor: Francisco Javier Garrit

Editorial: Ediciones Javisa23

ISBN: 9788461383450

PVP: 12 euros

DISSABTE VINENT ASCÓ CELEBRA LA JORNADA DEDICADA A CARMEL BIARNÉS

Dissabte vinent dia 8 d'octubre, Ascó celebrarà la tercera edició de la Jornada d'estudis locals i territorials dedicada a l'insigne fill del poble Carmel Biarnés, i que enguany s'encapçalada amb unes paraules seves: Us deixo a tots lo meu riu com a herència.

Per aquest motiu, s'ha preparat una programació que esdesenvoluparà a partir de les 5 de la tarda i que començarà a la plaça del Riu i davant el pou d'homenatge a Carmel Biarnés amb una lectura de textos de la seva obra escollits pel riba-rojà i amic Josep Sebastià Cid i Català. A continuació, la cantant Cecília Aymí oferirà un recital acompanyada de Rossend Aymí al piano.
Posteriorment, a 3 quarts de 6 s'inaugurarà l'exposició Aigua a l'Antic Hospital, que es podrà visitar fins al 23 d'octubre de les 7 a les 8 de la tarda.
La Jornada s'inaugurarà a la sala d'actes de l'Ajuntament a un quart de 7 en un acte a càrrec de l'alcalde d'Ascó, el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, la presidenta del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre i la presidenta de l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó.
A dos quarts de 7 de la tarda, els historiadors Josep Antoni Collazos i l'antropòloga Eva Castellanos desenvoluparan la ponència La memòria del camí de sirga.
J.A. Collazos i E. Castellanos són els autors del treball Llaüters de l'Ebre, realitzat amb el suport de l'Institut Ramon Muntaner i el CERE.
A 3 quarts de 8, l'escriptor i crític Sam Abra,s desenvoluparà la ponència El riu dins i fora de nosaltres, i a dos quarts de 9, es fara`el lliurament del III premi de periodisme Carmel Biarnés, amb la col.laboració de la Cadena SER.
A 3 quarts de 9, s'emetrà el documental Solcant l'Ebre amb Lo Roget, elaborat per Vídeo Ascó Televisió, i a les 9 del vespre es clourà la Jornada.

Tota la informació la trobareu a l'enllaç següent: Jornada Carmel Biarnés.

REFLEXIONES PARA LA VIDA, DE MARIA MONTSERRAT ROMÁN

Aquest és un llibre singular. I és que és poc habitual que una noia de 14 anys s’assegui a escriure les seves reflexions sobre la vida. La Maria Montserrat Román, estudiant de secundària de Móra la Nova, s’hi ha posat amb el desig d’ajudar els joves i no tan joves a superar-se en la vida i aconseguir que cada dia sigui una mica millor.

Amb un esperit positiu i esperançat, ha reflectit en 55 pàgines la seva aspiració de viure la vida. Ha escrit què pensa de la pau, l’harmonia, els sentiments i les emocions, l’alegria i la tristesa, la consecució de les fites personals… en definitiva, què pensa d’aquest camí tan personal i d’aquesta experiencia tan única que és viure i durant la qual cal una bona dosi d’autoestima per a afrontar-la i superar-la.

Títol: Reflexiones para la vida
Autora: Maria Montserrat Román
Editorial: Noa Ediciones
ISBN: 978-84-939294-0-4
PVP: 8 euros

LA VALL DE LA MATANÇA, DE L'ESCRIPTOR JOSEP MASANÉS, GUANYA LA XXIX EDICIÓ DEL PREMI DE NARRATIVA RIBERA D'EBRE

Josep Masanés Nogués, resident a Maó, ha guanyat el 29è Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre amb la novel·la La vall de la matança, que narra la lluita d’una soldats republicans per dur a terme una difícil missió a les acaballes de la guerra civil. Durant l’acte de lliurament del Premi, que es va dur a terme el 24 d’agost a Vinebre, també es va presentar l’obra guanyadora en l’anterior edició, L’ull de bronze, d’Albert Güell.

Aquest premi literari és organitzat per l'Ajuntament de Vinebre, compta amb una dotació econòmica de 3.000 euros i la publicació de l'obra a càrrec de l'editorial Cossetània.
Josep Masanés, nascut a Barcelona el 1967, viu a Maó des de fa 7 anys. Ha estat guardonat en diversos certamens literaris, sobretot de narrativa curta, com el Víctor Mora de Narrativa breu, El Premi Illa de Menorca de Narrativa curta, El Premi de contes de Tremp i l’Homilies d’Organyà, amb els relats “Les cosines de Pessonada”, “Rita la Polvorera” o “La invasió”, entre altres.

A La vall de la matança, l’autor ha volgut donar un nou enfoc al tema de la Guerra Civil, exposant els fets d’una manera que considera poc habitual: “generalment hem tractat amb por tot el que fa referència a la Guerra Civil, per tot el que va passar i el que va venir. Personalment em fa enveja com parlen sobre la seva guerra els nord-americans. Això em va dur a escriure la novel·la, d’aquesta manera poc tradicional.”

A la novel·la, Masanés s’ha esforçat en dotar de realisme la descripció d’algunes escenes amb l’objectiu d’evidenciar els fets més desagradables que comporta una guerra. L’autor també ha evitat posicionar-se, tractant de retratar el que pogué succeir tant al bàndol republicà com al dels nacionals: “No hauria pogut dignificar al dictador, però no volia fer equilibris entre els bons i els dolents: els bons no són sempre tan bons.”

Durant el procés de documentació, per a Josep Masanés ha estat fonamental la consulta d’obres diverses per evitar imprecisions: “Ja tenia molts llibres sobre l’època, però vaig anar a una llibreria de Menorca i em vaig endur tots els que tenien sobre el tema, tots amb una visió molt actual. No volia que hi hagués imprecisions històriques.” Són molts els autors i les obres de referència per a Masanés, que van des de la història local a la novel·la d’aventures.

L'ULL DE BRONZE, D'ALBERT GÜELL

Ja s'ha publicat, i presentat en el marc de la Festa Major de Vinebre, L'ull de bronze, la novel.la guanyadora de la XXVIII edició del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre de l'any passat, que organitza aquest Ajuntament.

 L’Amat Torrentera és un artista que cerca l’èxit. Però l’èxit és una circumstància que no tothom entén igual. L’ull de bronze narra la duresa del camí que segueix l’artista vers un èxit del qual ho ignora tot, fins i tot, en cas d’existir, l’aparença. A les pàgines d’aquesta narració, l’Amat, la Pauline i en Martí, tres individualitats que, malgrat tot, comparteixen l’existència, trenen, des de les seves particulars accepcions d’art, d’amor i d’èxit, una reflexió sobre el poder de l’art en l’ésser humà.

Albert Güell ha publicat diverses obres com Història d’un paisatge efímer, Fantasmes al Palau, El cel vist de prop, La Fiebre del Oro, A buen paso, La fórmula màgica, Deliciós i selvàtic i Les delícies de viatjar en família.

Títol: L'ull de bronze

Autor: Albert Güell

Editorial: Cossetània

Col.lecció: Notes de color, núm. 43

ISBN: 978-84-9791-900-5

PVP: 11,90 euros

SONS DE LA MEDITERRÀNIA: ELS QUICOS I BOTIFARRA, CANÇONS DE L'ARRÒS

Els tortosins Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i el xativí Pep Gimeno 'Botifarra' presenten el seu disc conjunt, La Barraca (DiscMedi, 2011) a la revista Sons de la Mediterrània de juliol-agost.
El disc l'han gravat a la Barraca de Salvador, a Deltebre, habilitada com un especial estudi de gravació enmig dels arrossars, el mateix lloc on han posat per a la portada del número 23 de la revista Sons de la Mediterrània, que inclou un especial 'Cançons d'arròs' de quinze pàgines: una entrevista amb aquests músics que han revitalitzat extraordinàriament la música popular de l'Ebre i de la Costera, seguida d'un reportatge musicogastronòmic sobre la relació entre les cançons i l'arròs.
El 23è número d'aquesta revista també inclou, entre molts altres continguts, Foc, la guia de cultura popular i tradicional, articles dedicats als cants dels brigadistes de la Guerra Civil, així com també al darrer disc de Montse Castellà.
 

AQUEST DISSABTE TORNAREM A ESCOLTAR I A BALLAR LA SARDANA EL CASTELL D'ASCÓ, DE MIQUEL SALVADÓ, MIQUEL DE SOLFA

La sardana El castell d'Ascó, creada pel músic Miquel Salvadó, Miquel de Solfa, l'any 1983,  tornarà a ser tocada i a ser ballada al nostre poble després de diversos anys. El castell d'Ascó clourà la XXIII edició de l'Aplec de sardanes Vila d'Ascó que se celebrarà demà dissabte dia 9 de juliol a la rambla de Catalunya en horari de tarda i nit. L'Aplec, que es recupera després de diversos anys sense celebrar-lo, el protagonitzarà la Cobla Riella, d'Agramunt.
L'acte és organitzat per l'Associació Cultural Lo Llaüt amb voluntat de recuperar l'afició a la sardana al poble, i a partir de dos quarts de 10 del vespre, entre el programa de tarda i de nit, se celebrarà un sopar de germanor en benfici de Mans Unides, Càrites i Missions.

A L'ALTRA BANDA DEL FOC, DE LAURA MUR

Laura Mur ha tornat a publicar un nou llibre. Aquesta flixanca que exerceix de fa anys com a mestra a Ascó, aquest cop ha dedicat la seva imaginació i dedicació a confeccionar un conte basat en les festes i les celebracions tradicionals de la Ribera d'Ebre, i que ha sortit publicat poc abans de Sant Joan.

Aquesta aventura comença un dia de finals de juny quan el senyor Ramon arriba cansat a casa seua. El seu nét, el Martí, arriba una mica més tard. Vol que l’acompanye a la plaça a veure com encenen la foguera de Sant Joan, però ell no en té ganes i no para de donar-li excuses per no anar-hi. Al Martí li fan por els petards i no s’atreveix a anar-hi sol i en veure que tots els de casa estan ocupats i que no el pot acompanyar ningú més, el Ramon decideix anar-hi amb el seu nét. Quan arriben a la plaça i encenen la foguera, el Martí desapareix, i el iaio Ramon n’inicia la recerca ajudat per un personatge molt especial.
Laura Mur combina la família i la feina amb les seues aficions, que són l’escriptura i la rebosteria. Ha participat en diferents certàmens literaris tant en novel·la, narrativa curta, conte com teatre infantil. Ha obtingut mencions i premis en diferents concursos i ha publicat narracions breus en reculls com els titulats Estius a l’Ebre, El riu que parla i Galeria Ebrenca, tots tres publicats per Aeditors.
La mateixa edtorial li va publicar la novel·la juvenil La cova del silur el 2007, i conjuntament amb Anna Llop, va escriure  Coques i corassons i altres llepolies de la Ribera d'Ebre i de la Terra Alta, publicat per Cossetània Edicions el 2004 i que ha esdevingut un magnífic i reconegut recull de postres dolces de les nostres dues comarques.

Títol: A l'altra banda del foc
Autora: Laura Mur
Editorial: Onada Edicions
Col·lecció: La Feram, sèrie roja, núm. 1
ISBN: 978-84-15221-12-8
PVP: 8 euros

EL DIABLE VERMELL, DE REMEI FRANCH

-“No hi ha ni una trista font en aquest bosc? –va remugar la bruixa Bruta. 

La lletjor de la dona augmentava per moments: els cabells se li van posar de punta com una granera vella, el nas ganxut va mudar de color i es va tornar morat com una albergínia, la ràbia li enrogia els ulls i esbufegava com la seva mula vella quan el camí fa pujada.
-Aquesta me la pagareu tots plegats! Quedeu amb el diable!”
D’un cop de fuet, la bruixa va deixar anar el diable vermell, que es va convertir en un bon maldecap per a la gent de la vall i del bosc, fins que l’Esquitx, el nan més menut i eixerit, el Sr. Picot del capell vermell i la Sra.
Llebre Blanca van unir esforços a la recerca de la fada Gèlida que vivia al cim nevat de les muntanyes."

Remei Franch i Català va néixer a Flix i després d’anys treballant com a administrativa i professora de música, finalment va poder dedicar-se a allò que més li agrada: llegir i escriure contes. Ha col·laborat puntualment amb comentaris literaris a les revistes La Veu de Flix i Lo Malpàs d'Ascó i, fins ara, ha editat tres llibres.
El primer va ser Els gats de la Clara, autoeditat l’any 2004, una història de gats que són i no són, d’amistat, d’amor i fidelitat. El segon, Contes de Marta i Arnau, publicat també a Edicions del Pirata l’any 2006, és un recull de tres contes on ens mostra el desig de tenir un germà, la màgia dels llibres i la força dels sentiments. En aquest tercer títol, la Remei incorpora a la màgia i la sensibilitat dels anteriors un element d’aventura i uns personatges del món de la fantasia.

POSTALS DE LA RIBERA D'EBRE, 1900-1979, D'ALBERT ARNAVAT

 

El Diari de la Ribera ha editat un llibre que aplega més de 450 postals de bona part del segle passat als 14 municipis de la Ribera d'Ebre. El llibre Postals de la Ribera d'Ebre 1900-1979 és una recopilació elaborada perl publicista i historiador reusenc Albert Arnavat, fruit de la recerca tant dins com de fora de la comarca. Bona part de les postals són vistes que ens permeten constatar l'evolució de les poblacions, però també n'hi ha que reprodueixen la vida i la societat de cada moment, en una realitat humana que, tot i ser propera en el temps, els canvis ràpids de la nostra societat ens la fan llunyan

a.

El llibre inclou dos articles elaborats pel mateix Arnavat: sobre el paper de les postals en l'inici de la civilització de la imatge i sobre la importància de les postals com a instrument que ens ajuda a conèixer la hstòria. També en conté un altre, elaborat per l'historiador de la fotografia Carlos Teixidor Cadenas, sobre les targetes postals.

Títol: Postals de la Ribera d'Ebre, 1900-1979

Autor. Albert Arnavat (dir)

Editorial: Diari de la Ribera 

PVP: 35 euros

AQUEST CAP DE SETMANA, LA FIRA DEL LLIBRE EBRENC I LA FIRA D'ESPECTACLES LITTERARUM OMPLEN MÓRA D'EBRE

Aquest cap de setmana, Móra d'Ebre acull la 8a edició de la Fira del Llibre Ebrenc 2011, així com també la 4a edició de la Fira d'Espectacles Literaris Litterarum.Enguany la fira torna a programar quatre taules de presentacions de llibres d'autors ebrencs o de temàtica ebrenca, estands de venda de llibres, espectacles literaris sobre autors ebrencs, espais literaris d'esbarjo per als més petits i la jornada professional del llibre ebrenc, que tractarà sobre el món del llibre digital. 

Podeu consultar l'ampli programa d'actes clicant aquí.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE POSTALS DE LA RIBERA D'EBRE, 1900-1979, AQUEST DIJOUS A L'ARXIU COMARCAL

El proper dijous 2 de juny a les 19 hores el Diari de la Ribera d’Ebre presentarà a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (C. Antoni Gaudí, 23 de Móra d’Ebre) el llibre Postals de la Ribera d’Ebre (1900-1979).
La presentació anirà a càrrec de Carles Figuerola, director del Diari de la Ribera d’Ebre i Josep Solé Arnal, vicepresident del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.
El llibre aprofundeix en la història de les poblacions de la Ribera d’Ebre a través de la reproducció i comentari de 450 postals editades entre 1900 i 1979. L’obra conté, a més de les fotografies esmentades, dos articles introductoris, sobre el paper de les postals en els orígens de la civilització de les imatges i sobre la importància de les targetes postals pel coneixement de la història, del doctor i publicista Albert Arnavat, i una panoràmica sobre la targeta postal de l’historiador de la fotografia Carlos Teixidor Cadenas.
Aquest llibre es vendrà a tots els punts de venda del Diari de la Ribera, entre els quals la Llibreria Can Solfa.